Promoure un pacte nacional per a la inclusió i l’equitat; incrementar el nombre de docents per poder fer més codocències i treballar en grups reduïts; elaborar i difondre el marc de referència sobre el procés d’aprenentatge de la comunicació oral, la lectura, l’escriptura i les matemàtiques; identificar i definir els aprenentatges bàsics per a cada cicle de cada etapa educativa; incrementar el personal de suport no docent, especialment als entorns més complexos; afavorir el model de tutoria compartida a la secundària; reduir les tasques burocràtiques i de gestió dels equips directius…
Aquests són alguns dels divuit punts destacats del document Mesures per millorar l’educació a Catalunya que l’anomenat Grup Impulsor que el Govern va designar a començaments de gener —amb l’acord amb les forces parlamentàries i a conseqüència dels pobres resultats dels alumnes catalans a les proves PISA— ha entregat aquest matí a la consellera Anna Simó. El grup l’han format divuit persones, la gran major part docents de diferents etapes, dels quals bona part en actiu i altres recentment jubilats, i ha comptat amb la coordinació de Jesús Vinyes, president del Consell d’Educació de Catalunya.
Segons s’explica al preàmbul de l’informe, “la metodologia de treball l’ha fixada el mateix Grup, amb diverses sessions dedicades a la pluja d’idees, la concreció de propostes, el debat i l’escolta, la redacció i la priorització, i ha tingut un condicionant remarcable en el fet que ha comptat amb només mes i mig de temps”. El grup admet també que la manca de temps els ha forçat a treballar sense diagnòstic previ, i adverteix que els resultats de PISA o de les proves de competències bàsiques, si bé indiquen que cal abordar el debat sobre com millorar els aprenentatges bàsics, “no han de ser els únics indicadors per valorar la qualitat del sistema educatiu”.
En el projecte de pressupostos de la Generalitat que s’està negociant aquests dies entre el Govern i els grups parlamentaris s’ha inclòs una partida de 50 milions d’euros (dels 7.508 milions previstos en total pel Departament d’Educació) que s’han reservat per a les recomanacions que faci aquest grup impulsor. Amb tot, segons han explicat membres del grup, les seves propostes no estan quantificades i ha de correspondre al Departament la decisió sobre el destí d’aquests 50 milions.
Sis línies estratègiques
El document presentat avui no es limita a propostes sobre la millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge, sinó que aborda altres aspectes que hi impacten directament i indirecta: les condicions d’equitat, les mesures i suports per fer possible una educació inclusiva, les eines per facilitar el benestar de la comunitat, l’enfortiment del sentiment de pertinença, la vinculació amb les famílies, la prevenció de l’abandonament educatiu prematur, la formació del professorat, o l’impuls de l’educació a temps complet, entre altres.
Així, el document s’estructura en sis blocs, cadascun dels quals encapçalat per una línia estratègica, i d’aquí surten 52 actuacions, cadascuna de les quals amb una o més mesures concretes, fins a sumar les 154 mesures que conté (diverses de les quals estan interconnectades). La primera línia estratègica és sobre inclusió i equitat, la segona sobre aprenentatge i currículum, la tercera sobre benestar de la comunitat, la quarta sobre formació, la cinquena sobre centres educatius i la sisena sobre sistema educatiu.
Mestres especialistes en matemàtiques i en llengua
Així, per exemple, l’informe advoca per implementar un pla de millora de les competències lingüístiques i matemàtiques, des d’educació infantil, amb mesures com elaborar un marc de referència sobre els aprenentatges essencials que s’han d’haver adquirit a cada cicle o etapa (a excepció dels alumnes que comptin amb un pla individualitzat, així com crear els perfils de mestres especialistes en competències matemàtiques i en competències lingüístiques a primària, especialitats que s’afegirien a les de llengua estrangera i música, i assegurar-se que cada escola compta amb un mestre amb aquestes experteses. A banda d’aquests dos nous perfils de mestre, també es proposa la creació d’un perfil de mestre d’escola rural.
