L’alumnat de quart curs d’educació primària de Catalunya té un nivell intermedi en matemàtiques i ciències, però es troba per sota de la mitjana espanyola i molt lluny de la Unió Europea i els països de l’OCDE. Així ho diu l’últim informe TIMSS (Trends in International Mathematics and Science Study).
En matemàtiques, Catalunya obté 498 punts, el que significa que l’alumnat pot aplicar coneixements matemàtics bàsics en situacions senzilles. “Pot realitzar càlculs amb nombres naturals de tres xifres en diverses situacions. És capaç de sumar i ordenar decimals senzills, així com mesurar distàncies en línia recta i descriure figures tridimensionals. A més, és capaç d’utilitzar dades de múltiples fonts per relacionar representacions”, indica l’informe.
En el desglossament per nivells, trobem que un 3% de l’alumnat català de 4rt de primària té un coneixement extraordinari; un 18%, alt; un 38%, intermedi; un 29%, baix i un 12%, molt baix.
matemàtiques. TIMSS 2023 / Departament d’Educació
Dels 59 països que han particiat en les proves, les puntuacions més altes corresponen a Corea (594), Japó (591), Lituània (561) i Turquia (553). Per sota dels 500 punts es troben Espanya (498), Nova Zelanda (490), Bèlgica (489), França (484) i Xile (444).
Catalunya se situa per sobre de Bèlgica (489) i de França (484%). La mitjana de la Unió Europea és de 514 punts i la de l’OCDE és de 525.
D’Espanya n’han participat nou comunitats autònomes. Les que han obtingut millors resultats són Castella i Lleó (522), el Principat d’Astúries (520), la Comunitat de Madrid (519) i la Comunitat Foral de Navarra (517), totes quatre superant la mitjana d’Espanya (498) i el Total UE (514). Li segueixen Galícia (509), Catalunya (498), Andalusia (494), Canàries (485) , en últim lloc, Balears (473).
La mitjana global de l’alumnat català en ciències és de 502 punts, assolin el nivell intermedi en l’escala de rendiment de competència. L’alumnat d’aquest nivell coneix i aplica conceptes científics sobre plantes i animals, i té coneixements bàsics sobre la salut humana, les propietats de la matèria, l’energia i la llum, i mostra una comprensió bàsica de la superfície de la Terra. “Aquest alumnat pot aplicar coneixements bàsics sobre forces i moviment, realitza descripcions parcials d’observacions i relaciona observacions i dades amb fets científics”, remarca l’estudi.
Per nivells, l’alumnat avançat representa un 4% del total; l’alt, un 22%; l’intermedi, un 40%; el baix, un 25%, i el molt baix, un 9%.
TIMSS 2023 / Departament d’Educació
Les puntuacions més altes són semblants a la de matemàtiques. Par països, lideren la classificació Corea (583), Turquia (570), Regne Unit (556) i Japó (555), mentre que Xipre (487), Bèlgica (481) i Xile (479) tanquen la llista dels països amb el rendiment global de ciències més baix. Espanya té 504 punts en ciències, mentre que la mitjana de la UE és de 513 i la de l’OCDE de 526.
Per comunitats autònomes, els millors resultats són per a Principat d’Astúries (528), Galícia (525), Castella i Lleó (525) i Comunitat de Madrid (523). Li segueixen Navarra (510) i Catalunya (502), i tanquen la llista amb menys de 500 punts Canàries (499), Andalusia (497) i Balears (485).
La mostra a Catalunya està formada per 980 alumnes de 4t d’educació primària procedents de 49 centres educatius, 33 públics i 16 privats, segons dades del Departament d’Educació i Formació Professional.
Neguit del Departament
El Departament d’Educació i FP ha emès un comunicat en el qual explica que confia en millorar els resultats en les competències científico-matemàtiques de l’alumnat de l’etapa obligatòria, i al mateix temps revertir els resultats de les proves d’avaluació que es duen a terme tant pel sistema educatiu català com per part d’organismes internacionals.
La presidenta del Consell Superior d’Avaluació i directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum, Mercè Andreu, ha valorat l’informe: “La puntuació d’aquestes proves justifica de nou el neguit del Departament per millorar els resultats educatius i, en concret, en competència matemàtica; per aquest motiu es venen impulsant diferents mesures. La tendència és negativa, però els canvis en educació necessiten temps i els resultats no s’obtindran d’un dia per l’altre. Hem abordat aquest problema des de moltes vessants, però focalitzem els esforços en la formació dels docents i millorar l’anàlisi dels resultats”.
En el mateix sentit, ha explicat que el Departament d’Educació i Formació Professional planteja diverses mesures, algunes ja en marxa i d’altres que es començaran a treballar, per tal de revertir aquesta situació. Així, el Programa Florence s’ha posat en marxa aquest curs amb la intenció de millorar la competència matemàtica de l’alumnat de l’etapa obligatòria a través de canvis en l’organització dels centres, especialment en l’ús de les hores de gestió autònoma, i a través d’actuacions adreçades als centres, al professorat i a l’alumnat.
A banda del Florence, la consellera Niubó va avançar al Parlament que el Departament està treballant amb les universitats per tal de posar en marxa dos postgraus que permetin aprofundir en les competències docents de matemàtiques com a factor també de millora dels resultats dels alumnes.
