“Sentir-se segur a l’escola és fonamental per a poder aprendre”, afirma la neuropsicòloga pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu (SJD), Roser Colomé. Ella ha coordinat el darrer informe FAROS amb el qual, des de fa catorze anys l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu planteja, d’acord amb problemàtiques d’actualitat, “els reptes que tenim al davant, esdevenint un àmbit de reflexió sobre què ens pot venir”, segons va explicar el director de planificació de l’Hospital SJD, Josep Serrat, en la presentació de l’informe.
Aquest 2024, l’informe s’ha centrat en el tema “L’aprenentatge i els trastorns del neurodesenvolupament. Claus per evitar el fracàs”, i en com aquests trastorns poden amagar-se al darrere del fracàs escolar que causa el 13,7% d’abandonament dels estudis abans de finalitzar la Secundària, en el cas dels joves de tot l’Estat, i el 14% a Catalunya, segons dades del Ministeri d’Educació. A la Unió Europea, segons l’Eurostat, només Romania, amb un 16,6% d’abandonament escolar prematur supera el nivell de l’Estat espanyol.
Els trastorns del neurodesenvolupament afecten entre un 5 i un 15% de la població en edat escolar. No són cap malaltia, sinó un grup ampli de condicions heterogènies que s’originen durant el desenvolupament cerebral i porten a l’alteració o dificultat en la realització de certes activitats. Però, tot i no ser considerats malaltia, segons expliquen els especialistes, si aquests trastorns no es detecten i no es donen les ajudes necessàries que permetin compensar les dificultats que comporten, tindran una repercussió important en el benestar físic i mental dels infants i de les seves famílies. És per això que els trastorns del neurodesenvolupament són, en paraules de la neuropsicòloga Roser Colomé, “factors de risc de patir trastorns psicopatològics en l’edat adulta”.
Les dificultats d’un infant en l’adquisició de certes habilitats cognitives, com el llenguatge, la lectura, el processament matemàtic, que incideixen en la seva capacitat d’atenció o de relacionar-se amb els altres poden ser degudes a un trastorn del neurodesenvolupament.
Tal com indica la neuropsicòloga del SJD, “en el fracàs escolar influeixen factors socials, culturals i contextuals, però els factors neurobiològics relacionats amb el funcionament del cervell tenen molta importància”. Per això -assenyala- “hem d’aprofitar tota l’evidència que les neurociències aporten sobre com s’aprèn i com funciona el cervell i que certs factors contextuals, juntament amb la genètica, influeixen en el fracàs escolar”.
Detecció precoç
Qualsevol infant pot viure una situació de dificultat d’aprenentatge, la diferència amb el que es considera trastorn, tal com diu la neuropsicòloga de l’equip d’UTAE de l’hospital SJD, Anna López, “és quan aquestes dificultats o deshabilitats interfereixen en l’àmbit emocional, causant frustració o dificultats per a relacionar-se i desenvolupar les tasques del dia a dia”. Però -precisa López- “com més aviat es detecten les dificultats, abans es pot començar a ajudar, i el pronòstic serà millor. La detecció precoç pot anivellar les capacitats amb el desenvolupament normal, perquè els cervells estan en desenvolupament encara”. Per tant, com apunta Josep Serrat, “l’infradiagnòstic o el diagnòstic tardà són un problema perquè el cervell, amb l’edat, va perdent plasticitat”.
Els especialistes en els trastorns del neurodesenvolupament destaquen el gran paper dels docents com a primers detectors de les dificultats darrere de les quals es pot arribar a diagnosticar molt aviat algun tipus de trastorn. Els experts són ben conscients de com socialment aquests diagnòstics sovint són molt temuts pels pares pels prejudicis que socialment es construeixen entorn d’etiquetes vinculades als diagnòstics. La neuropsicòloga Roser Colomé respon a això puntualitzant que “una etiqueta no té evidència científica, i sí una connotació pejorativa i amb ella no es fa un pla de treball, mentre que amb un diagnòstic, sí”. Aclareix que el diagnòstic és l’eina de comunicació entre els professionals que han d’establir un tractament i acompanyament, a partir de l’homologació de símptomes que estableix un diagnòstic. “El diagnòstic facilita els objectius i la comunicació entre els professionals”, apunta també la psicòloga clínica de l’hospital SJD, Montse Gómez. Com diuen els responsables de l’informe FAROS, saber el que passa de manera integral és clau per fer una intervenció de qualitat i tan efectiva com sigui possible.