Una altra mesura destacada és la implementació del model de tutoria compartida, amb l’objectiu que tot el professorat sigui tutor i que cada tutor tingui un màxim de 15 alumnes, però per això es considera necessari que el complement que reben els tutors sigui compatible amb els que es poden percebre per altres càrrecs.
Menys mobilitat i més coordinació
Pel que fa a l’estabilització dels equips, una de les mesures que proposa el document és que el Departament determini un percentatge màxim de renovació de plantilla per centre. A la vegada, els experts proposen que, en el cas de la secundària, les hores definides com a “activitats complementàries no sotmeses a l’horari fix del centre” passin a ser d’horari fix, a fi de “facilitar setmanalment les coordinacions presencials”. Pel que fa a l’objectiu de desburocratitzar els centres, i molt especialment la tasca dels equips directius, es demana la contractació de professionals en comptabilitat i administració, i fins i tot es suggereix que en l’àmbit de l’FP es creï un grau d’administració de centres educatius.
En l’última línia estratègica apareixen les mesures de sistema, com la creació de zones educatives —en les quals ja s’està treballant, i que haurien de ser el context de moltes de les mesures que s’esmenten—; la revisió i adaptació dels equipaments educatius a les circumstàncies climàtiques; la posada en marxa d’una agència pública independent d’avaluació i prospectiva del sistema educatiu, que seria l’encarregada d’orientar la pràctica educativa amb evidències; o l’impuls de l’educació universal i gratuïta de l’etapa 0-3.
Proves diagnòstiques voluntàries i espais sense soroll
Al llarg del document hi ha una demanda constant d’increment de recursos humans i materials: més docents per baixar ràtios i fer codocències, i més personal no docent per atendre la creixent complexitat, la qual cosa inclou educadors socials, tècnics d’integració social, psicòlegs clínics, infermeres, professionals d’EAP, etc. De fet, una de les mesures destacades pel grup impulsor és donar compliment a la disposició final segona de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), la que fixa que s’ha de destinar a educació un mínim del 6% del PIB català, una fita per a la qual es posa la data límit de l’any 2029.
Amb tot, no totes les mesures que conté el document tenen un elevat impacte econòmic, com per exemple es recomana que els centres comptin amb un protocol d’acollida de l’alumnat amb NESE (el Departament hauria d’elaborar un model i els centres adaptar-lo al seu context), o que cada centre disposi d’un espai lliure de soroll o de reducció d’estímuls, o que posi en marxa proves diagnòstiques voluntàries perquè els centres les puguin aplicar si ho creuen pertinent (i no hagin d’esperar a 6è de primària o 4t d’ESO per saber com van els seus alumnes). També proposa incentivar la participació dels alumnes en els propis processos d’aprenentatge i en la vida del centre, i que es fomentin les experiències d’aprenentatge-servei entre alumnes de diferents edats d’un mateix centre o de centres propers.
Pacte per la inclusió i comissió de seguiment
La primera proposta que destaca el document és la posada en marxa d’un pacte per la inclusió i l’equitat, sens dubte inspirat en el Pacte contra la Segregació Escolar, que hauria d’implicar diversos departaments del Govern, així com el món municipal i els diversos actors de la comunitat educativa, a fi que tothom remi a favor de la construcció del sistema educatiu inclusiu i equitatiu. Aquest eventual Pacte, diuen, hauria d’incloure una exhaustiva anàlisi sobre el compliment del decret 150/2017, així com “la posada en marxa d’un sistema d’indicadors per aportar transparència al seu desplegament”.
I la darrera de les propostes és un altre pacte, ja que els membres del grup impulsor recomanen que com a mecanisme de seguiment d’aquest conjunt de mesures es creï una comissió que es reuneixi dos cops cada any i que estigui formada per parlamentaris, representants de l’administració local, representants de la comunitat educativa i altres institucions i persones rellevants, amb la possibilitat que en formi part algun dels divuit membres que han format part del grup impulsor.
