“Les escoles de Catalunya constitueixen un gran actiu per preservar, amb independència de la seva titularitat. Cadascuna esdevé un ecosistema singular, amb el projecte educatiu de centre com a nexe que uneix els diversos estaments que interaccionen amb els mestres i professors.
En primer lloc, les famílies, les quals tenen la principal responsabilitat en l’educació dels fills. Són un pilar fonamental de la societat. Han de poder triar amb llibertat l’escola en què educar-los, d’acord amb les pròpies conviccions.
En segon lloc, les institucions socials que recolzen la tasca educativa, i les pròpies administracions públiques. La societat confia al sistema educatiu una missió cabdal: educar persones i bons ciutadans, i formar professionals competents. Per aconseguir-ho, els equips directius han de disposar de suficient autonomia en el lideratge i la gestió del centre.” (Manifest de Bastiments, educació i país, 2022)
El servei d’educació de Catalunya -el SEC- va ser una gran fita de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), determinant que és el conjunt de tots els centres educatius sostinguts amb fons públics, tant els de gestió governamental com de gestió de la iniciativa social. Els seus redactors van entendre el rerefons del dret fonamental a l’educació en tota la seva extensió: l’educació és un dret humà universal, i per tal d’assolir-lo es va acordar plasmar-lo a través del SEC, significant així la voluntat política i social de bastir entre tots un servei d’interès públic, més enllà de qui el gestionés.
L’educació és un dret humà universal
Aviat farà 40 anys de la LODE que, vigent encara avui, configura el nostre sistema educatiu. Maldava al seu preàmbul -d’acord amb els drets fonamentals- per garantir el pluralisme educatiu i l’equitat a través dels centres de titularitat pública i del dret a crear centres docents i de dotar-los d’un caràcter o projecte educatiu propi, i també a la capacitat dels pares de poder triar per als seus fills el centre docent que vulguin, conforme a les seves conviccions. Finalment, encarregava a aquest conjunt de centres sostinguts amb fons públics (el SEC) garantir la gratuïtat, i això cal fer-ho a través dels Pressupostos per fer-ho efectiu.
Malgrat aquests bons desitjos de la LODE i de la LEC, la realitat del Servei d’Educació de Catalunya avui és encara diversa depenent d’algunes circumstàncies, especialment de la titularitat. Diferents estudis i documents del Síndic de Greuges, EsadeEcPol, Save the Children, l’OCDE i OIDEL, han evidenciat i proposat que cal finançar molt millor el Servei d’Educació de Catalunya. No és només la manca de recursos de tot el sistema, sinó la seva assignació, distribució i governança.
Diversos documents i fòrums de la UNESCO han determinat el paper clau de la col·laboració de la societat civil amb les administracions públiques per tal d’acarar la transformació de l’educació en el futur; per exemple, a l’informe “GEM 2021, Els actors no estatals a l’educació”, insta els Governs “a considerar totes les institucions, els alumnes i els docents com a part d’un sistema únic.” Ja el 2009 els nostres legisladors tenia clara aquesta fita, donant reconeixement legal a la realitat del sistema a través del Servei d’Educació de Catalunya.
Podem trobar-hi solucions si ens comprometem en el compliment i desenvolupament de la LEC, que van ser llei de consens i que val la pena preservar perquè l’educació vol estabilitat, polítiques de llarg termini que apuntin cap a les solucions de manera inequívoca, ferma i sostinguda en el temps.