En molts casos, establir els límits d’un trastorn del desenvolupament és difícil i, segons detalla Roser Colomé, “dins dels diagnòstics hi ha molta variabilitat i cada nen o nena tindrà particularitats diferents”. I el que és molt comú -afegeix- “és que sigui freqüent la comorbiditat, és a dir, la conjunció de trastorns en un mateix infant, per la base neurològica dels trastorns del neurodesenvolupament”. En qualsevol cas -alerta Colomé- encara que una criatura no compleixi tots els criteris que tenim clars d’un trastorn i els límits no siguin clars, “si no els ajudem, són més vulnerables per patir depressió o ansietat i un entorn hostil, on l’esforç no assoleix les expectatives, pot generar una configuració de la vivència que pot portar a problemes psicològics”.
Tractament holístic
Davant de qualsevol d’aquests trastorns, segons explica la neuropsicòloga Anna López, “l’objectiu principal és un tractament holístic, no compartimentat. Cal intentar millorar el benestar dels nens i nenes tenint en compte l’impacte emocional, acadèmic, social i familiar del trastorn”. De fet, els professionals parlen d’una afectació familiar quan un fill o filla pateix un d’aquests trastorns. Per això -precisa l’especialista de SJD- “la intervenció s’ha de fer en tres contextos: el centre escolar, en l’àmbit familiar i individualment, amb la criatura, cal treballar en els tres escenaris”.
“La família davant d’un diagnòstic pateix un conflicte entre allò que espera i el que està rebent al present”, exposa la psicòloga Montse Gómez. Per això -diu- “s’ha d’avaluar l’impacte en cada membre i en el pensament d’aquest, perquè s’ha d’intentar que l’impacte negatiu no esdevingui patiment crònic”. Per a fer-ho -afegeix- “és necessari posar-se en mans de professionals especialitzats, perquè l’estrès parental que pateixen els pares s’ha de vigilar perquè és un predictor del benestar dels nens”.
Professionals de la psicologia i la psiquiatria, juntament amb els educadors, “aportaran el suport, seran els aliats de les famílies, des del respecte i la confiança”, explica Gómez. I admet que “de vegades hi ha frustració, perquè els canvis no van tan ràpids, però també en aquest sentit haurà de ser el psicòleg clínic l’aliat i suport”. En aquest tractament holístic, “entre tots s’utilitza el diagnòstic com una manera de parlar el mateix idioma i remar cap al mateix lloc”, afegeix Gómez. Els experts recorden, a més, que un diagnòstic allibera, sobretot perquè fa entenedores moltes circumstàncies.
Els responsables de l’informe recorden que un bon rendiment escolar no només suposa l’èxit acadèmic, sinó que també contribueix a reforçar-ne l’autoestima, potencia el desenvolupament emocional i genera perspectives positives de futur. Per aconseguir-ho, és important conèixer com aprèn el cervell i els factors neurobiològics que interactuen amb altres factors socials, culturals i contextuals. Per això els especialistes en trastorns del neurodesenvolupament demanen més col·laboració entre el món educatiu i els neurocientífics que van deixant evidència de, per exemple, el benefici de promoure certs hàbits saludables per organitzar el cervell i compensar o ajudar a fer que les dificultats no siguin més nombroses ni més grans. Perquè, saber i comprendre els processos neuropsicològics que actuen quan s’aprèn suposa identificar dificultats d’aprenentatge i abordar-les mitjançant l’aplicació de noves metodologies basades en la detecció i la intervenció.
Dins dels hàbits saludables, parlem de temes com la higiene del son, per la importància de dormir perquè és quan el cervell consolida els aprenentatges. També una bona nutrició millorarà les capacitats d’organització i planificació i, segons precisen els especialistes en l’informe, una bona salut de la microbiota té certa repercussió positiva en els receptors que serveixen per a consolidar els aprenentatges. L’exercici físic, matinal més que a la tarda, i qüestions que potser poden passar més desapercebudes, com la postura per a estudiar, també poden contribuir a la millora de l’aprenentatge i la plasticitat del cervell, factors, tots ells, que l’escola pot ja tenir en compte perquè l’evidència científica els confirma com a accions beneficioses contra el fracàs escolar.
Pel que fa a la investigació, els especialistes es mostren optimistes per l’avanç de tècniques com la neuroestimulació, encara en estudi, però que es basa a activar àrees cerebrals per millorar habilitats com l’atenció i la planificació. També es progressa en la investigació de biomarcadors que ajudaran a detectar com més aviat millor allò que en el cervell podria indicar un trastorn del neurodesenvolupament, a temps de corregir-lo o precisar més els diagnòstics i, per tant, els tractaments.
El 14è Informe FAROS inclou una revisió sobre els diferents trastorns del neurodesenvolupament (TND) descrits a la versió de 2010 amb dos canvis importants. D’una banda, s’han incorporat dos tipus de trastorns nous: els trastorns de l’espectre autista (TEA) i la discapacitat intel·lectual. D’altra banda, s’ha eliminat el trastorn d’aprenentatge no verbal (TANV), a causa de la seva poca acceptació a la comunitat científica. Inclou també un capítol sobre què són i que no són les Altes Capacitats (ACI).
