La suspensió de pagaments de l’empresa Edipres l’any 1978 té un fort impacte en la distribució de les publicacions del grup Zeta. El reconegut empresari Antonio Asensio decideix crear, juntament amb José Cadena, la distribuïdora Coedis (Consejeros Editoriales para la Difusión S.L.). Coedis, alhora, era la propietària d’una petita editorial barcelonina que recollia el testimoni, inicialment, de diferents publicacions heretades del Grup Zeta, un grup que, aparentment, només ajudaria a l’empenta inicial. L’octubre del 1981, Ediciones Zinco publicava les seves primeres revistes i, només dos anys més tard, publicava l’adaptació en còmic de la pel·lícula Superman III (1983), dirigida per Richard Lester, protagonitzada per Christopher Reeve i Margot Kidder, amb Richard Pryor com antagonista.
Aquest còmic era l’avantsala del que s’acostava. El febrer del 1984, cinc mesos després d’aquell primer còmic vinculat amb una estrena de cinema, es van començar a publicar de manera regular les traduccions al castellà dels populars superherois de l’editorial DC Comics, i ho van fer de manera continuada fins al 1996, el període temporal més important en què una editorial espanyola ha tingut, fins ara, els drets de publicació de protagonistes tan populars com Superman, Batman, Wonder Woman o Flash, després d’anys en què amb prou feines es publicava res d’aquests personatges, i dècades amb una caòtica edició de diferents històries. Només cal recordar que les primeres publicacions de l’Home d’Acer a Espanya van ser l’any 1940, rebatejat com a «Ciclón, el superhombre», o que les primeres aventures en castellà, al 1947, de l’Home Ratpenat es van convertir en «Alas de Acero».
Just quaranta anys després de l’inici de la publicació regular de les sèries de DC a Espanya, tres divulgadors de còmic –Gustavo Higuero, Carlos Giménez i Enrique Doblas– han realitzat una exhaustiva investigació del paper d’Ediciones Zinco al panorama editorial del país, i ho han plasmat en un llibre amb un singular títol que evoca una de les mítiques col·leccions de superherois: La mejor historia de Zinco jamás contada (2024), publicat per Diábolo Ediciones a la seva col·lecció de cultura popular. El llibre constata l’evidència de la contribució de l’editorial a l’impuls d’una autèntica «Generació Zinco», de joves (i no tan joves) lectors que van tenir accés a obres de gran qualitat, i no només de superherois, i de manera continuada en el temps, una cosa gairebé inaudita fins al moment en alguns aspectes. Tot i que, certament, hi va haver de tot, encerts i errors.
El 1985, DC Comics celebrava el cinquanta aniversari als Estats Units, i ho feia amb una refundació de les seves col·leccions i personatges més importants, a més de crear nous segells que van donar un impuls definitiu i fonamental pel sector. La inèrcia de la nova editorial a Barcelona va permetre que els lectors espanyols poguessin tenir, poc temps després de la data original, les obres que s’estaven publicant en aquell moment als Estats Units, cosa que va ser un èxit molt important per a l’època. De tot això, en parlem amb tots tres divulgadors, amb motiu de l’arribada a les llibreries de l’assaig amb els resultats de la investigació realitzada els darrers anys sobre l’editorial.
Per què Ediciones Zinco mereix un llibre d’aquesta envergadura?
Carlos Giménez— Zinco és una editorial que va marcar moltes persones en el seu moment, especialment als que ara tenen entre 40 i 60 anys, en coincidir una atractiva oferta pràcticament inèdita amb una edat ansiosa per aquest tipus de productes (adolescència i joventut), bàsicament còmics de tota mena i revistes especialitzades. A més, un dels responsables editorials de l’empresa, Miguel G. Saavedra (que, per cert, signa el pròleg i l’epíleg del llibre), afirmava que era el moment «no només de reivindicar els còmics de superherois, sinó també els seus lectors», per la qual cosa el jove equip es va proposar dignificar el mitjà en tots els sentits, inclòs el format i el contingut de les publicacions, essent pioners a Espanya en molts aspectes, especialment en el to en què l’editorial es dirigia als lectors, amb un estil més adult comparat amb el que feia la competència del moment. Tota aquesta generació que recorda amb nostàlgia aquesta època no té cap publicació que reculli l’anàlisi d’aquella època d’aquesta editorial, fins ara. En certa manera, és la nostra humil contribució al reconeixement del que va fer Zinco al seu moment.
