Doctor en Ciències Humanes, Socials i Jurídiques, llicenciat en Filosofia i Lletres i pedagog, Antoni Arasanz va ser president de la Fapel entre els anys 1995 i 2011, i, com a tal, membre del Consell Escolar de Catalunya durant vint anys (1996-2015).
Quinze anys després de la LEC, quin balanç en fa? Sisplau, no se centri únicament en els aspectes negatius.
Entenc que la llei va aportar alguns aspectes positius, que alguns d’ells han estat obviats per les darreres lleis orgàniques, però malgrat tot alguna cosa s’ha conservat; un exemple del que dic és que cada vegada hi ha més escoles, malgrat que no hem aconseguit suprimir els barracons.
S’ha mantingut el concert educatiu amb centres privats, però al mateix temps no s’ha col·laborat amb l’escola d’iniciativa social per mantenir una escola de qualitat, que a més és demanada per les famílies.
¿Considera que s’hauria d’obrir el meló d’una nova llei que doni resposta als nous reptes que té avui el sistema educatiu o opina que la LEC és un marc normatiu encara amb molta vigència?
La LEC encara té molt recorregut, ja que no s’ha desplegat totalment. Hi ha articles sense desplegar, com són els referits a una participació real i efectiva dels pares i mares; la llibertat d’educació i d’elecció de centre que diu l’article 2 de la Llei. En aquest mateix article es parlava de la formació religiosa i moral d’acord amb la convicció de les famílies. El tema beques sense racionalitzar, el tema dels ajuts pels ensenyaments postobligatoris, la inclusiva.
A l’article 48 vàrem fer constar els principis reguladors de la llei i s’hi ha passat per sobre de puntetes: algú creu que s’està fent una coeducació mínimament correcta?
S’ha mantingut el concert educatiu amb centres privats, però al mateix temps no s’ha col·laborat amb la iniciativa social per mantenir una escola de qualitat
De la LEC el que molta gent té clar és que estableix un termini de vuit anys per assolir el 6% del PIB en educació, un percentatge del qual encara estem lluny fins i tot amb els càlculs que inclouen els pressupostos d’universitats i municipis. S’ho explica?
M’ho explico, però no s’entén gaire i aquest és un dels temes que la LEC no ha desplegat amb eficàcia. Em refereixo al finançament real per assolir, primer, la gratuïtat real i, segon, poder provocar una millora de l’ensenyament, del professorat, de la inspecció i abandonar el currículum proposat per l’administració de l’Estat. On són les competències que vàrem impulsar des de Catalunya?
¿Faria marxa enrere respecte a algun aspecte o concepte o nomenclatura modificada per la LEC i recuperaria el que hi havia abans?
Penso que la nomenclatura no té res a veure amb el contingut de la llei. Les diferents institucions que vàrem assistir al Parlament de Catalunya (mai abans hi havia hagut tantes aportacions) per donar el nostre punt de vista no ho vam fer per posar unes o altres nomenclatures. També el debat intens en el Consell Escolar de Catalunya.
A parer seu, quin altre aspecte de la LEC no s’ha desenvolupat prou?
Com ja he dit, el finançament, amb tot el que es veu impossible d’assolir per manca de fons, com són la formació inicial (actualment aquesta formació està molt mancada en diferents aspectes) que s’havia iniciat a partir del 2012 i després es va suprimir; la formació permanent del professorat; la formació de la inspecció (que és molt necessària en els moments actuals: no cal parlar de PISA); i la formació dels directius, on hauria de ser obligatori un màster de lideratge i gestió (els hi és imprescindible).
Recomano llegir la Sentència del Tribunal Constitucional davant d’un recurs del Partit Popular, principalment sobre el tema de la Llegua, ja que aquesta és la meva manera d’entendre un dels punts més bandejats de la LEC.
I quin s’ha desenvolupat en un sentit contrari o esbiaixat respecte al que s’havia acordat?
El tema de la implicació i compromís de tots els integrants del nostre sistema i de totes les institucions i organismes que tenen a veure amb la nostra educació i malgrat això no s’han assolit aspectes importants. L’any 2013 la Conselleria deia que l’objectiu era “un model educatiu de Catalunya propi”. És evident que no s’ha assolit ni de bon tros.
Hi ha alguna posició que en aquells moments defensava i que ara no defensaria o ho faria amb diferents matisos?
Després dels debats i treballs que es van dur a terme ja vàrem prendre la nostra posició i, personalment, segueixo pensant igual. Es va fer una bona feina, però l’objectiu no s’ha assolit. Ja he exposat el meu pensament en les qüestions anteriors. És necessari acabar de desplegar i defensar la LEC davant de les interferències de l’Estat.
Recordi’ns alguna anècdota dels anys que va durar la tramitació de la llei.
Al llarg d’aquells mesos les persones que defensaven postures diferents van acabar tenint molt bona relació, amistats que avui encara perduren. Per centrar més en l’anècdota, recordo que el dia de la meva compareixença davant de la Comissió d’Educació del Parlament (acompanyat de dues persones) i quan estava fent la meva defensa davant de qüestions que alguns diputats dels diferents partits polítics que estaven presents —si no recordo malament, el president Salvador Illa era un dels representants del PSC que estava a la Comissió d’Educació del Parlament— un diputat tenia l’ordinador al davant (sé el nom i el partit polític, però no el citarem) i estava jugant a un joc divertit a l’ordinador. Això no sé si es podria confrontar amb un interès envers l’educació. Sense comentaris.
Hi ha articles de la llei sense desplegar, com són els referits a una participació real i efectiva dels pares i mares
