«No sé què fas aquí si els gitanos no estudien», «gitano de merda», «no suporto els gitanos, tots són iguals, són uns ravalers», «en un futur seràs ferrovellera», «em caus malament, però haig d’aguantar-te». Són alguns dels casos de discriminació o assetjament que han viscut en l’últim any nenes i nens gitanos en centres educatius. Es tracta de comentaris que han rebut per part de companyes de classe i també de docents o personal de suport.
La Fundació Secretariat Gitano va publicar fa uns dies el seu vintè informe sobre la discriminació de les persones gitanes. En les seves gairebé 300 pàgines d’extensió, dedica una part als testimoniatges i casos relacionats amb l’educació.
Malgrat alguns avanços legislatius en aquestes últimes dues dècades d’informes de la FSG, l’antigitanisme, la discriminació directament relacionada amb la pertinença a aquest poble, segueix arrelat a Espanya en molt diverses activitats. Segles de persecucions, òbviament, no se solucionen en uns pocs anys.
Formació
Nenes, nens i adolescents, així com les seves famílies, han de sentir comentaris insultants relacionats amb la seva pertinença al poble romaní. És especialment greu si es té en compte que en no poques ocasions els profereix el professorat.
«Els gitanos, aquesta gent rara», «és que els gitanos voleu agafar les coses molt fàcils»” són alguns dels comentaris que diverses nenes i nens gitanos han hagut de sentir de professors o avaluadors en l’últim any.
Entre les situacions més violentes que descriu l’informe de FSG es troba la d’una professora que, després que un nen gitano tirés una tapa al terra, li va llevar la samarreta i la va llançar per la finestra per a després agredir-lo, segons es descriu en l’informe. El cas va acabar amb l’acomiadament de la docent, que estava fent una suplència.
Però no són les úniques. L’Ajuntament d’Alacant va retirar un cartell dels centres educatius de la ciutat en el qual es deia: “Demanar la mà o casar-se NO justifica les faltes d’assistència a classe” en referència a les nenes i joves gitanes.
Per a fer front a situacions d’aquest estil, FSG advoca per la incorporació de formació específica per al professorat en antigitanisme tant a l’inici com al llarg de la carrera.
En aquesta formació haurien d’incorporar-se qüestions com el reconeixement de l’antigitanisme com una forma específica de racisme, la identificació d’actituds i comportaments discriminatoris en espais educatius, així com l’ús d’eines pedagògiques per a fomentar la inclusió i atendre la diversitat a l’aula.
Conscienciació
En l’altre costat està l’alumnat, les i els companys de les i els gitanos. A més de la formació per al professorat, és important conscienciar la resta mitjançant programes de sensibilització centrats en la lluita contra els estereotips contra el poble gitano així com la promoció dels valors com la igualtat, la convivència i el respecte mutu.
Com ja s’estipula en la legislació, la FSG defensa la necessitat d’incloure continguts sobre la cultura gitana en el currículum educatiu per trencar amb els estereotips i promoure el reconeixement de les contribucions que el poble gitano ha fet a la història i a la cultura. I això, al mateix temps que es fomenta el sentiment de pertinença i el respecte cap a la comunitat gitana.
Com recorden des de la Fundació, ja existeixen materials didàctics elaborats en col·laboració amb el Ministeri d’Educació, FP i Esport tant per a primària com per a secundària.
Segregació
Un dels problemes més habituals relacionats amb la discriminació de les nenes i nens gitanos és que acostumen a acabar en centres considerats gueto, en els quals es concentra un alt percentatge d’estudiants gitanos, en molts casos, molt per sobre del que existeix en els barris en els quals es troben.
Per això, la FSG advoca per la revisió de les polítiques d’admissió d’alumnes perquè es promogui la diversitat en els centres.
També defensen la redacció d’un Pla Nacional d’Inclusió Educativa i Contra la Segregació Escolar amb objectius com garantir la distribució equilibrada de l’alumnat gitano en els centres o l’erradicació de la concentració d’alumnat gitano en centres amb pocs recursos.
També defensen el seguiment i sanció de pràctiques discriminatòries en l’assignació de places escolars.
Queda, doncs, molt de camí per recórrer en la lluita contra la discriminació i l’antigitanisme, també en el sistema educatiu. Malgrat certs avanços legislatius, la segregació en l’educació roman pràcticament inalterada, amb centres gueto per als quals no es posa solució i sense que s’hagin desenvolupat eines suficients o necessàries, com podria ser un pla nacional.