El llibre es divideix en cinc grans capítols. En el primer parleu de la «prehistòria» de DC a Espanya, i recordeu una dada molt important. Quan als anys seixanta van començar a arribar còmics de superherois en castellà publicats per l’editorial mexicana Novaro, cito literalment: «es van trobar amb el Comité de Información de Publicaciones del règim de Francisco Franco, sota la tutela del Ministerio de Información y Turismo, dirigit per Manuel Fraga. Aquest comitè no va tenir cap pietat a expressar el seu rebuig pels superherois, ja que podien confondre les ments infantils, ja que els seus poders i habilitats especials eren només a l’abast del santoral i del mateix Déu». Fins aquell moment –principis dels vuitanta–, els personatges Marvel sí que s’havien publicat amb diferent fortuna a l’última dècada, però no havia passat el mateix amb els de DC. Per què és tan important la contribució de Zinco a la promoció de l’univers DC?
Gustavo Higuero—Per diferents motius, els personatges de DC Comics havien estat molt maltractats des d’un punt de vista editorial, amb col·leccions inconcluses, edicions alterades i amb poques obres publicades, centrades pràcticament només a Superman i Batman. Zinco comença de forma titubejant però amb la intenció de donar continuïtat a les col·leccions, amb un ventall més extens de personatges, i professionalitzant les edicions, per exemple, afegint articles explicatius, fitxes de presentació de personatges o secció de cartes dels lectors, la qual cosa permetia als seguidors poder preguntar i tenir respostes a les seves inquietuds i dubtes. A més, la intenció de mantenir l’actualitat de les notícies que estaven succeint als Estats Units i que costava molt conèixer a Espanya (recordem que estem parlant del 1984), i anar publicant en paral·lel col·leccions que es retroalimentaven entre si. Aquesta època coincideix amb l’inici del que es coneix com l’Edat Moderna del còmic de superherois, una reinvenció de l’univers de superherois amb un salt qualitatiu, per la qual cosa Zinco arriba en el millor moment i amb la millor de les intencions, i és la llavor de què podríem anomenar «Generació Zinco».
Al llibre dediqueu diversos capítols a explicar amb detall com es va publicar l’univers DC a Zinco, però no era ni de bon tros l’única publicació de l’editorial, ben al contrari.
Enrique Doblas— Efectivament, de fet Zinco comença el seu camí amb altres publicacions. Inicialment, van destacar nombroses capçaleres eròtiques de procedència italiana, un projecte que es va allargar durant diversos lustres, alternant títols quan queien les vendes, creant un segell paral·lel dins de l’editorial que va funcionar molt bé, econòmicament parlant. També s’hi van incorporar altres sèries de tota mena de còmics, de procedència italiana, britànica, francesa i americana, amb diferents intensitats al llarg de les dues dècades. La incorporació de l’enyorat Luis Vigil (1940-2019), destacat crític, escriptor, traductor i director editorial, va permetre potenciar una línia de revistes especialitzades que es consideren mítiques a la història del nostre país. Podem destacar, per exemple, la versió espanyola de la revista Dragon (1993-1998), dedicada als jocs de rol, encara que la llista va ser molt extensa i diversa: Comic Scene (dedicada a notícies sobre el món del còmic), Star Ficcion (sobre cinema de ciència ficció) o Fangoria (sobre pel·lícules de terror), entre altres capçaleres, totes molt recordades pels aficionats, malgrat que amb una vida fugaç, totes acabaven morint per la falta de vendes. També van ser pioners publicant revistes sobre informàtica. Van arribar a publicar més de vuitanta novetats al mes, entre còmics de superherois, còmics de tota mena, còmics eròtics i revistes de diversos àmbits.
El nombre de publicacions que indiqueu és significatiu. Per situar-nos, és important destacar la importància que als anys vuitanta tenia la distribució, ja que les vendes es feien als quioscos. Que l’empresa propietària de l’editorial fos la seva distribuïdora tenia molts avantatges a l’inici de l’activitat, però amb el temps es va convertir en una relació enverinada, perquè des de la central podien alterar els plans, potenciant els títols amb més vendes, per exemple. D’altra banda, en aquesta dècada apareixen les llibreries especialitzades en còmic, que de mica en mica es convertiran en el lloc de referència dels compradors. Estava canviant la manera com es venia i comprava al sector, ja que, finalment, els còmics deixarien de vendre’s als quioscos.
