La dissidència que coopera

L’informe “L’acció social i el tercer sector. La transformació social com a tret d’identitat”, que aquests dies ha fet públic l’Observatori per a la Transformació Social (OTS), assenyala clarament a les entitats socials del país com a agents clau del canvi que treballen amb mirada comunitària, arrelades al territori i desenvolupant un important paper d’intermediació. El document recull el diagnòstic elaborat durant el debat entre cinc ponents amb mirades diverses, en el marc del tercer dels Diàlegs pel canvi de l’OTS, després de dedicar els dos anteriors a la salut i a l’educació. D’aquesta manera es tancava el cicle inicial de trobades dedicades als pilars de l’estat de benestar.

La proposta inicial del debat partia de la idea que l’acció social i el tercer sector són dues esferes indestriables, amb un paper essencial en la transformació social. Promouen una societat on totes les persones puguin tenir els mateixos drets i oportunitats, treballen per aconseguir una societat més justa, inclusiva, equitativa i cohesionada i fomenten l’associacionisme i la participació, la responsabilitat i el compromís actiu de la ciutadania.

El diagnòstic referent a la percepció de l’acció social i el tercer sector per part de la població, ens parla de la necessitat d’avançar en una major connexió amb la comunitat i la seva sensibilització sobre els servis d’atenció a les persones i d’enfortir les estratègies de comunicació i incidència per aconseguir millorar la visibilitat de la feina que desenvolupen les entitats socials. Així mateix, es posa èmfasi en que tot i que la valoració global de la societat és positiva, aquesta no es correspon amb finançament clarament insuficient que no permet assolir els reptes dels drets socials de la població que les entitats aborden, ni la seva sostenibilitat econòmica ni la millora de les condicions laborals de les persones treballadores.

El consens entorn del potencial transformador del tercer sector i l’acció social és ampli. Tot i tractar-se del pilar més feble de l’estat de benestar, el seu necessari protagonisme en la lluita contra les desigualtats fa imprescindible fer front de manera urgent als reptes i desafiaments identificats.

I quins són aquests reptes? L’informe n’identifica fins a una desena. Alguns de globals com el creixement sense aturador de les desigualtats i de la segregació social, la vulnerabilitat climàtica o la cronificació d’una emergència social multidimensional. D’altres vinculats a la realitat del dia a dia del sector, com la insuficient solidesa econòmica, la necessitat d’incrementar la participació activa de les diferents veus implicades o la imprescindible delimitació del rol de les entitats socials. I finalment quatre reptes relacionats amb la intervenció social i els professionals que la duen a terme: disseny de metodologies eficients, diversificació de perfils professionals, retenció i atracció de talent i coordinació interdisciplinària i multidisciplinària.

Cal passar d’un model basat en els recursos a un model centrat en les persones, holístic, col·laboratiu i interdisciplinari

La trobada també va servir per fer palesa la necessitat urgent d’un canvi de paradigma que doni resposta als reptes sociodemogràfics que l’actual estat de benestar ha d’afrontar, com per exemple: les desigualtats socials que la crisi econòmica ha consolidat, la pobresa o exclusió, l’increment de l’envelliment, el sobre envelliment, la discapacitat, la diversificació de la societat catalana i de les llars que la componen. Cal passar d’un model basat en els recursos a un model centrat en les persones, holístic, col·laboratiu i interdisciplinari. Tal com assenyalava una de les participants: “No podem actuar com a parcel·les, sinó que tenim moltes interseccions entre tots els sectors, no només entre l’educatiu, la salut i el social. Hem de treballar de manera col·laborativa amb plans conjunts”.

Pel que fa als agents del canvi identificats, es destaca a les entitats socials, amb un rol clau en el treball a nivell comunitari i enfortint vincles, a les professionals, actuant com a catalitzadores de canvi i a les persones ateses, en tant que protagonistes i raó de ser. Però també es fa referència a les plataformes i federacions, amb rols de representativitat i fent propostes concretes de canvi i incidència i a les administracions públiques, assumint lideratge en les polítiques públiques. Finalment, es parla de la necessitat de generar vincles amb altres agents que tradicionalment no han estat en l’acció social directa, com l’economia social i solidària o els moviments socials.

Com a conclusió de l’informe, s’enumeren algunes propostes per incrementar la capacitat transformadora de l’acció social i el tercer sector. Entre d’altres, una major visibilització del sector, promoure la cura de les professionals, incrementar la motivació i el compromís, potenciar la prevenció, fomentar l’ètica i les bones pràctiques, donar veu a les persones ateses o avançar cap al colideratge de les polítiques públiques al costat de les administracions.

Un altre dels participants al debat, aportava una reflexió que resumeix perfectament el paper clau de l’acció social i del tercer sector com a palanca de canvi i de transformació: “És molt important remarcar com construïm des de valors. Per tant, des de la dissidència ben entesa, és a dir, des de la dissidència que coopera, que col·labora, però que construeix realitats, que prefigura de manera tangible l’organització social en la qual ens agradaria viure i avançar”.