L’edat d’accés dels infants a les pantalles és un dels debats que més converses ha generat al voltant de les tecnologies digitals en els últims anys. Actualment, la majoria dels adolescents aconsegueixen un mòbil propi amb 11 anys, encara que sovint aquest no és el primer cop que fan servir un dispositiu.
L’ús de tecnologies digitals s’ha convertit en una part integral del dia a dia dels infants i adolescents i és comprensible que les famílies vulguin limitar els riscos als quals poden estar exposats els seus fills i filles endarrerint l’arribada del primer mòbil. Tenim molta informació a l’abast, tanta que de vegades costa no sentir-se so sobrepassat, especialment quan hi intervenen molts factors que no entenem. Davant del desconeixement, ens hem d’aturar i ser curosos amb les decisions que prenem sobre la tecnologia.
Anem pas per pas. Què ens diu realment l’evidència científica sobre perills de les pantalles? Aquest febrer, el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va publicar La protecció digital de menors i adolescents on establien una base científica i proposaven recomanacions dirigides a administracions, operadors, desenvolupadors i famílies. El CoMB cita una metaanàlisi —un estudi que sintetitza les dades i els resultats de diferents estudis clínics, en aquest cas 42, amb més de 18.900 participants— publicada a JAMA Pediatrics que trobava que els infants que passen més temps davant de les pantalles poden presentar retards en el desenvolupament del llenguatge. L’estudi del CoMB també parla dels riscos associats a la vista i relaciona el temps prolongat en activitats de prop (on s’inclou l’ús de pantalles) amb un major risc de desenvolupament de miopia en infants.
Davant tota aquesta evidència, cal formular una pregunta clau: quina és la millor edat per tenir el primer mòbil? En un vídeo per eduCAC, Núria Aragay Vicente, psicòloga clínica i experta en addiccions no tòxiques, explica que no hi ha una edat concreta per tenir mòbil. I és que l’evidència científica no ha pogut establir una edat adequada per fer-lo servir sense risc. L’any passat vam publicar un article sobre aquesta qüestió en què parlàvem d’un estudi a Nature Human Behaviour. El treball argumentava que les diferències en el desenvolupament durant la infància i l’adolescència, juntament amb la varietat d’usos dels dispositius, no permeten definir una edat adequada des d’un punt de vista científic.
A la guia Les Tecnologies digitals a la infància, l’adolescència i la joventut, la Generalitat de Catalunya proposa prohibir les pantalles completament fins als 3 anys i anar escalant progressivament: mitja hora fins als 6 i una hora màxim de 7 a 12. L’any 2019 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar un informe que insistia en el fet que els infants menors de 2 anys no havien de tenir pantalles en cap cas i entre 2 i 5 es recomanava una hora al dia com a màxim. L’Informe de l’OMS se centrava en el sedentarisme i en la necessitat que els infants poguessin tenir estones d’oci més actives.
“Els riscos de les pantalles” és un concepte que engloba tant que ja no diu gran cosa. Una pantalla no ha de ser necessàriament perillosa, sinó que el potencial, tant positiu com negatiu, depenen de l’ús i del context de cada individu. “Pantalles” en general també és un concepte massa ampli —que inclou mòbil, ordinadors, televisió, tauletes, etc.— i l’evidència canvia per a cadascun. En el cas de les xarxes socials, dèiem, s’han associat amb una pitjor salut mental i major propensió a patir depressió i dur a terme activitats de risc, però són un factor més entre molts altres desencadenants possibles. L’Associació Americana de Psicologia, després de revisar l’evidència fins a l’abril de 2023, afirmava que els riscos associats a les xarxes —com ciberassetjament o sèxting—són majors si es comencen a usar entre els 10 i els 14 anys, que a partir dels 18.
A banda de les limitacions de l’evidència, aquest camp de recerca depèn exclusivament d’estudis observacionals. És a dir, l’observació dels hàbits d’un grup i l’anàlisi de com afecten un factor concret de la seva salut. Extreure relacions de causa-efecte amb aquest mètode és difícil perquè hi ha moltíssims factors que poden afectar la nostra salut i condicionar els resultats.
Estar ben informats per prendre bones decisions
Compro mòbil per al meu fill abans que comenci l’institut? I un ordinador? És millor o pitjor? Hem d’implementar l’ús de mòbils a l’aula? I a l’hora del pati? De veritat és tan dolent donar el mòbil al meu fill petit quan està molt esverat? Primer de tot, calma. Volem respostes fàcils, simples i ràpides a totes aquestes preguntes, però basar les nostres decisions en què diuen els experts requereix temps i reflexió.
No ens podem deixar emportar per l’allau de titulars alarmistes que omple les nostres pantalles de tant en tant. Abans de pensar en si l’infant o l’adolescent està preparat per assumir la responsabilitat d’un mòbil, cal que l’adult es pregunti si està preparat per acompanyar-lo en el procés. Tenir el temps per estar atent a la seva activitat, conèixer quines aplicacions existeixen, quines xarxes socials, per a què serveixen… Estar ben informats no només ens ajuda a no entrar en pànic i prendre bones decisions, sinó que també ens permet tenir una actitud més activa i positiva. En un altre vídeo per eduCAC, Núria Aragay Vicente diu “hi haurà etapes on l’infant és més petit i haurem d’establir nosaltres les normes, i a mesura que van creixent haurem de negociar, pactar i parlar amb ells.” Ha de ser un procés conjunt, potser no quan l’infant té 5 anys, però sí a mesura que es fan grans perquè no es tracta només de prohibir, sinó de donar les eines adequades per fer un ús saludable de les tecnologies.
