Eliminar les diferències entre la xarxa d’educació pública i la privada concertada en la sisena hora. Aquesta és la petició de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), que creu que el debat no és tant si hi ha una hora més o menys sinó que la discussió impliqui els dos models.
Així ho han explicat en roda de premsa el president de l’aFFac, Jordi de Carreras, i la directora, Lidón Gasull, que han presentat la seva ‘Análisi del curs escolar 2024/25 a Catalunya’.
En l’actualitat, les escoles concertades fan sis hores lectives al dia, mentre que les públiques en fan cinc. Per a l’aFFac, la càrrega lectiva per si sola no es tradueix necessàriament en millors resultats, sinó que hi ha aspectes més estructurals, com la coexistència de dues ofertes tan “dispars”, com la jornada continuada en els centres públics i partida en els concertats.
Gasull demana una avaluació rigorosa que identifiqui que aporta o que no la sisena hora en l’aprenentatge. L’entitat considera que la mesura es podria recuperar només si hi es demostra que té un impacte positiu en els infants, i en cas que fos així, es podria avançar en l’educació en el temps no lectiu o en la universalització del menjador escolar, per exemple.
En canvi, si empíricament no es veuen resultats positius amb la sisena hora, les famílies aposten per treure-la també de la concertada. “No tindria sentit continuar finançant una hora més a la xarxa privada concertada amb diner públicla”, conclou Gasull.
Pobresa entre l’alumnat
L’aFFac ha incidit en la necessitat de revertir la situació de “desigualtat i pobresa” en l’educació catalana, i ha reclamat una educació pública de qualitat, inclusiva, participativa, intercultural, feminista i mediambientalment sostenible. Destaca els indicadors de pobresa de Catalunya, on segons dades de l’Idescat del 2023, la taxa AROPE de menors de 18 anys en risc de pobresa o exclusió social era del 32,5%. En canvi, la dada a la Unió Europea és de 24,8%, segons l’Eurostat.
Així mateix, Catalunya té una taxa d’abandonament escolar prematur del 14,8%, molt per sobre de la mitjana espanyola (13,7%) i europea (9,5%).
Gratuïtat en l’educació pública
Garantir la gratuïtat de l’educació pública és cabdal per a les famílies, que veuen “insuficient” i “absurd” el val escolar perquè consideren que no serveix realment per alleugerir la pressió econòmica que suposa l’inici de curs per a moltes famílies, ja que es distribueix a les escoles públiques, a les privades i a les concertades sense tenir en compte la renda familiar ni les diferències en les quotes de material que paguen les famílies.
En paraules de De Carreras, “la mesura sembla més destinada al teixit empresarial català que en reduir les despeses escolars” perquè les vendes es concentren sobretot en una o dues empreses.
Infància
De Carreras i Gasull han valorat positivament l’augment de places públiques en l’escola bressol juntament amb la gratuïtat de I2 i han destacat la preferència de les famílies per anar a una bressol pública: segons dades del curs 2023/24, mentre la matriculació de centres del sector privat suposa un 29,9% sobre el total, als centres públics és del 70,1%.
En canvi, han censurat que hi ha un dèficit de places públiques d’I3 en el 83% de les comarques catalanes. Segons la seva anàlisi, hi ha una tendència descendent del nombre de places públiques en favor de la concertada: per a aquest curs 2024/25, hi ha més de 40.000 places a la pública i més de 20.000 a la concertada, el que representa una reducció del 3% i del 0,5%, respectivament.
Conclouen que no s’estan planificant suficients places públiques per a tots els infants empadronats a Catalunya perquè la pública presenta un dèficit de 187 grups per cobrir les necessitats d’escolarització a I3 i la concertada té una sobreoferta de 747 grups. El principal problema, afirma Gasull, és que “impossibilita reduir la segregació escolar”.
Crítiques a la planificació a l’ESO
L’ESO, asseguren, repeteix el mateix patró. El curs 2021/22 es van registrar 56.291 alumnes de 6è de primària a la xarxa pública, però al curs següent es van matricular 55.626 a l’ESO, deixant fora almenys 665 estudiants. Dos cursos després, la xifra augmenta fins als 914 alumnes.
Això suposa, apunta la directora d’aFFaC, que “el sistema públic no es capaç de donar continuïtat a 1r d’ESO a tot l’alumnat que té el sistema públic de 6è de primària”, ja que “la planificació és inferior a la del curs anterior”. Com a exemple, remarca que la concertada va absorbir en dos anys més de 2.930 estudiants procedents de la pública.
Així, el Departament planificaria menys places de les que necessita i no garantiria la plaça pública a tothom que acaba la primària.
Creixement de les matrícules privades a FP
L’aFFac insisteix en la preocupació sobre la tendència a la “privatització” de la Formació Professional, i ressalta que, en 10 anys, entre els cursos 2012/13 i 2022/23, l’FP de grau mitjà a la privada ha crescut més del doble que al a pública. Especialment alarmant veu el cas del grau superior, on s’ha quadruplicat.
A més, en l’últim curs, gairebé de la matrícula d’FP de grau superior era a distància, una circumstància que l’associació titlla de negativa perquè considera que merma la qualitat de l’ensenyament, beneficia el sector privat i absorbeix alumnat que no pot pagar la presencialitat.
Menjador escolar universal
“El menjador escolar cada any és mes car”, assegura De Carreras. L’aFFac adverteix sobre l’encariment progressiu del menjador escolar, fins a situar-se en 7,98 euros de preu màxim per a les usuàries esporàdiques i en 7,25 euros per a les fixes. Catalunya és la segona comunitat de l’Estat amb el menjador més car, després de Balears, i la política de beques no arriba a la meitat d’infants potencialment en risc de pobresa.
A secundària, hi ha un problema afegit: la implantació de la jornada continuada, que ha reduït el servei de menjador en els instituts públics. Calculen que entre un 22% i un 24% dels estudiants d’ESO amb jornada intensiva dinen sols.
Per tot això, les famílies demanen un model de menjador escolar universal i gratuït en totes les etapes obligatòries i que es reconegui l’espai del migdia com una part fonamental del dret a l’educació.
Inclusió
Les famílies també han denunciat l’incompliment en el desplegament del Decret d’Educació Inclusiva i han argumentat que en educació infantil de 1r cicle, per exemple, el 0,3% dels alumnes als centres concertats eren NESE (necessitats educatives especials), percentatge que s’incrementava fins a l’1,6% a la pública.
Aquest mes d’octubre es compleixen tres anys sense desplegament del Decret i això deixa més de 200.000 alumnes amb NESE a Catalunya sense un accés equitatiu a l’educació.
