Reduir l’abandonament escolar prematur (AEP), entès com el fet que els i les estudiants no assoleixin cap titulació acadèmica per sobre de la secundària inferior, és un dels reptes principals actualment, ja que permet garantir un nivell d’estudis superior a la societat i, en conseqüència, condiciona directament les oportunitats i el futur dels i les joves del territori.
La UE va fixar l’objectiu de reduir la taxa d’AEP en un 9% per l’any 2030. Segons dades extretes d’un informe de la Fundació Bofill (Curran, Montes, 2022), a Espanya només quatre comunitats autònomes compleixen l’objectiu europeu i Catalunya es manté per sobre de la mitjana espanyola amb un 14%, encara lluny del propòsit.
Aquest repte és encara més alarmant en els contextos més vulnerables. Les dades demostren que abandonen més els i les joves que tenen progenitors amb menys nivells d’estudis i que viuen en llars amb pocs ingressos, és a dir, l’abandonament s’acarnissa amb aquelles llars més desfavorides.
El grup de recerca Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) del Departament de Sociologia de la UAB reforça aquesta realitat, en un informe recent (Jover, Manzano, 2024), exposant que l’AEP té un clar impacte en la reducció d’oportunitats de les persones que el viuen i en el seu desenvolupament vital, incidint directament en aspectes tan importants com la taxa d’atur, l’ocupabilitat en segments menys qualificats, les dificultats per pagar l’habitatge, pitjor estat general de la salut i un pitjor benestar subjectiu. Aquests indicadors, alhora, tenen com a resultat una menor esperança de vida, aspecte en el qual se centrarà aquest article.
L’abandonament escolar prematur té més incidència en llars més desfavorides i impacta en el seu desenvolupament vital
Relacionar aleshores l’AEP i el nivell d’estudis assolit amb la situació socioeconòmica dels qui el viuen és una tasca determinant per poder fer una mirada social a aquesta realitat. Aquesta mirada, a la vegada, posa de manifest que la formació acadèmica que assoleix una persona pot ser un factor condicionant en la seva esperança de vida.
I així ho indiquen les dades extretes de l’INE que, en comparativa, mostren que l’esperança de vida manté una tendència més elevada en persones que han realitzat els estudis superiors que els que no els han assolit. I, correlacionant ambdós escenaris mencionats, l’esperança de vida es manté més elevada en les llars amb una renda més alta, entenent que les dades mostren com les persones que conviuen en un entorn amb més recursos econòmics (quartil 4) abandonen per sota de l’1%, mentre que les que es troben en la situació de més precarietat econòmica ho fan en quasi un 20%.
Font: Curran, M., Montes, A. (2022). L’abandonament escolar prematur a Catalunya
Com impacta el nivell d’estudis a les condicions vitals, el benestar subjectiu i l’esperança de vida? Aprofundim amb dades
Nivell educatiu i condicions vitals
S’evidencia que l’educació té un paper fonamental en la millora de les condicions de vida de les persones. Idea que també s’alinea amb la teoria de capital humà de l’economista Gary S. Becker, exposada en el seu llibre ‘Human Capital’ de 1964. Aquesta teoria sosté que la inversió en educació proporciona rendiments positius, com ara una major probabilitat de participació en el mercat laboral, estabilitat en l’ocupació i millores salarials. Escenari que fomenta que les persones amb un nivell educatiu més alt tinguin més recursos i coneixements per accedir a serveis sanitaris, adoptar hàbits de vida saludables i prendre decisions informades que impactin positivament sobre la seva salut.
Al mateix temps, les desigualtats educatives tenen efectes duradors des de la infància. Els infants que creixen en entorns desafavorits tenen més probabilitats de tenir un pitjor rendiment escolar i, com a adults, perceben ingressos més baixos i experimenten més dificultats a l’hora de proporcionar una bona atenció als seus propis fills, perpetuant així el cicle de pobresa i abandonament escolar prematur.
Nivell educatiu i benestar
La salut autopercebuda també és un indicador clau de l’estat de salut general. Les persones amb nivells educatius més baixos tendeixen a percebre la seva salut com a pitjor en comparació amb aquelles amb més educació. Segons les dades recollides a l’estudi ‘Salud percibida y nivel educativo en España’ (Aguilar, Carrera, Rabanaque, 2015), el grup amb menys educació a Espanya, mostra un alt percentatge de mala salut autopercebuda, fenomen conegut com a gradient social de la salut.