Compromisos d’Educació
Simó s’ha compromès a “llegir el document amb calma” per oferir una resposta en poques setmanes, un cop analitzades les mesures, la seva viabilitat i el pressupost per tal d’iniciar les primeres mesures aquest mateix curs. “La meva predisposició és total. Respectem molt la feina d’aquest grup i ens prenem aquest document com un full de ruta”, ha dit.
La consellera ha afirmat que aplicarà “de manera immediata” les mesures urgents més viables i de més impacte comptant amb els 50 milions previstos un cop s’aprovin.
Per part seva, com a portaveu del grup d’experts, Jesús Vinyes, ha destacat la necessitat d’augmentar els recursos per avançar cap a una educació a temps complet, tot assegurant “l’accés de l’alumnat vulnerable a les activitats, tant en temps no lectiu com en temps lectiu”.
Vinyes ha indicat que no han pretès fer “receptes màgiques” i que s’han basat en la viabilitat de les mesures. S’han fet una dotzena de reunions plenàries de tot un dia per arribar a aquestes conclusions, així com trobades a distància i treballs en grups més petits, i han consultat diferents membres de comunitats educatives de Catalunya.
6 comentaris
On queden en aquestes messures la detecció, el diagòstic i el tractament dels Trastorns del Neurodesenvolupament (dislèxies, dicalculies i resta de trastorns de l’aprenentatge, els TEA, el TDAH, els trastorns de la comunicació, etc.) que afecten al 20% (1 de cada 5 alumnes) de la població estudiantil de qualsevol país desenvolupat … i que no son adequadament enfocats a Catalunya, on es diagnostiquen solament 2-3 alumnes de cada 10 que ho necessiten ?
Mesura 1.2.2. Establir protocols de col·laboració entre administracions a fi d’assegurar la detecció primerenca d’infants amb NESE i proveir del personal educatiu especialitzat els dos cicles d’educació infantil.
Pel que fa al “tractament”, no és funció de l’escola tractar cap trastorn, sinó donar una resposta educativa personalitzada a cada alumne, i en aquest sentit el punt 1.2.1 diu que cal oferir formació en estratègies didàctiques competencials que afavoreixin la personalització dels aprenentatges per a cadascun dels alumnes. També la mesura 1.3.1 parla d’assegurar a l’alumnat amb NESE els suports que necessiti per progressar, sigui quina sigui la seva condició.
Preocupant que aquesta comissió no hagi tingut en compte l’importància del 0-3 i només faci una referència aconsellant la seva universalitat. O millorem el 0-3 o ens estem aquivocant molt!!!
El punt 6.4.1, efectivament, parla de “impulsar l’educació universal i gratuïta de 0 a 3 anys com a mesura fonamental per al desenvolupament integral dels infants”. Però també el punt 6.4.2 diu: “Incrementar el nombre de professionals de l’etapa 0-3, de manera progressiva, oferint millores en les condicions laborals de les educadores i una revisió de la normativa vigent per oferir un servei de qualitat”.
Admirable! Els mateixos que ens han dut al desastre ara ens aconsellen sobre com sortir-ne.
Ni Berlanga ho hagués imaginat per a un dels seus films.
Les receptes són les mateixes que s’han anat repetint com mantres fins a la sacietat en els darrers anys. Aquestes persones que s’han escollit com a “experts” ja n’eren partidaris i fins i tot entusiastes d’aquestes idees, i per tant era molt difícil, per no dir impossible, que les seves conclusions puguessin ser unes altres. Cap d’aquestes recomanacions està provat ni molt menys que siguin pedagògicament millors o més encertades que les metodologies i els continguts que es feien servir abans en l’ensenyament, i la seva posada en pràctica durant els últims anys només ha servit per constatar que el nivell de l’alumnat cada vegada és més baix i els seus coneixements cada vegada menors i menys consistents. Els que no som experts però ho veiem dia a dia a l’aula ho podem corroborar fàcilment sense necessitat d’elaborar cap estudi.