Autor: Jordi Badiella

Les famílies que aquests dies emplenen un full de preinscripció per a P3 en una escola, ho fan, majoritàriament, per dos motius: la proximitat del centre al domicili i les bones referències. En realitat, són –permeteu-me la llicència– la lletera que va al mercat.

El llegat documental de Josep Maria Jarque ha estat lliurat a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. En breu, els 95 documents de què consta es podran consultar tant físicament, a la seu de l’arxiu, a Terrassa, com online, al web de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

Tot pensant en coses vitals de l’ofici d’educar, em ve al cap Hipòcrates i el seu bell jurament, capaç d’inspirar mestres i professors.

La cal·ligrafia, l’art d’escriure amb un bell caràcter de lletra, més enllà del seu aprenentatge funcional, s’ha esfumat de les aules. Podríem repensar-nos-ho?

Als alumnes de secundària els sorprèn molt que al món hi hagi al voltant de 900 escriptors i escriptores perseguits, empresonats o assassinats pel fet d’escriure lliurement. No cal desplegar massa estratègies per sensibilitzar-los en aquesta qüestió. És injust i això sol ja encén la flama.

Si fóssim nens o nenes, tindríem una visió especial del nostre entorn –ja ho sabem–, una visió que el pas dels anys amaga com un tresor perdut. No em refereixo al cèlebre tresor de l’informe Delors, sinó a aquell cofre ple de misteris lluents que l’infant ha deixat a l’interior de l’adult en el qual un dia es converteix.

Ara que la quitxalla és a punt de tornar a l’escola, m’agradaria ser mestre. M’agradaria ser-ho per molts motius –Salvador Espriu en va fer una bella selecció en la seva ‘Carta als mestres de Catalunya’– i, encara,  m’agradaria ser mestre perquè he tingut la sort de conèixe’n uns quants.

La llegenda diu que una vegada van desafiar Ernest Hemingway a escriure una història amb només sis paraules i el resultat va ser aquest: “Rebaixa: sabates de nadó, sense estrenar.”

Aquest matí la Universitat de Vic atorga el títol de Doctora Honoris Causa a la mestra Maria Teresa Codina. Amb aquest motiu, l’escola El CIM de Terrassa vol compartir l’entrevista que fa deu anys li van fer dos alumnes de 4rt d’ESO.

Ja fa una mica més de trenta anys, que conec els poemes d’Infantesa. Josep Maria Jarque me’ls va donar a llegir quan em vaig incorporar a la seva família. Va ser d’aquesta manera que em va acollir entre els qui més estimava.