Carlos Giménez— És cert que la competència en aquell moment era molt dura. L’espai per mostrar les novetats era molt petit als quioscos, però cal recordar que Zinco era una empresa petita, que va començar gairebé amb un caràcter familiar, que competia amb empreses de grans dimensions en un moment de grans canvis, també a l’àmbit industrial, com la impressió i l’edició, que va afectar els formats en què es publicaven. És cert que hi ha algunes publicacions que els aficionats havíem batejat com a «format tardorenc», perquè queien els fulls quan els obries. Però l’edició de Zinco va anar evolucionant a formats de prestigi, d’una gran qualitat comparat amb el que havia arribat al mercat els darrers anys, marcant la tendència que seria la tònica en el futur.
Quins van ser els títols més significatius que van marcar els diferents instants en aquests anys?
Gustavo Higuero—Zinco es va beneficiar de l’èxit de les quatre pel·lícules de Superman protagonitzades per Christopher Reeve i, sobretot, del de les dues pel·lícules de Batman dirigides per Tim Burton (a les quals caldria afegir-ne dues més en els anys següents) per atraure nou públic àvid de llegir aventures d’aquests personatges. En paral·lel, la pròpia editorial de còmics als Estats Units reinventava el personatge de Batman amb el treball de Frank Miller en el seu aclamat El Regreso del Señor de la Noche (The Dark Knight Returns, 1986), publicat el 1987 per Zinco. Alhora, l’editorial americana es reinventava amb la publicació de la sèrie mítica Crisis en tierras infinitas (Crisis on Infinite Earths, 1985-1986), que Zinco va publicar també el 1987, i que va suposar reiniciar tot l’univers de superherois de DC. Un univers que s’havia estès en universos paral·lels des de feia diverses dècades fins a provocar un caos que confonia autors i lectors. Aquesta obra va ajudar que es poguessin incorporar nous lectors, sent Zinco un gran aliat mitjançant els articles explicatius del que estava passant i del que passaria més endavant.
Enrique Doblas—Potser l’esdeveniment més significatiu i destacat pel seu impacte internacional va ser la saga de La muerte de Superman (publicat originalment en diferents números entre 1992 i 1993, i poc després a Zinco). La preparació per part de l’editorial americana va ser minuciosa i planificada durant mesos, per la qual cosa l’editorial espanyola va haver de posar-se les piles per poder publicar el còmic gairebé alhora que la versió original americana, ja que la notícia de la mort del personatge obria els noticiaris de totes les televisions del món i les pàgines de tots els diaris. Zinco es va encarregar que es pogués gaudir en castellà gairebé alhora que a la resta del planeta..
Carlos Giménez— Hi va haver diverses petites grans històries en aquestes dues dècades. Es van publicar títols que continuen essent imprescindibles a les llibreries, amb contínues reedicions i adaptacions cinematogràfiques, en imatge real o en animació, o en forma de sèries de televisió, fins i tot fins als nostres dies. Potser caldria destacar el segell Vertigo, creat en aquella època per la mateixa DC Comics, que potenciava el treball d’autor de còmics que no eren de superherois i que tenien un argument més madur i divers. D’aquí sortirien títols mítics com Sandman, Predicador, Hellblazer o les cèlebres V de Vendetta i Watchmen, que Zinco va publicar respectant al màxim l’edició original. Tot i que en aquestes primeres edicions no van gaudir de l’èxit posterior que han tingut i tenen actualment.
La crisi econòmica, just després de l’Olimpíada del 92 i l’Expo de Sevilla es va acarnissar especialment al sector de la cultura, amb una baixada considerable de les vendes. Per si no n’hi hagués prou, Zinco va perdre el 1996 els drets de publicar còmics de personatges de DC per una denúncia a la central nord-americana d’una editorial mexicana que veia com arribaven edicions en castellà des d’Espanya de millor qualitat i preu, quan eren ells qui tenien assignat aquell territori. El cop va ser tan gran i sobtat que va accelerar en poc temps el tancament de l’empresa, deixant orfes tota una generació que encara avui enyora l’estil i la dedicació dels editors que van marcar una època. En aquest sentit, el llibre d’Higuero, Giménez i Doblas descriu i analitza de manera exhaustiva el que va suposar Ediciones Zinco a la història de la indústria editorial a Espanya.
