L’escola garanteix el dret a l’educació, però no podem assegurar l’èxit educatiu de tots els alumnes sense atendre la diversitat de necessitats educatives i, encara menys, sense tenir en compte les necessitats socials i econòmiques de cadascú. Si volem garantir l’equitat educativa, no podem ignorar que el 30% dels infants i adolescents catalans viuen en situació de vulnerabilitat i que l’11,6% pateixen una privació material severa.
No es tracta d’afegir capes de complexitat a una realitat ja prou complexa, sinó de fer-nos càrrec que les necessitats educatives i socials estan estretament lligades.
Des de l’Aliança Educació 360 sabem que les desigualtats educatives (dins i fora de l’escola) són factors d’exclusió social i perpetuació del cicle de la pobresa i, defensem que les oportunitats educatives que van més enllà de l’escola són determinants en les trajectòries futures d’infants i joves. El futur acadèmic, professional, personal, social i també comunitari està estretament vinculat amb la participació en activitats i experiències fora del temps lectiu.
Per tant, la nostra visió d’una educació 360 completa, equitativa i connectada és necessàriament una aposta socioeducativa. Les polítiques públiques que han de garantir aquesta educació no consistiran només en la provisió de més activitats, ni en l’establiment de mesures per vèncer les barreres econòmiques més evidents. Cal informar adequadament, acollir, orientar, prescriure i vincular, especialment, aquells infants, adolescents i joves d’entorns més desafavorits. Però per fer-ho, hem de comptar no només amb l’ecosistema educatiu sencer tal com l’hem mirat fins ara, sinó també agents que sovint no hem entès com a “educatius”.
Les oportunitats educatives que van més enllà de l’escola són determinants en les trajectòries futures d’infants i joves
I si els serveis socials i el gran ventall d’agents educatius avancessin de la coordinació puntual o la col·laboració (que sabem existeix en alguns municipis i algunes iniciatives) a una resposta integral a les necessitats i una continuïtat en les intervencions? En Jordi Plana dibuixava aquest repte fa unes setmanes en aquest article.
Ens plantegem això en un context en què l’educació escolar, el dret universal per excel·lència, avança en la detecció de necessitats i es planteja com personalitzar l’atenció a cada alumne. I, en el mateix moment, els serveis socials, que l’imaginari col·lectiu sovint vincula a la resposta a situacions de major necessitat, volen avançar cap a l’acció preventiva i la universalitat.
S’obren noves preguntes per als reptes d’una educació 360: Quins agents han de treballar conjuntament i a quina escala territorial? Com es construeix una governança socieducativa? Què suposa integrar la perspectiva comunitària a la intervenció educativa i social? Quines són les claus per establir equips interdisciplinaris? Qui assumeix cada rol?
Són aquestes preguntes i moltes altres que se’n deriven les que volem abordar a la nostra propera Jornada Anual de l’Aliança Educació 360 i que hem titulat, precisament, Educació 360: una aposta socioeducativa. Per poder-ho fer, necessitem comptar amb moltes veus i moltes perspectives. Podrem afrontar plegats les desigualtats si ens plantegem també conjuntament els reptes i les solucions.
Responsables tècnics i polítics de les àrees d’educació, serveis socials, cultura o infància; direccions de centres, mestres i professorat; educadors socials, tècnics d’integració social, dinamitzadors comunitaris, membres d’entitats, talleristes, monitors i un llarg etcètera. Ens trobarem el dijous 14 de novembre, durant tot el dia, al Campus Ciutadella de la UPF. Us hi esperem.
