L’educació ha sigut un dels grans temes del debat polític social i polític en els últims mesos i això cal traduir-ho en compromisos d’equitat i finançament suficient per combatre les desigualtats. Sota aquesta premissa, la Fundació Bofill demana als diferents partits polítics que el debat educatiu torni a estar sobre la taula també després de les eleccions catalanes del pròxim 12 de maig.
L’entitat ha publicat el document ‘La legislatura de l’educació: reptes i propostes per millorar l’equitat educativa’, en què proposa 38 mesures per millorar l’equitat educativa en vuit reptes pendents que van des de la recuperació dels aprenentatges fins a l’educació digital. Demana que les formacions les contemplin en els seus respectius programes i alerta que l’educació deixi de ser una prioritat política quan no estigui d’actualitat, després dels mals resultats en les proves de competències.
La publicació assenyala que hi ha un infrafinançament crònic de l’educació a Catalunya i que les desigualtats socials estan en augment, el que comportarà que hi hagi més vulnerabilitats i més necessitats a les aules. Així, destaca l’aposa per l’equitat per millorar el sistema educatiu, perquè “l’objectiu no pot reduir-se a aparèixer en bona posició als informes sinó que el país es comprometi amb el paper de l’escola i el sistema educatiu que es mereix”.
La Fundació remarca que, en la darrera legislatura, el Parlament ha impulsat debats i acords en temes com l’abandonament escolar prematur, la segregació escolar, l’escola inclusiva o les oportunitats educatives més enllà de l’escola. Alerta també que hi ha un context de polarització en què hi ha en risc la fractura social i, davant això, l’escola pot esdevenir “un espai constructor de valors compartits, on nens i nenes continuaran trobant-se per aprendre i créixer plegats”, tenint en compte la diversitat.
Comparador de programes
La Fundació Bofill ha fet arribar l’informe als partits amb representació al Parlament per presentar-lo personalment a totes les formacions, tret de VOX, i ha iniciat la campanya ‘Vota Educació’ per contribuir a situar l’equitat educativa en el centre del debat públic i polític.
Per això, ha elaborat un comparador electoral que anirà actualitzant en el moment en què els partits presentin els seus programes i que resumirà els reptes d’equitat educativa que contemplen els partits i si concreten o no mesures per donar-hi resposta.
L’entitat fa esment a les propostes que va recollir el grup d’experts impulsor de mesures de millora educativa i assegura que totes són imprescindibles d’abordar, com la presència del català a l’escola o el greuge que pateix l’escola inclusiva.
8 reptes
El primer repte que planteja és la recuperació d’aprenentatges en clau d’equitat, tenint en compte que Catalunya ha empitjorat les puntuacions mitjanes en matemàtiques, lectura i ciència sobretot a causa de la desigualtat de resultats en funció de la posició socioeconòmica dels alumnes. Proposa mesures com agrupacions reduïdes a matemàtiques, programes gratuïts de suport educatiu de matemàtiques i català en horari no lectiu i ampliar les aules d’acollida.
Continua amb l’abandonament escolar prematur, que qualifica de problema estructural a Catalunya i reclama prioritzar els centres amb més nivell d’abandonament per tal de dotar-los de més recursos, personal i acompanyament cap a l’educació postobligatòria, així com un programa de beques per a alumnes de 3r d’ESO a 2n de postobligatòria en risc de pobresa i exclusió, i un nou decret d’orientació amb Plans Individualitzats.
Tenint en compte que els centres socialment desafavorits són els més perjudicats pels dèficits del sistema, es planteja intensificar les mesures del Pacte contra la Segregació, especialment en els centres d’alta complexitat, així com establir Zones d’Acció Prioritària com a una unitat bàsica de gestió de l’escolarització o sistemes que incentivin projectes d’intervenció a llarg termini.
Partint de la base que les activitats extraescolars i el lleure educatiu formen part de l’èxit educatiu, però que la seva participació està molt condicionada pel nivell socioeconòmic de les famílies, la Fundació proposa garantir com a mínim una activitat extraescolar setmanal i dues setmanes de lleure a l’estiu, una oferta de casals municipals durant totes les vacances i gratuïta per a l’alumnat en risc de pobresa, atorgar places automàticament en base a l’ús social d’instal·lacions fora de l’horari escolar o garantir menjador escolar i transport de tarda en territoris rurals.
Per a tot això, cal un finançament adequat, ja que la despesa pública per estudiant no universitari a Catalunya és de 6.060 euros, per sota de la mitjana estatal i lluny dels 7.857 euros del País Basc. Per arribar a un repartiment educatiu, es planteja una prova pilot territorial que tingui en compte també altres àmbits professionals, com el sociosanitari, la integració social, la psicologia, la psicopedagogia, la logopèdia, la infermeria o l’orientació.
D’altra banda, s’aposta per reduir la segregació d’un 34% a un 18% en quatre anys consolidant polítiques com la detecció d’alumnat en risc de pobresa abans de la preinscripció, més places per alumnat vulnerable als centres sense complexitat o obrir oficines municipals d’escolarització a tots els municipis de més de 10.000 habitants.
Pel que fa a l’equitat digital, que considera un dels grans reptes dels pròxims anys, posa de relleu que les noves tecnologies ofereixen oportunitats i, alhora, reprodueixen les desigualtats. Si bé l’escola sola no pot respondre al desafiament escolar, té un paper en aquesta alfabetització i, per això, es reclama un Pla de Xoc pel Benestar Digital, amb suport a la salut mental vinculat a les addiccions.
Una altra estratègia clau és la universalització de l’etapa 1-3. L’entitat posa de manifest la insuficiència de places i proposa estendre la dotació de les escoles bressol públiques als entorns i municipis amb menor cobertura, i que hi hagi cobertura gratuïta per a tots els infants d’un any, començant pels qui es troben en situacions més vulnerables.
1 comentari
Tot això ben necessari. Són fites a assolir i condicions per fer-ho possible. L’educació institucional centrada en l’ensenyament-aprenentatge necessita en primer lloc direcció clara i sòlida, a cada establiment. El coneixement específic de la professió docent el dona la ciència pedagògica: fonamentada, integradora, normativa i avaluadora. L’orquestra pedagògica, per afinar bé i adequar-se a la situació, necessita direcció professional pedagògica. El director pedagògic és un docent acreditat que ha estudiat a fons totes les variables de context, d’entrada, de procés, de resultats i d’impacte del procés educatiu. Té seguretat pròpia i autoritat dins l’equip docent perquè té respostes, té alternatives i accepta preguntes davant nous problemes que cal estudiar.
Si les escoles, col·legis i instituts tenen direcció pedagògica, anirem estenent la qualitat de l’educació-ensenyament deixant la situació de desconcert i desconfiança que fa temps volem superar.