Anàlisi

Com desmentir les narratives negacionistes de la desigualtat de gènere que arriben als estudiants

Els discursos antifeministes poden aparèixer a tot arreu: internet, converses amb companys de classe, al carrer o a l’entorn familiar. Arguments que neguen la violència masclista o que afirmen que el feminisme no és necessari perquè avui dia “ja tenim igualtat”. Tot i això, la valoració del feminisme és positiva. Gairebé el 60% dels joves enquestats a l’estudi Barómetro Juventud y Género 2023 van respondre que el feminisme ha d’implicar homes i dones i el 47% que cal el feminisme per aconseguir la igualtat real. És per això que, amb les estratègies adients, l’escola pot esdevenir un espai on desmentir les narratives falses i els mites que arriben als estudiants.

Saturats d’informació

És possible que, en el moment de tractar el feminisme a l’aula, l’alumnat es mostri desinteressat i que estigui avorrit del tema. Els joves —a diferència de generacions anteriors—estan creixent en un context en què les institucions fan polítiques d’igualtat, impulsen campanyes per animar les noies a seguir un camí acadèmic en el terreny de les ciències i les tecnologies, s’organitzen actes pel 8M… En el moment que el feminisme pren un caràcter institucional, els discursos negacionistes poden disfressar-se de moviments contraculturals i revolucionaris. Caricaturitzen les dades oficials i confeccionen un relat simple que ressona emocionalment amb els joves per provocar reaccions viscerals. 

No només cal tenir en compte els discursos misògins a l’hora de parlar de feminisme a l’aula. Internet introdueix una nova dimensió en l’autopercepció corporal dels adolescents, una qüestió que és especialment delicada i complexa en aquesta etapa vital. Les xarxes socials ens permeten publicar les nostres fotos i els nostres vídeos en la mateixa plataforma on models i influencers comparteixen el seu contingut. Veiem el nostre cos exposat al costat del seu i les comparacions semblen inevitables. Les xarxes esdevenen un aparador i, alhora, una eina de retribució —likes, seguidors, comentaris positius…— que es poden interpretar un com una guia per determinar allò que és o no és acceptable.

Tanmateix, les xarxes socials no són pas l’únic actor determinant de l’autopercepció dels joves. La salut mental és un assumpte complex condicionat per variables intrapersonals i interpersonals. Factors com la família, l’escola o la parella entre d’altres, també influeixen en la relació dels joves amb el seu cos. 

Desconèixer els referents de l’alumnat

Internet és immens. A manca de dades oficials,  la companyia DOMO publica anualment un informe sobre el seu ús. Segons les estimacions de l’empresa, cada minut de l’any 2023 es van consumir a tot el món 48.000 hores de Twitch, en total els usuaris van mirar quaranta-tres anys de contingut en streaming, i es van compartir 694.000 reels per missatge directe d’Instagram. Amb aquestes xifres en mà, potser és un xic massa ambiciós proposar-se conèixer tots, absolutament tots, els creadors que segueixen. Així doncs, quines mesures es poden prendre des de la figura del professor? 

Presentar-los dades —per molt certes i rigoroses que siguin— sense demanar una anàlisi crítica per part de l’alumnat potser no és la millor estratègia contra els discursos antifeministes (emocionals i propers) que els joves troben a les xarxes. D’altra banda, també existeix el risc de provocar desinterès si oferim els conceptes massa simplificats. En ambdós casos, la desafecció els pot portar a minimitzar el problema. En comptes de presentar el feminisme com un tema ja decidit i enllestit, es pot plantejar un diàleg per treballar des de l’experiència i l’afecte. 

Espais de diàleg i treballar des de l’experiència

Les dades són importants, però poden semblar massa abstractes o allunyades de l’experiència personal. És probable que l’alumnat rebutgi qualsevol cosa que interpreti remotament com alliçonador o indiscutible. L’objectiu dels espais de diàleg és aconseguir que deixin de mirar-se el tema des de fora i passin de ser observadors i lectors a parts actives de la conversa. Treballar amb relats personals —de l’alumnat o no— ens ajuda a apropar-nos a la qüestió i ser més empàtics. En el cas de la desigualtat de gènere, amb aquests exemples els podem ajudar a entendre que les conseqüències del masclisme ens travessen a tots.

Un dels punts forts de la desinformació és l’emoció. Els espais digitals antifeministes són entorns que afavoreixen sentiments de comunitat i pertinença, esdevenen espais segurs i de refugi. Tot i que és complex, calen llocs amb dinàmiques de seguretat i confiança en els centres educatius. Un espai sense judici on la persona adulta fa un pas enrere i l’alumnat pren el paper protagonista en el debat. D’aquesta manera, podrà compartir el que sent i expressar el que necessita.

Alfabetització mediàtica com a resposta

El Ministeri d’Educació va fer l’any 2023 un informe sobre el nivell d’alfabetització mediàtica entre estudiants d’ESO. L’alumnat havia de distingir entre opinió i fets, però quan els van mostrar un text informacional, el 52,2% el va reconèixer com a tal mentre que el 42,8% va determinar que era una opinió. Davant un text d’opinió, el 64,4% va considerar que eren fets. 

Els centres educatius són fonamentals en la formació d’aquestes competències. L’alumnat ha de tenir eines per interpretar el funcionament de la informació a internet i incorporar-les a la manera com interaccionen amb el món digital (i real). 

L’alfabetització mediàtica és l’habilitat d’avaluar i analitzar missatges en diferents formats i mitjans. Prendre consciència de com afecten emocionalment els continguts és el primer pas no només per protegir-se de la desinformació, sinó també per tenir una experiència digital més plaent. L’objectiu és aprendre a gestionar i llegir de manera crítica en un món saturat d’informació.