La Xarxa de Competències ha aplegat, al llarg de 23 anys, docents de tot Catalunya amb voluntat de repensar els processos d’ensenyament i aprenentatge en els seus centres, per mitjà de la formació entre iguals i en xarxa, amb vista a compartir i a enriquir-se mútuament per millorar els aprenentatges de tots els alumnes. Com a xarxa pionera, ha esdevingut l’espai per excel·lència d’aprenentatge docent entre iguals del Departament d’Educació, i ha contribuït a la professionalització docent individual i col·lectiva, oferint a la comunitat educativa recursos formatius de qualitat. Enguany la xarxa està formada per 600 centres, tant d’educació primària com secundària, de formació d’adults i d’educació especial, de diferents territoris, i implica més de 10.000 docents.
El Departament d’Educació organitza anualment una jornada de cloenda del programa, amb la finalitat de compartir i intercanviar de forma constructiva les experiències que han realitzat els centres al llarg del curs, si bé la jornada és oberta a tots els docents que desitgin reflexionar sobre com millorar les pròpies pràctiques. Va obrir l’acte Rita Ossó, subdirectora general d’Ordenació Curricular, que va destacar la pròpia experiència, fa alguns anys, com a coordinadora de la xarxa al seu centre.
La ponència central de la jornada, a càrrec de Javier Onrubia, professor del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Universitat de Barcelona (UB), amb el títol “La millora de la pràctica educativa i el benestar en els centres”, es va centrar en la reflexió sobre alguns factors i actuacions que afavoreixen el benestar -dels i de les docents i de la resta de membres de la comunitat educativa- en el decurs de processos de millora de la pràctica educativa. Per al ponent, la relació entre els processos de millora als centres i el benestar és complexa: aquests processos poden ser font de tensions i dificultats, però també una oportunitat per promoure benestar sempre que tinguin una orientació i voluntat inclusives. “Mai tindrem processos de millora completament satisfactoris -diu Onrubia- però es pot intentar abordar la complexitat i afrontar millor els reptes quan orientem els processos cap a la inclusió: estar i sentir-se inclòs té molt a veure amb estar i sentir-se bé”.
El ponent també va abordar la natura dinàmica i dilemàtica del benestar i de la inclusió: “Ser una escola inclusiva és una aspiració a la qual hem de tendir. No podem dir mai que ja ho som del tot. Transitem per territoris complexos en què constantment hem de resoldre dilemes i és millor fer-ho amb eines suficients i amb bones companyies, però aquest tipus de canvis van més enllà d’aplicar estratègies, ja que impliquen transformacions socials i culturals de fons”. Per a Onrubia, posar el focus en la inclusió i el benestar no només és aplicable a processos de millora sinó a qualsevol pràctica docent i forma part indestriable del currículum de totes les matèries: “Aprendre a implicar-se en allò col·lectiu, a relacionar-se i conviure, a ser, a cuidar-nos, autoregular-nos, autodirigir-nos… És curricular”.
Paral·lelament, en el decurs de la jornada, s’ha fet públic el document “Benestar i aprenentatge als centres educatius”, fruit d’un procés de reflexió al sí de la xarxa -que ha comptat amb la col·laboració de persones expertes com David Duran, Fernando Hernández, Neus Sanmartí i el mateix Javier Onrubia- que pretén contribuir a la reflexió sobre com promoure i sostenir el benestar a les escoles en una societat canviant i accelerada, en què a l’escola se li exigeixen solucions educatives a problemes socials nous.
També hi va haver un espai de presentació d’una cinquantena d’experiències dels centres que formen part de les diverses xarxes territorials per mitjà de pòsters, que es poden consultar al web de la jornada. Les experiències van versar sobre els temes treballats a la Xarxa al llarg dels darrers cursos: situacions d’aprenentatge, projectes globalitzats, avaluació formativa, informes d’avaluació, observació docent entre iguals…, així com processos de transformació en els centres.
Finalment, recollint les reflexions d’un curs que ha tingut el cicle de l’aprenentatge com a focus, la jornada va cloure amb la taula rodona “El viatge d’aprendre”, en què participaren els i les docents Mei Vila, Marta Pont, Sílvia Salvador i Jordi Olvera, moderada per Víctor Saura, periodista, exdirector d’aquest diari, i també docent. En aquest espai, es van abordar alguns dels reptes que tenim com a docents de les diferents etapes educatives per aconseguir un enfocament inclusiu de l’escola, perquè l’escola esdevingui un espai en què tothom aprengui, se senti reconegut i tingui experiències personals i interpersonals satisfactòries, marcant el camí cap a la inclusió efectiva i la igualtat d’oportunitats, l’equitat, la plena participació i l’èxit educatiu. La jornada va culminar, en to festiu, amb l’actuació participativa del cor de noies Cantabile, posant en valor la qualitat inclusiva de la música, font de plaer i benestar. Aquest vídeo és un resum dels moments més significatius de la jornada.
En definitiva, el viatge d’aprendre es planteja com un recorregut en què tant docents com discents es “mouen” de lloc, avancen des del seu punt de partida, experimenten un creixement personal i col·lectiu i són conscients del seu recorregut. Es tracta d’un viatge que comença a l’educació infantil i abasta l’educació bàsica, la postobligatòria i la de persones adultes, i va molt més enllà, amb la voluntat de constituir un element central en qualsevol procés educatiu i en àmbits diferents: el de l’escola que aprèn però també el de la comunitat que aprèn juntament amb l’escola. “Com a periodista -va comentar Víctor Saura al final de la jornada- m’ha tocat ser a un munt de jornades, actes i trobades i, com aquesta jornada, no n’hi ha cap. Com a procés de tancament d’un curs i d’intercanvi entre docents em sembla magnífica. I la capacitat de convocatòria que té la Xarxa és una cosa que té molt de mèrit”.
1 comentari
Entre tanta purpurina, entre tants unicorns i entre tant de “poder de convocatòria” (sobre el qual podríem parlar moltíssim), he trobat a faltar una mica d’autocrítica i, com no, de rebel·lió davant del discurs ideològic hegemònic que s’hi promou.
Però, és clar, és només una percepció molt personal i subjectiva.