Autor: Elena Couceiro

La primera clau de la salut emocional és “connectar amb els sentiments propis i validar-los. Així podrem complir la missió d’acompanyar les emocions infantils”, segons la psicòloga infantil Yolanda Salvatierra. Les generacions encarregades d’educar avui s’enfronten a l’obstacle d’haver viscut una vida aliena al món de les emocions.

Múltiples activitats extraescolars, enllaços de Google que ens expliquen què fer amb els nostres fills, tallers, xerrades, llibres per a preparar-los de cara al futur… El context social aboca a la pressió de ser els millors pares i tenir els millors fills. Però els experts recomanen centrar-nos en les seves necessitats: sentir-se estimats, respectats, tenir límits, temps per jugar, gaudir de la natura, etc.

La presència de nens i nenes a molts espais públics es veu encara com una molèstia. Els experts critiquen que se’ls reclou a casa, a zones tancades de parcs o a ludoteques, quan el que cal és estimular el joc a l’aire lliure.

“S’estableix una competició entre les mateixes famílies i ens preguntem si realment estic donant al meu fill el ‘col•le’ que mereix, els idiomes que mereix… Així hem perdut el fet de pensar en els nens i el sentit comú”, diu Mar Romera, mestra, especialista en educació emocional i defensora dels drets de la infància.

Educar és una ofrena i un ritual. Educar és oferir una essència, acompanyar-la d’una manera de fer i ser concretes, mesurades, apamades. Sotmeses a l’autocrítica constant i ferotge. Sotmeses a la necessitat imperiosa de créixer i aprendre més. Formar-se més. Per a oferir més.

Els humans som éssers socials per naturalesa. Ens portem dins els uns als altres i així comencem el nostre camí.

Les escoles tracen els camins del desig quan aposten per una pedagogia viva, creativa i respectuosa; quan les paraules que impregnen l’acció són fer, ser, estar, escoltar