Autor: Elisabet Abeyà

Després de tres mesos de no tallar-me els cabells a causa del confinament, els diferents manyocs ja havien pres camins molt divergents i vaig trobar que ja era hora d’anar a la perruqueria.

Aquests dies rebem quantitat de missatges que oscil·len entre el “tot anirà bé” i el “res no serà igual” i anem vivint amb incertesa entre els uns i els altres.

Al meu poble, fins fa cosa de vint anys els infants jugaven al carrer. Se’n veien petits grups a les tardes per diversos espais. Jugaven a pilota, a botar corda, a conillons, als quatre cantons, a plantats…

El Carnaval, o Carnestoltes, o Els Darrers Dies, com es diu a Mallorca, prové d’unes festes molt antigues amb rituals propis de les religions primitives i molt arrelats a la vida agrícola. Té a veure amb la llibertat i relaxació en els costums.

A molts organitzadors d’actes, quan volen fer alguna cosa que impliqui els infants, la primera idea que els ve al cap és convocar un concurs.

Venen els Reis i amb ells s’obre pas entre nosaltres el consumisme més impietós que no respecta ningú i que s’acarnissa amb els infants.