El pedagog i il·lustrador italià Francesco Tonucci ens diu que cal insistir sense treva fins que la ciutat decideixi adoptar l’infant com a paràmetre, amb la convicció que quan la ciutat s’hagi adaptat als infants, també s’haurà adaptat a tots els ciutadans. Tanmateix, les nostres ciutats, i podríem dir la nostra societat en el seu conjunt, no només no té l’infant com a paràmetre, sinó que segueix tenint diversos biaixos, entre altres, el que s’anomena adultocentrisme. Un biaix que situa infants i adolescents en una situació de desavantatge vers les persones adultes, ja que són aquestes qui prenen les decisions, unilateralment, i es converteixen en el model de referència per a la visió del món.
Una de les vulneracions que menys inquietud provoca és la vulneració del dret de participació. La vulneració de drets dels infants no només afecta els infants, afecta tota la societat. No es pot construir una comunitat, vulnerant els drets d’un col·lectiu. A més, la vulneració de drets és incompatible amb un estat de dret. I, amb això, compartim la següent reflexió:
A tota vulneració de drets, li ha de correspondre un procés integral de reparació. Per desenvolupar processos integrals de reparació és imprescindible establir processos d’escolta i de participació transformadora en l’elaboració de polítiques i de mesures concretes; en la seva implementació; en el seu seguiment i en la seva avaluació, tal com, per cert, estableix la legislació catalana, a l’empara de la Convenció sobre els drets de l’Infant.
Per tal de desenvolupar polítiques #AmbUllsdInfant, es proposen alguns exemples de participació:
A la vulneració del propi Dret de participació
A més dels Consells locals d’Infants i Adolescents que s’han d’establir segons la legislació vigent, li corresponen altres oportunitats com promoure jornades locals amb les delegades i delegats de classe, organitzant espais de trobada i de formació sobre participació.
A la vulneració del Dret a l’educació
A les vulneracions en l’accés a recursos educatius i de lleure, per dificultats econòmiques de les famílies, per manca d’oferta o diversitat… L correspon que es prenguin mesures i s’elaborin polítiques #AmbUllsdInfant. I això, requereix la participació d’infants i adolescents en òrgans de governança:
Per una banda, incorporar els adolescents als Consells Escolars de Centre, als Consells Escolars o Educatius Municipals, en el Consell Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya i en el Consell d’Educació de Catalunya, tal com s’ha establert per acord de govern. Aquests espais han de tenir present que el treball amb adolescents implica l’acollida i foment de la participació; definint rols i facilitant materials; i comptar amb propostes de participació estructurades que serveixin per a dinamitzar el debat entre els iguals als centres d’origen.
Per altra banda, han d’estar representats a la Taula Nacional de la Infància de Catalunya, així com a les taules territorials i locals. L’absència dels adolescents s’interpreta com una manca de reconeixement explícit del dret dels infants i adolescents a ser escoltats en les decisions que els afecten. A la Taula local d’infància i adolescència del Prat de Llobregat, un infant i un adolescent participen com a membres de ple dret en representació del Consell dels Infants i dels Adolescents.
A la vulneració del Dret a l’educació inclusiva i equitativa
Cal actuar per reduir la segregació educativa, impulsant Pactes locals contra la segregació educativa, implicant administracions autonòmiques i locals i les persones afectades (infants, adolescents i famílies). Per una banda, per garantir que els centres educatius comptin amb recursos equitatius per a l’èxit acadèmic i l’educació inclusiva, i, per altra banda, que el teixit comunitari i l’administració local facilitin una oferta de lleure, esport, cultura, etc., que sigui accessible i que generi oportunitats educatives als infants i les seves famílies més enllà de l’àmbit escolar i a temps complet.
A la vulneració del Dret a la informació adequada
El treball en xarxa ha d’incorporar una perspectiva #AmbUllsdInfant en el seu disseny, implementació, supervisió i avaluació de projectes, programes, serveis i equipaments públics, qualsevol tema que els afecti, des d’educació, seguretat, mobilitat, medi ambient, etc. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona proposa aplicar metodologies participatives.
A la vulneració del Dret a la salut i el benestar
S’ha d’analitzar l’estat del benestar dels infants i adolescents per garantir els seus drets. Cal conèixer com perceben els infants la seva participació i satisfacció en diversos àmbits (escola, família, lleure, esport, cultura, entorn, etc.). És essencial recollir les expectatives de futur, les relacions amb iguals i l’ús del temps lliure, per suggerir millores en els espais on participen, contribuint així al disseny de polítiques i programes #AmbUllsdInfant més adequats a les seves necessitats i interessos. Un exemple seria la proposta de l’Ajuntament de Barcelona “Parlen els nens i les nenes”.
A la vulneració del Dret a ser protegits de les situacions de risc
Cal vetllar per la prevenció i la reparació de les situacions de risc on el desenvolupament i el benestar de l’infant o l’adolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstància personal, social o familiar. Cal garantir que participin en les decisions que els afecten, respectant el seu dret a ser escoltats i tenint en compte la seva opinió en els processos de protecció.
Des del Consell d’Adolescents de Granollers van detectar la necessitat d’un canvi de mirada per trencar amb els prejudicis racials i actituds intolerants. El mateix Consell va desenvolupar i implementar tota la Campanya #StopRacisme. Un segon exemple, la Sindicatura de Greuges de Barcelona i l’Ajuntament impulsen un acte de reparació, demanant perdó a les persones que van viure violències sexuals a l’Escola Barcelona.
I una reflexió final.
No podem promoure la participació si no formem i acompanyem als infants, als adolescents, als professionals i als responsables polítics i referents tècnics de les administracions en allò que vol dir participar de manera proactiva.
I és un encàrrec i un deure per a les administracions i la ciutadania promoure la implicació dels propis infants i adolescents en trobar solucions, a incentivar el desenvolupament de respostes i, fins i tot, resoldre-les de manera activa.
