Cada generació té les seves particularitats com a resultat del moment històric que els ha tocat viure i de la diversitat de factors que els han condicionat: l’educació, l’economia, les modes, els mitjans de comunicació, etc. Les persones joves són segurament les que de manera més clara mostren i representen aquests atributs generacionals. Segurament perquè els cal explorar i fer el seu camí davant d’una generació precedent que ja ha fet els seus passos encara que potser no amb la fermesa o la direcció que la nova generació creu que s’haurien d’haver fet. És clar que dins de cada generació hi ha diversitat d’opinions, posicionaments i formes de ser i viure, però també és cert que cada moment històric condiciona d’una manera determinada el gruix de cada generació i els atribueix alguns paràmetres comuns i compartits majoritàriament. Haver nascut en el mateix període de temps permet viure una “situació generacional” afí.
L’enquesta sociopolítica sobre generacions i participació del Centre d’Estudis d’Opinió (2023) va preguntar a una mostra final aleatòria de 6.520 persones a partir de 16 anys, residents a Catalunya, amb quins elements es sentien més identificats. La resposta majoritària, amb un 56% dels enquestats, va ser “la meva generació”, per damunt de la ideologia, la classe social, el país, el municipi o la religió. Sembla, doncs, que la idea de generacions ens ajuda a aproximar-nos a uns certs patrons més o menys comuns en relació amb gustos, valors i actituds.
Són ben conegudes i compartides algunes generacions que han estat establertes: la Generació silenciosa (a Espanya correspon als nens de la postguerra); la generació Baby Boom (els Boomers, a Espanya serien els nascuts als anys 50-60); la Generació X (els fills dels Boomers i serien els nascuts des de finals dels 60 i fins a finals dels 70); la Generació Y (els Mil·lennials, ja considerada una generació global amb els nascuts els anys 80 i mitjans del 90); la Generació Z (nascuts de mitjans dels 90 al 2010), i actualment parlem ja de la Generació Alfa. Aquesta darrera engloba les persones nascudes a partir de l’any 2013 i fins a l’actualitat. Es tracta de la primera generació nascuda exclusivament al segle XXI. També s’anomena generació tecnològica o tàctil. D’ella es diu que és més global, més tecnològica i més interracial que mai.
Les persones joves actuals, doncs, no s’escapen d’aquesta atribució. També són víctimes i heroïnes de la seva generació. Són, en part, la resposta al moment històric que els ha tocat viure i, davant el qual han hagut de reaccionar. Sovint cometem l’error de jutjar-les sense tenir en compte aquests paràmetres generacionals i esperem que actuïn i es comportin amb els paràmetres de la nostra generació o de generacions precedents. És clar, això no pot ser i potser tampoc és desitjable que ho sigui. Per sort, la societat és dinàmica. Sempre n’ha estat i d’aquí ve que la joventut tingui els atributs que té.
Han augmentat significativament altres formes de participació política, lligades a la vida quotidiana i al consum polític
Avui hi ha veus que els atribueixen als joves actuals manca de compromís amb la comunitat i afebliment de llaços associatius. Entre altres dades i indicadors particulars de diferents moviments i organitzacions juvenils, podem consultar el Sistema d’indicadors sobre joventut (SIJOVE) del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Es disposa d’informació dels anys 2012, amb 30,7% de joves que deien que pertanyien a alguna associació no lucrativa; de l’any 2017, amb un 25,8% de joves associats; i de l’any 2022, amb un 19,4% de joves vinculats a aquestes associacions. En canvi, al mateix temps, han augmentat significativament altres formes de participació política, lligades a la vida quotidiana i al consum polític. Per exemple, comprar o deixar de comprar determinats productes per motius polítics o condicionar d’alguna manera l’activitat del sistema establert. En aquest cas, s’ha passat d’un 24,7% de joves que afirmaven realitzar aquest tipus de participació el 2011, el 21,2% de joves l’any 2017, al 39,1% de joves el 2023.
Segur que hi ha un canvi en les formes de participar i de vincular-se als reptes i objectius i hem de saber veure en les noves generacions com els seus compromisos es traslladen en propostes i accions concretes. Una societat tan canviant i incerta en tots els aspectes i que no proporciona seguretat ni estabilitat als joves en cap aspecte (educació, ocupació, habitatge, salut, comunicació, medi ambient, etc.), difícilment pot exigir-los compromisos estables, en un termini llarg i a través de les estructures participatives tradicionals i formals. Aquestes hi poden ser, però sembla com a mínim raonable o justificat que la seva vinculació o adhesió hi sigui en molts casos de forma diferent. Per contra, les formes de participació i d’acció en contextos més informals, espontanis i esporàdics, al marge de les institucions i de manera més directa, concorden molt més amb el model de societat que els hem configurat i en la qual han d’aprendre a viure i transformar-la.
En el cas de Catalunya una societat on un de cada quatre joves (el 24,8% de la població entre 15 i 29 anys) es troba en risc de pobresa o exclusió, segons la darrera enquesta disponible de Condicions de Vida de l’Idescat (2023). La xifra encara és més elevada entre els més joves, atès que un 32,5% dels menors de 18 anys tenen risc de pobresa o exclusió social. Una societat que ha promocionat massa un model determinat d’èxit i ha fet poc visible les moltes trajectòries de mèrit de molts joves.
La generació actual de joves en molts aspectes és crítica amb la societat que els hem proporcionat. És clar que hi ha joves de tota mena i segons els països i contextos aquestes diferències generacionals són també més o menys accentuades. En termes generals són tant o més crítics que els adults o les persones grans. Malgrat l’accés a determinats serveis, comoditats i un cert “benestar” generalitzat que els hem proporcionat, coincideixen a denunciar l’empobriment d’una gran part de població i la precarietat a la qual es veuen abocats, el malbaratament del nostre planeta i en molts casos, també el feble respecte als drets humans.
Com a societat progressem moltes vegades per assaig-error i sense trobar el camí més curt. Els joves sempre tenen l’habilitat de posar-nos davant el mirall i donar-nos algunes lliçons. Qui es mobilitza davant les guerres salvatges que ens interpel·len i els crims de guerra que es comenten impunement? Qui abandera el moviment a favor d’un major respecte pel planeta que ens acull i ens dona vida? Qui està defensant i exercint el dret a l’autodeterminació de gènere…?
En general, les noves generacions són les que accepten més els canvis en la societat. Correspon als més joves empènyer els ciutadans de més edat cap a posicions més obertes.
Somos viejos o jóvenes, mucho más en función de cómo entendemos el mundo, de la disponibilidad con que nos dedicamos curiosos al saber (…). Somos jóvenes o viejos mucho más en función de la vivacidad, de la esperanza con la que estamos siempre dispuestos a comenzar todo de nuevo y si lo que hacemos continúa encarnando nuestro sueño, sueño éticamente válido y políticamente necesario. Somos jóvenes o viejos si nos inclinamos a no a aceptar el cambio como señal de vida y la paralización como señal de muerte. (…)
Vivir profundamente los problemas en los que la experiencia social nos coloca y asumir la dramatización de reinventar el mundo, son caminos de juventud.
Paulo Freire (1997): A la sombra de este árbol, El Roure. Barcelona (pp. 74-75)
Només falta voler i saber escoltar-los i aprendre també d’ells i elles. Un repte per a les generacions que convivim plegades i un deure per a tots els educadors i educadores.
