Si John Dewey (1859-1952), filòsof i pedagog estatunidenc considerat el més important del segle XX al seu país i líder del moviment de l’Educació Progressista, s’aixequés de la seva tomba en el cementiri de Oakwood en Easton, Connecticut (EUA), i observés el que s’aveïna al seu país i en alguns altres, la seva sorpresa, incomprensió i incredulitat serien enormes. Ell, que va fundar la Laboratory School a Chicago, transformant les tradicionals classes d’ensenyament i memorització en sessions pràctiques i col·laboratives, i el deixeble de les quals, William Heard Kilpatrick, crearia el 1918 el mètode de projectes, segurament es quedaria atònit, desconcertat i horroritzat davant la realitat educativa i social del seu país.
Durant decennis, les seves idees i els seus textos, han estat un referent pedagògic en la lluita contra l’ensenyament tradicional que, per a ell, estava obsolet, concebut per a una transmissió de coneixement “de dalt a baix”. En contrast, defensava una educació “de baix a dalt”, orientada no sols a l’aprenentatge de continguts, sinó també a la formació de ciutadans capaços de participar activament en una convivència democràtica.
Si s’aixequés de la tomba avui, i mirés la situació actual dels Estats Units. Dewey que creia fermament en la democràcia, l’educació i el pensament crític, i les seves idees es fonamentaven en l’experiència, el diàleg i la millora contínua no sabria què és el que ha passat. Per a ell, la participació en la societat era essencial, i buscava sempre promoure el compromís dels ciutadans amb la democràcia a través d’un procés d’aprenentatge constant i col·laboratiu. El seu desconcert no tindria límits.
I es comprèn el seu desconcert. Dewey considerava l’educació com el principal mitjà per a promoure la democràcia i la participació en la societat. Avui, al seu país, amb les creixents disparitats educatives, la desigualtat en l’accés a recursos i la crisi de l’educació pública, és probable que Dewey se sentís profundament desconcertat. Per a ell, l’educació no es limitava a la simple adquisició de continguts, a la repetició i a la memorització, sinó que havia de fomentar el pensament crític i la capacitat dels ciutadans per a participar plenament en la vida social i política. Enfront dels debats actuals sobre l’educació a casa, l’educació pública i les proves estandarditzades, Dewey segurament continuaria predicant un enfocament més inclusiu i participatiu. No obstant això, donades les seves idees i la seva postura desafiadora enfront de les estructures rígides del nou govern que tindrà el seu país, segurament les seves idees serien rebutjades pels poders establerts, i fins i tot que les seves propostes anessin vistes com una amenaça per al sistema educatiu tradicional.
Dewey considerava l’educació com el principal mitjà per a promoure la democràcia i la participació en la societat
Dewey defensava la democràcia com un procés dinàmic i en constant evolució. Encara que creia en el col·lectiu, emfatitzava que la democràcia només funcionaria si els individus estaven disposats a dialogar i cooperar. La creixent polarització política als EUA i l’auge de la desinformació serien, sens dubte, motiu de profunda preocupació, confusió i perplexitat per a ell. Dewey probablement argumentaria que aquest clima de divisió reflecteix un fracàs de l’educació cívica i del pensament crític en molts sectors de la societat. Veuria amb alarma com el debat polític s’ha desviat cap als crits i les confrontacions, en lloc de ser un intercanvi reflexiu i constructiu d’idees.
I, en aquesta època, no hi havia xarxes socials, però Dewey entenia la importància dels mitjans de comunicació com una eina essencial per a la democràcia, ja que permeten l’intercanvi d’idees i la reflexió pública. La propagació de notícies falses i la manipulació de la informació a través de les xarxes socials seria un tema important per a ell. Dewey creia en la necessitat que les persones estiguessin ben informades per a prendre decisions raonades. Per tant, en lloc de simplement criticar el fenomen de la desinformació, probablement defensaria l’educació en mitjans, el pensament crític i la necessitat que els ciutadans aprenguessin a destriar entre informació veraç i falsa. Però, segurament, riurien de la seva proclama i no li farien cas.
Dewey veia la participació en la política i la vida social com una forma d’aprenentatge continu. En el context actual dels Estats Units, amb un creixent desinterès per les institucions i el desencantament cap al sistema polític, Dewey cridaria que el poble s’impliqués més en la resolució de problemes comuns. I els diria que l’aprenentatge no sols succeeix a les aules, sinó que també ha de ser un procés continu al llarg de la vida, i que els ciutadans s’haurien d’involucrar en el procés democràtic de forma més activa per a no ser manipulats.
Dewey probablement veuria amb una gran consternació molts dels problemes actuals als Estats Units, problemes que es podrien estendre a altres països, i potser se sentiria temptat a tornar per sempre a la seva tomba. No obstant això, també ens diria que continuem lluitant per un renovat enfocament en l’educació cívica, el pensament crític i la participació democràtica com a mitjans per a millorar la societat. Ens instaria a trobar maneres d’involucrar-nos en els debats actuals, especialment en els àmbits educatius, polítics i cívics, per a redirigir el curs dels esdeveniments cap a una societat més democràtica i reflexiva, tant al seu país com en els nostres.
Ens recordaria la importància de lluitar pels principis d’una educació inclusiva i un diàleg reflexiu, i per una democràcia més robusta que no depengui únicament del vot, sinó de la interacció constant entre els ciutadans per a resoldre els problemes comuns. Ens diria: “Recordin, l’aprenentatge es dona quan compartim experiències, i això només és possible en un ambient democràtic on no hi hagi barreres a l’intercanvi de pensament”. I, es retiraria novament a la seva tomba, tal vegada per a no presenciar l’horror que encara podria estar per venir.