Un nivell educatiu més alt et pot fer viure més anys?
Així doncs, veiem que la relació entre educació i esperança de vida és clara i contundent, ja que l’educació té un impacte notable en la mortalitat i la salut.
Així ho reforça també l’estudi realitzat pel Centre d’Estudis Demogràfics (Blanes, Trias-Llimós, 2021): les persones amb un nivell educatiu més baix tenen una esperança de vida menor. Aquesta anàlisi, realitzada entre l’any 2017 i el 2019, mostra que a Espanya els homes amb estudis superiors viuen 5 anys més que aquells amb estudis primaris o inferiors, mentre que la diferència en les dones és de poc més de 3 anys. Aquestes dades manifesten com l’educació pot actuar com un ascensor social, millorant no només les condicions econòmiques sinó també la longevitat.
A Catalunya, les desigualtats en l’esperança de vida entre barris són encara més significatives. Si ens centrem a Barcelona, segons dades de l’Ajuntament, els residents de Pedralbes tenen una esperança de vida nou anys més alta que els de Vallbona. Aquestes diferències reflecteixen que la població de barris amb major renda i educació acostumen a tenir menys exposició a riscos.
La prevenció de l’AEP resulta una qüestió crucial per tots els agents de la societat, fins i tot en termes de salut
En conclusió, la relació entre el nivell d’estudis i la salut, així com l’esperança de vida és evident i més en situacions socioeconòmiques desfavorides. En aquest sentit, tal com es defensava a l’inici, reduir l’abandonament escolar prematur és, per tant, una tasca pendent irrefutable que requereix la col·laboració de tota la societat. Els diferents agents socials han de treballar en xarxa per donar una resposta tant en l’àmbit educatiu, com en el sector de les entitats socials, ambdós acompanyats, imprescindiblement, de polítiques públiques per abordar la qüestió de manera estructural.
Si bé els centres educatius tenen com a fita proporcionar el suport acadèmic necessari als estudiants en situacions de vulnerabilitat, en l’àmbit comunitari, les entitats socials i les empreses també poden contribuir a través de projectes per millorar les oportunitats dels i les joves en aquests contextos. L’objectiu doncs és acompanyar a les polítiques públiques per garantir no només un accés igualitari als recursos educatius sinó treballar en la seva continuïtat.
Com es pot abordar aquesta problemàtica?
Els programes d’ocupabilitat són fonamentals per oferir suport als i les joves en situació de vulnerabilitat, millorant les seves oportunitats educatives i, per extensió, la seva salut i qualitat de vida. No només oferint un accés igualitari als estudis sinó oferint un acompanyament constant per assegurar que la continuïtat dels estudis estigui tan garantida com sigui possible. Diversos serveis com l’orientació vocacional, programes de beques d’accés als estudis, serveis d’acompanyament i mentoria i l’orientació laboral contribueixen a reduir l’AEP i vetllen per millorar les perspectives futures dels joves, així com la seva qualitat de vida. En aquest sentit, el programa Zing n’és un bon exemple.
La situació exigeix entendre l’educació com un ascensor social que ofereix oportunitats educatives i professionals que augmenten el benestar dels individus. Amb un treball col·lectiu i coordinat, es pot mirar de garantir un futur més just i saludable per a tothom, reduint les desigualtats i promovent una societat més equitativa i sana.
Fonts consultades:
Aguilar Palacio, I. Carrera Las Fuentes, P., Rabanaque, M.J. (2015). Salud percibida y nivel educativo en España: tendencias por comunidades autónomas y sexo (2001-2012). Gaceta Sanitaria. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0213911114002015?via%3Dihub
Blanes, A., Trias-Llimós, S. (2021). Viure menys anys i en pitjor salut: el peatge de la població amb menor nivell educatiu a Espanya. Centre d’estudis demogràfics. https://www.ced.cat/PD/PerspectivesDemografiques_024_CAT.pdf
CSDH (2008). Closing the gap in a generation: health equity through action on the social determinants of health. Final Report of the Commission on Social Determinants of Health. https://www.who.int/publications/i/item/9789241563703
Curran, M., Montes, A. (2022). L’abandonament escolar prematur a Catalunya. https://fundaciobofill.cat/uploads/docs/y/f/d/isl-abandonament_091122_curran_2.pdf
Jover, A., Manzano, M. (2024). Projecte d’avaluació i millora d’indicadors del Programa Zing.
