Dissabte 9 de novembre. 9 del matí. Comença la XXVI Jornada ABEAM. Amb el títol “estiMA’T”, una conferència inaugural de Claudi Alsina ens convida a reflexionar sobre “Felicitat, amor i matemàtiques. Com estimar les matemàtiques i fer-les estimar”. Un cop més, el Claudi Alsina ens recorda que la matemàtica bonica es fa amb el cor. Gairebé que sembla un oxímoron, perquè sovint la matemàtica només es relaciona amb el cap; però també hi hem de posar el cor.
La Jornada ABEAM vol fer aflorar les bones pràctiques docents que hi ha arreu del territori, ja que hi ha molts professionals de l’ensenyament que treballen per tal que els infants i joves del nostre país, des de ben petits, facin matemàtiques.
Durant tot el dia 230 mestres i professors, des de la llar d’infants fins a la universitat, parlem d’educació matemàtica, de com fer matemàtiques amb el cor, compartint experiències d’aula, comunicacions breus, tallers on els docents ens posem a la pell de l’alumnat. Fem matemàtiques perquè per fer matemàtiques, primer cal entendre quins són els processos pels quals passa un infant i és imprescindible que nosaltres, els docents, ens posem al seu lloc i fem matemàtiques. Però, què vol dir fer matemàtiques? Fer matemàtiques és cercar camins de solució a un problema, a un repte, provar, experimentar, mirar de trobar regularitats, establir conjectures, comprovar-les… Comunicar i representar tot aquest fer, emprar el llenguatge propi de les matemàtiques. Hi ha un fer sol, individualment, i un fer amb els altres, en equip, on la conversa matemàtica a les escoles ajuda l’expressió, construcció i representació del coneixement matemàtic. A tall d’exemple: ens van proposar que a partir d’un full DIN A 4 trobéssim el DIN A 3 i el DIN A 2, allò era un no parar, fulls amunt i avall; van aparèixer el DIN A 1, el DIN A 0, el DIN A -1… Però n’hi havia més el DIN A 5, el 6, el 7… Aviat va emergir la regularitat que permet anar de l’un a l’altre.
La Jornada ABEAM vol fer aflorar les bones pràctiques docents que hi ha arreu del territori
Qualsevol infant o jove té la capacitat per poder dur a terme aquest procés, però li cal l’acompanyament d’un docent que li faci bones preguntes, que l’empenyi a continuar investigant i aprenent i que sigui capaç d’explicar els processos a partir d’accions concretes. Un exemple serien els reptes proposats des del Cercle de Mestres o els problemes de Fem matemàtiques.
Un altre aspecte important per a l’èxit dels infants i joves en l’àmbit educatiu és que als centres educatius, de qualsevol nivell, hi hagi un clima de confiança en què l’alumnat pugui desenvolupar totes les seves habilitats amb una mentalitat oberta, en què la diversitat sigui tractada des del respecte per part de tota la comunitat educativa, on l’error no es vegi com un fracàs sinó com a part del procés d’aprenentatge. És a partir de l’error que es construeix el coneixement. Seguint en aquesta línia, és fonamental que les activitats que es presentin a l’aula siguin propostes obertes, amb múltiples solucions i que incitin la investigació i la descoberta, que comencin per activitats manipulatives on tothom hi tingui cabuda, que fomentin el diàleg i la cooperació entre iguals, amb el guiatge del docent.
Aquesta Jornada ha donat el tret de sortida a un conjunt de trobades que organitza i dinamitza la Feemcat per a la formació del professorat i que aquest curs conclourà al Congrés Català d’Educació Matemàtica (C2EM) els dies 7, 8 i 9 de juliol a Lleida.
Totes aquestes jornades, amb el colofó final del Congrés, han de servir per a la reflexió conjunta, per veure les vies de treball actual, compartint experiències d’aula, fent una previsió de futur i fent arribar al màxim nombre de professionals de l’ensenyament aquesta manera de viure i sentir les matemàtiques.
Aprendre és també una construcció social, on tothom té un paper rellevant i la reflexió conjunta és una eina molt potent per poder aconseguir un demà millor.
