Fer visibles els drets de la infància és l’objectiu del llibre coral ‘Els drets dels infants en veu de mestres’ (Associació de Mestres Rosa Sensat), coordinat per Eva Sargatal i escrit per una cinquantena de mestres.
El dret a ser escoltat, a tenir opinió pròpia, al benestar, a l’error, a les relacions, a compartir, a l’autonomia, a la cultura o a la llibertat de pensament són alguns dels articles de la Convenció dels Drets de l’Infant aprovada el 20 de novembre del 1989, i també són els drets que han inspirat 25 relats, la majoria d’ells escrits per dos mestres i en un parell d’ocasions per tres.
Durant la presentació del llibre a la llibreria Ona de Barcelona, Sargatal ha explicat que l’origen de la publicació va néixer pel convenciment que seria bo celebrar l’aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants i, alhora, arran de converses informals entre docents. “I s i fem un llibre de tot plegat?”, va pensar. I va contactar amb 25 mestres a peu d’aula per plantejar el repte d’escriure un relat a quatre mans.
Sargatal, que és mestra d’escola bressol, formadora de mestres i directora de la Revista Infància, ha apostat per revisar-se contínuament per preguntar-se un mateix si seria possible fer les coses d’una altra manera i perquè “ets un aprenent de mestre tinguis l’edat que tinguis”. Tal com explica en el llibre, “netejar els mocs sense avisar, cridar un infant, agafar-lo pel canell per traslladar-lo, fer copets al clatell perquè s’afanyi, menystenir el seu plor, dir-li que ara no toca, fer-lo callar, no mirar-lo als ulls” i altres accions quotidianes no respecten els drets dels infants i es col·loquen en la violència.
Durant la presentació, ha intervingut Lidia Ferrer, una de les autores del llibre, que ha escrit sobre el dret a ser escoltat juntament amb la Rosa Vidiella, antiga companya de feina que actualment té 86 anys. “En el 0-3 potser les paraules i el llenguatge són menys habituals, però hi ha altres formes de comunicació que sovint se’ns passen per alt”, ha indicat Ferrer.
En el seu relat destaquen que “encara avui ens trobem diàriament amb algunes situacions en què els infants, pel simple fet de no tenir encara capacitat de paraula, són ignorats: s’ignora una mirada, un gest, un cos en tensió; s’ignora un plor i també un somriure; s’ignora un instant de joc, una descoberta, una mà que busca una altra on aferrar-se, una pell que s’eriça en un moment de dura i, en repetides ocasions, també s’ignoren les paraules”.
Un altre dels autors, David Altimir, ha fet referència al compromís polític i social vers la infància. Ell i la Maite Pujol han fet un relat sobre el dret a conèixer els propis drets. A tall d’exemple, ha indicat que a Catalunya la ràtio per alumnes de 0 a 1 anys és de vuit infants per mestre; d’1 a 2 anys és de 13 alumnes per mestre, i de 2 a 3 anys, de 20 alumnes per mestre. A França, la ràtio és de tres alumnes per mestre en les tres edats, i a Itàlia és de sis infants per professional, també en les tres franges.
Altimir ha fet referència a la imatge que il·lustra la portada del llibre, l’Arbre dels Drets de l’Infant, a Taradell, davant l’edifici d’educació infantil de l’escola Pinediques, arran d’un taller artístic de l’alumnat per parlar dels seus drets. És el primer monument públic de Catalunya dedicat als drets de l’infant i d’aquesta experiència escriu a la nova publicació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Les persones que han colaborat en el llibre han renunciat als drets d’autor i es destinen el 100% al Projecte d’Humanització de Pediatria de l’Hospital Sant Pau de Barcelona per tal de contribuir a la millora dels espais del centre, tenint cura també dels seus drets en aquest context.
