Després de diverses dècades de creixent protagonisme de la tecnologia a l’educació, sembla necessari fer un doble exercici de retrospectiva i prospectiva que ens permeti entendre millor en quin punt estem per poder decidir cap a on volem anar.
Mirar enrere no amb un afany reaccionari, sinó al contrari, per avançar, pensant millor i amb més dades en el futur que volem per a l’educació, i especialment en el paper que ha de tenir la tecnologia en aquest futur. A això es referia Cristóbal Cobo, en la seva ponència al passat Edtech Congress Barcelona, en assenyalar que no podem navegar cap al futur sense deixar de mirar el mirall retrovisor.
Hem de ser conscients dels límits i desafiaments a què ens enfrontem, però també de les potencialitats i oportunitats que se’ns obren. D’aquí ve la importància de dotar-nos d’una regulació possibilitadora que obri oportunitats des del respecte absolut als drets humans, la democràcia i el valor de les lleis, com va defensar en la seva intervenció el responsable d’educació del Consell d’Europa, Villano Qiriazi.
Des d’Edutech Clúster, organitzadors del Congrés, creiem també que cal calmar el debat sobre la tecnologia i l’educació, especialment crispat i polaritzat en els darrers temps. El sector de la indústria té una responsabilitat, juntament amb la resta dels agents educatius, per arribar a un acord sobre els paràmetres d’una bona educació i sobre què és educativament desitjable. Reprendre el debat sobre les finalitats de l’educació en un context de vida totalment travessat per la tecnologia, i treballar per un futur educatiu millor, més just i equitatiu és més urgent que mai. Hem d’assegurar-nos que la tecnologia en educació no genera inequitats ni noves bretxes. Una de les preguntes que ha de guiar aquest debat és la que ens va deixar la ponent Barbara Wasson a la conferència inaugural del Congrés: Qui educa a qui, si nosaltres a la tecnologia o la tecnologia a nosaltres?
El sector de la indústria té una responsabilitat, juntament amb la resta dels agents educatius, per arribar a un acord sobre els paràmetres d’una bona educació
Aquesta desena edició del Congrés es va articular al voltant de dues temàtiques principals, vinculades entre sí, però que tenen prou pes per tractar-les per separat: les dades i la Intel·ligència Artificial.
Podem dir que l’aspecte més distintiu del profund procés de digitalització de la vida i de l’educació que hem viscut en les darreres dues dècades és la datificació, és a dir, la capacitat de transformació de tota mena d’objectes, processos, pràctiques, pautes i comportaments en informació digital, emmagatzemable i interpretable.
Un llarg camí que ens ha portat al desenvolupament de tècniques d’aprenentatge automàtic, processament del llenguatge natural i algorismes capaços, al mateix temps, com va assenyalar Barbara Wasson, d’aprendre de les pròpies dades (machine learning) per tal de discernir patrons, ampliar el nostre coneixement sobre l’aprenentatge, predir riscos i generar recomanacions per a estudiants, docents, escoles i sistemes.
La datificació de l’educació, la utilització massiva de dades recopilades durant els processos d’ensenyament i aprenentatge, i la plataformització ens plantegen, tanmateix, molts desafiaments pràctics, ètics i polítics vinculats amb la utilització d’aquestes dades; la seva governança; la privadesa; la necessitat de transparència; la no neutralitat i els possibles biaixos en el disseny d’aplicacions; però també en la utilització; l’impacte en les maneres d’ensenyar i aprendre; la seva adequació educativa; o l’excés de control i vigilància que poden comportar. Les intervencions de Barbara Wasson, Villano Quiriazi i Cristóbal Cobo van aprofundir en aquests desafiaments.
L’altre eix que vam abordar durant l’Edtech Congress Barcelona va ser el de la Intel·ligència Artificial (IA), darrere de la qual hi ha tota una llarga història de desenvolupament científic i infraestructures tecnològiques que van des de l’estadística i la informàtica, fins a la capacitat cada cop més gran de recopilar, emmagatzemar, processar i explotar aquestes grans quantitats de dades per donar suport als processos d’ensenyament i aprenentatge, però també als processos de gestió de l’educació a nivell aula, escola o sistema.
La IA necessita que els processos i les dades siguin explícits i estiguin formalitzats
No són pocs els qui sostenen que l’actual IA ni és intel·ligent ni és artificial. A la seva ponència, el filòsof Daniel Innerarity va sostenir que, en realitat, estem parlant de dues intel·ligències diferents. La humana es desenvolupa bé amb els problemes salvatges, mal definits, singulars, amb poques dades. Som poc precisos i ens manca exactitud. Ben al contrari a la IA, capaç de resoldre equacions de manera precisa i exacta molt més ràpid i millor que nosaltres. La IA necessita que els processos i les dades siguin explícits i estiguin formalitzats. Nosaltres ens movem bé en allò no dit, allò tàcit, allò que no és difícil convertir en instruccions. Improvisem millor que la IA. De fet, per a les màquines, com va assenyalar Innerarity, és més difícil aprendre algunes tasques aparentment simples que altres de molt més complexes. És el que s’anomena la paradoxa de Moravec.
La IA tampoc no és artificial perquè posar-la en marxa requereix l’explotació de molts recursos naturals, un gran consum energètic, abundant mà d’obra i ingents infraestructures. La IA no té res d’eteri. No és una abstracció.
Hem de fer-nos molt conscients dels desafiaments que ens planteja i alhora de les oportunitats fascinants que ens obre.
En aquest context, des d’Edutech Clúster creiem que és una responsabilitat col·lectiva tractar de donar resposta a aquestes preguntes i desafiaments -al Congrés hem prestat especial atenció al benestar i l’equitat digital- que ens plantegen la tecnologia, les dades i la IA en educació. És la nostra responsabilitat assegurar que tot allò que fem respecta el dret fonamental a l’educació de nens, nenes, adolescents i joves, el seu dret a no patir discriminació, a la privadesa i la protecció de les seves dades. El seu dret a una educació que no deixi de banda la sociabilitat i allò col·lectiu, així com els valors de la democràcia, la pluralitat i la llibertat. El dret a una educació inclusiva, equitativa i de qualitat.
Edutech Clúster és un hub d’empreses de tecnologia educativa i institucions que col·laboren per impulsar la innovació en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Referent en innovació educativa, Edutech Clúster treballa per tal que el sistema educatiu disposi d’eines per potenciar una ciutadania més preparada i més competitiva professionalment en el futur. El clúster està format per més de 80 empreses i institucions educatives.
