Autor: Jaume Carbonell

L’Escola Laica d’Alaior.  Anarquisme, lliurepensament i educació. Pere Alzina Seguí “Una aclaparadora majoria d´alaiorencs que assistiren, col·laboraren i mantingueren econòmicament l’Escola Laica d’Alaior eren pacifistes convençuts. I l´Escola educà per la pau. I educà èticament. I oferí un nivell de coneixements alt. Molt alt en alguns casos. Aspiraven a un nou ordre. No al caos. I iniciaren l´experiència educativa des del concepte d´ajuda mútua. Esperàvem molt poc de l’Estat”. La cita es refereix  a  la Menorca del primer terç del segle XX, als trenta anys que durà aquest centre. La situació canvia radicalment amb la proclamació de la Segona República…

El temps escolar sol ser de tancament institucional, majoritàriament sedentari i condicionat per les urgències que cal atendre, encara que amb freqüència es prescindeixi del que realment és important. El temps estiuenc, per contra, és sinònim d’obertura, de nomadisme i de lentitud. El kairos, entès com a gaudi plaent, substitueix el cronos, el control disciplinat i accelerat de qualsevol rutina i activitat. ¡Què bé ho explica Carl Honoré a Elogio de la lentitud (2006) o a Bajo presión (2008)! En aquesta nova estació s’aparquen les presses: a l’hora d’assistir a un curs de formació, de llegir un llibre o simplement…

El mestre els convida a prendre les mides de la tarima i de la paret. Per què ho estaran fent? Per una cosa tan senzilla com revolucionària, sobretot fa cinquanta anys: convertir la tarima en una prestatgeria-biblioteca d’aula. Prèviament han ajuntat els pupitres en taules per treballar en equip. L’aula es posa potes enlaire i els passejos pel barri, per la Roma monumental o per la natura, es converteixen en llocs d’aprenentatge. Així mateix, es modifiquen els temps, perquè aquí no regeix l’horari compartimentat per assignatures sinó un temps prolongat –de vegades més enllà l’hora de sortida–, per desenvolupar els…

Una camioneta circula per camins intransitables, travessa un riu i avança pel mig del camp. Arriba un moment que les mules i els cavalls han de prendre el relleu i recorren encara un bon tros fins a arribar al seu destí. Mitja dotzena de missioners traslladen de poble en poble projectors, gramòfons, llibres i pintures. En arribar s’improvisa una instal·lació elèctrica i a la nit s’ofereix una sessió de cinema. Tothom ha deixat les seves llars i es reuneix per contemplar bocabadats per primera vegada –per moltes persones serà l’única a la seva vida– la màgia d’unes imatges en moviment.…

“Amb els anys d’experiència de la universitat he trobat uns quants alumnes que m’han dit que després d’haver vingut a alguns cursos meus han canviat de feina. Potser eren gent que treballava en un banc especulatiu i no els agradaven alguns valors, i van intentar evitar aquesta feina i fer-ne una altra amb un pensament econòmic diferent”. Arcadi, com es pot veure, no ensenyava precisament economia perquè els rics es fessin més rics, sinó que l’impartia amb una orientació radicalment anticapitalista. De la mateixa manera, denunciava que a les escoles s’hi introduís l’assignatura d’educació financera perquè l’alumnat aprengués a especular…

Aquests dies en què les famílies comencen a preocupar-se per triar la millor escola pels seus fills –una possibilitat vetada als sectors culturalment i socialment més vulnerables pel fet de no disposar de criteris ni informació per fer-ho–, em venen a la ment un parell d’exemples que qüestionen aquesta creixent lògica neoliberal competitiva per vendre el millor producte i captar als millors clients. El primer es remunta a més d’un segle, a l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, en la qual, entre els seus principis sagrats –passats pel laïcisme, esclar– hi havia la coeducació de sexes i classes socials, el…

Suposo que a causa d’una barreja de cansament i desinterès, van ser pocs els docents que van seguir alguns dels soporífers debats televisius o simplement algunes peces informatives o opinió als mitjans de comunicació. I ja no diguem la seva lectura: sencera a penes l’han llegit uns pocs periodistes. Sí, clar, podríem justificar-ho perquè es tracta d’una situació excepcional provocada per la pandèmia. Ho és, però sospito que en circumstàncies més normals -encara que la nostra educació escolar no deixa de ser sempre una anomalia- també hauria succeït el mateix. Els analistes socials que més han aprofundit en l’anomenada desafecció…

L’any educativament més traumàtic que ningú recorda és també un any prolífic en producció editorial en l’àmbit educatiu. Jaume Carbonell condensa en aquest article 20 crítiques de llibres de recent aparició, que complementen les dotze que ja va publicar el mes de juliol.

A cada lloc serà diferent perquè és difícil preveure com serà el viatge del coronavirus: quines parades realitzarà i amb quina intensitat habitarà en cadascuna d’elles. Tota cautela és poca però la responsabilitat no pot derivar en pors que ens paralitzin i impedeixin l’exercici de drets tan fonamentals com el de l’educació.

A les portes de les vacances d’estiu, del curs més estrany que ningú recorda, us oferim algunes possibilitats per pensar i repensar l’educació durant les properes setmanes. A finals d’any farem una segona recol·lecta dels fruits literaris de la temporada educativa.