Autor: Auxi Gil Rey

L’actitud del conseller ens està portant a un greu deteriorament de la marxa en els centres educatius i això sí va dels “interessos de l’alumnat”.  L’educació és quelcom més complex que una fàbrica de caragols en la qual pots imposar una màquina nova i els treballadors i treballadores s’hi han d’adaptar. L’educació és cabdal pel futur de la nostra societat i en ella hi juguen molts factors, ideològics, econòmics, polítics… I, per tant, el consens és bàsic. Però, a més, estan les condicions en què es portaran a terme aquests consensos, i, per tant, els pressupostos i les condicions laborals…

A Catalunya, després de la transició, havíem consensuat un model d’escola catalana que es volia pública, gratuïta, laica, plural i compensadora de desigualtats, que fos democràtica i donés una formació global i un esperit crític als nostres infants i joves. Però, malauradament ens estem allunyant cada cop més. Llegeixo a l’inici (1): “L’ensenyament ha de ser competencial i emocional, per tal de continuar la transformació educativa, estructurada i sistèmica en tots els centres educatius del país, centrada en l’equitat, la igualtat d’oportunitats, la qualitat educativa i la lluita contra la segregació per assolir l’equivalència en qualitat de tots els centres.”…