Autor: Elisabet Abeyà

Abans pensava que els aniversaris no serveixen per a res, que són un mer recordatori del temps sempre en relació amb les nostres vides. Però aquest cinquantè aniversari de l’aparició de Momo ha fet que tornés a agafar aquest preciós llibre de Michael Ende i el rellegís amb ulls d’avui. No sé què tenen els bons escriptors que quan creen una història aconsegueixen que tingui diferents lectures, segons el lloc, el moment, el lector… i que es pugui considerar actual encara que hagin passat molts d’anys. Momo va ser publicat en alemany l’any 1973. Els lectors catalans vàrem conèixer aquesta…

La filla d’una amiga meva té un bebè d’un any i va i em diu tota contenta que li han comprat un llit Montessori, un mirall Montessori i un tamboret Montessori. Jo, encuriosida per sentir el seu relat, li he demanat què vol dir ”un llit Montessori” i va i m’explica que és una marca d’una dissenyadora molt bona que es diu Montessori que fa uns mobles per a infants molt bonics i de fusta massissa, que són molt forts i molt adequats per als petits, El que jo li he contat no sé si ho ha entès, però jo…

Deia Umberto Eco que som allò que els pares ens varen ensenyar quan no estaven intentant ensenyar-nos res. Qui diu pares diu altres adults que tinguem a prop. També es diu que els infants no aprenen allò que diem sinó allò que fem. Em ve al cap tot això pensant en els residus. Els éssers humans som els animals del planeta que més residus generem i la seva eliminació, com tots sabeu, ha arribat a límits insostenibles. Per posar-hi remei, ja fa temps que els experts mediambientals ens han explicat que ens hem de regir per les tres erres: reduir,…

Els deures potser són necessaris, per donar idees a qui en tengui poques i per mantenir un lligam amb l’escola durant les vacances, però els deures no han de servir per tancar sinó per obrir. Vull dir que no han de servir per tancar-nos a casa i per encasellar-nos en uns exercicis i en repetir activitats que hem fet durant mesos sinó que han de servir per obrir, per obrir portes i finestres i sortir de casa, a veure petites coses en les que no ens havíem fixat i a deixar que el nostre cap inventi, creï, qüestioni, jugui. Hi…

En el curs del temps la figura del drac s’ha anat omplint de ressonàncies diverses i està farcida de simbolismes i de significats. Els dracs viuen a la terra, a sota terra, a les coves, a les aigües… i moltes vegades se’ls anomena serps. Possiblement el primer del que tenim constància és el que apareix al Poema de Gilgamesh (2000 a. C) i del qual trobam versions en totes les llengües de l’Orient Mitjà. La mitologia i la rondallística estan poblades de dracs als quals s’enfronten cavallers valents, de manera que aquesta narració es troba present a moltes tradicions sota…

Es tracta d’una velleta lletja i arrugada que té set cames. Sol anar vestida com una pagesa antiga mallorquina, amb unes faldilles molt amples i a una mà sol dur un bacallà i a l’altra unes graelles. A vegades en comptes de les graelles du un cistell amb verdura. Sol ser dibuixada en un cartó o cartolina però a vegades també té volum i és un ninot, fet amb roba vella farcit de cotó, papers arrugats… Encara ara a molts infants petits els fa un poc de por per la seva presència estrafolària. Aquesta jaia Corema és la reminiscència d’una…

El Dia Escolar de la No-violència i de la Pau ho és des del 1964, en què fou fundada aquesta celebració pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal i Vidal. S’escollí aquest dia perquè és l’aniversari de la mort de Gandhi, l’advocat hindú, polític i activista, que va ser assassinat el dia 30 de gener de 1948, a mans d’un fanàtic, hindú també, en desacord amb la seva feina per la conciliació dels diferents punts de vista dels practicants de les diverses religions i per la seva defensa aferrissada de la lluita no-violenta. A escoles de tot el món se…

S’acosten els Reis i torna la publicitat de les joguines, que està pensada com és natural per vendre i això no sempre és compatible amb fer un món millor.

Les festes de Nadal i la purpurina sembla que vagin agafades de la mà. En aquest article intentam explicar-nos el perquè. I si ens hem aturat a pensar què és aquest material i quines conseqüències té per al medi ambient.

Gianni Rodari va néixer el 23 d’octubre de 1920 a Omegna i va morir el 14 d’abril de 1980 a Roma, o sigui que aquest any s’han complert quaranta anys de la seva mort i aquest octubre es compleixen cent anys del seu naixement.