Entendre la professió docent de manera exclusivament tècnica i lluny de la responsabilitat i de la mobilització és, també, una forma de fer política. Parlar de democràcia i exercir-la des del centre educatiu, i conrear valors i coneixements posant-los en el seu context hauria de formar part del compromís del professorat.
D’aquesta manera es va pronunciar Manuel Fernández Navas, professor al Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de Màlaga, en el marc de la presentació de la 59ª Escola d’Estiu de Rosa Sensat, que té lloc del 27 de juny al 10 de juliol sota el lema de ‘Dignitat i educació. La revolta cap a una escola democràtica’.
Fernández Navas va criticar l’anomenat “plantejament aparador”, segons el qual l’educació ha de ser neutral davant els fets, i va posar com a exemple de quina manera explicar el genocidi a Gaza o el feixisme, parlant de bàndols amb interessos diferents o de la violació dels drets humans. “Educar té a veure amb mullar-se”, va dir.
Per al també editor de la revista científica ‘Márgenes Revista de Educación de la Universidad de Málaga’, el coneixement és poderós, com també ho és el pensament crític, però existeix una onada en què “està instaurat que el professorat no ha de parlar de política ni d’ideologia, i això el situa en un mer tècnic”.
Repensar la democràcia
Quina responsabilitat té l’educació en crear una ciutadania crítica?, va plantejar durant la seva conferència, titulada ‘Educació i democràcia: De l’”educació objectiva” a l’”educació política”’. Entre les claus, va mencionar la figura del docent com a actor polític, que no d’adoctrinador, amb capacitat d’influència per repensar la democràcia i la pròpia educació.
“Els docents aportem les claus de la connexió del món”, va sostenir, i va argumentar la necessitat de donar un contingut a classe que fomenti valors i pensaments, com ara crear una societat igualitària i feminista.
Tan important és ensenyar com la manera d’ensenyar, i és que “els docents servim d’exemple de compromís polític i de qüestions socials”, per la qual cosa va posar de relleu la necessitat de manifestar-se amb l’alumnat, si és necessari, especialment tenint en compte que es troba en una situació de debilitat davant el sistema establert. Va recordar que, legalment, la funció de l’escola és socialitzadora, educadora i equitativa, mentre que fer el contrari, seria il·legal.
En aquest sentit, va censurar certa manca de compromís per part d’alguns sectors educatius i va alertar contra alguns marcs conservadors, com ara la cultura de l’esforç, la meritocràcia, l’objectivitat i l’autoritat.
Un espai de presa de decisions conjuntes
“Els valors s’han de viure per aprendre’ls i l’escola ha de ser un espai de vivència i participació democràtica”, va sostenir, tot mencionant la necessitat que hi hagi espais d’organització, de resolució de conflictes o de presa de decisions, entre altres. I és que una escola hauria de ser “un espai en què ensenyar-nos a preguntar, dubtar i contrastar”.
En canvi, va asseverar, el paper del docent sovint és de “fiscalitzador i sancionador”, mentre que “l’alumnat és sospitós de comportament inadequat”. Per a mostra, es va preguntar, “quina relació hi ha entre portar gorra a classe i adquirir coneixements?”, tot recordant els seus anys d’alumne a l’escola quan s’obligava a treure’s la gorra.
Va relacionar aquest no contestar el docent per sistema amb la forma en què el jovent absorbeix les ‘fake news’ de forma mecànica: “Si l’aula és un espai per a educar-los, haurien de prendre decisions sobre aquest espai”.
Movilitzar-se per transformar
I, què cal fer? El professor de Didàctica va considerar “inacceptable” que el projecte educatiu arribi de forma obsoleta i que no sigui un document consensuat que serveixi com a guia per a prendre decisions. Va defensar l’apertura del centre educatiu a la comunitat i va animar la professió a mobilitzar, més enllà de quedar-se instal·lats en la queixa i l’increment d’insatisfacció, que generen un “bucle de frustració”.
Fernández Navas va reivindicar el paper del professorat implicat que té un projecte educatiu al centre i que, sovint, està “cremat” per les dificultats amb què es troba, sigui des del punt de vista administratiu, de les institucions o d’altres companys.
Per això, va considerar que cal ser actius i proporcionar el veritable dret a l’educació, amb “el compromís, no només amb les condicions laborals, sinó també de la transformació educativa i social”. Això, va dir, també és una transformació política: “Només podem mobilitzar-nos si l’educació és política. I no mobilitzar-se, també educa”.
Escola d’estiu
Prèviament a la conferència, la presidenta de Rosa Sensat, Mar Hurtado, va presentar la nova edició de l’Escola d’Estiu, que pretén reflexionar sobre l’experiència educativa en sintonia amb el món actual. Hurtado va posar el focus en conceptes com la democràcia dins del centre, la participació, la polarització, el conflicte, la dignitat i la coherència, en aquest últim cas lligant-la a com s’organitza la formació inicial de mestres.
Entre les activitats previstes a l’Escola d’Estiu Rosa Sensat, hi ha la taula rodona ‘Identitat docent, professió o vocació’ dimarts dia 2, organitzada juntament amb la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, Blanquerna-Universitat Ramón Llull i la Universitat de Girona.
També hi ha la conferència ‘Dignitat i conflicte i autonomia’ de la mà del doctor en Filosofia i professor emèrit de la UdG Joan Manuel del Pozo el 5 de juliol i, a continuació, la taula rodona ‘Dignitat i conflicte, què espera la societat de l’escola?’ amb Jordi Perales, Carme Alemany, Andreu Mumbrú, Hungria Panadero i Ferran Casaponsa.
En un terreny més cultural, es presenta el llibre de Gino Ferri ‘Més enllà de la ‘lectoescriptura’ a l’educació infantil’ dimarts 2 de juliol, es projecta el documental ‘Rosa Sensat. Per una escola plena de vida’ dimecres 3 i dilluns 8, i es fa l’obra de teatre ‘Jugada mestra!’ dimarts 9.
L’últim dia està dedicat a les ‘Reflexions sobre el tema general’ a càrrec de Begoña Román, Jordi Collet i Pau Sobrerroca, i també es llegiran les conclusions de la 59ª Escola d’Estiu.
