Autor: Jaume Carbonell

Aquest centre del barri barceloní del Poblenou, que acull alumnes majoritàriament de classe mitjana, s’ha convertit en un referent pedagògic innovador des de la seva creació, el curs 2011-2012.

“Siguem realistes, demanem l’impossible”. “Prohibit prohibir”. “Un policia dorm en cadascun de nosaltres, cal matar-lo”. “La poesia és al carrer”. Les parets van prendre la paraula el maig de 1968. En aquest article es recullen deu desitjos i propostes.

L’any 1968 va il·luminar una gran quantitat d’idees i propostes amb una forta càrrega imaginativa. Mai com aquell mes de maig es van confrontar tantes idees en llibertat. Mig segle després, què queda d’aquella mítica revolució? S’explica en dos lliuraments.

Aquest programa d’intercanvi i aprenentatge intergeneracional es desenvolupa per quart any consecutiu a l’Institut Manuel Vázquez Montalbán de Sant Adrià de Besòs (Barcelona) en col·laboració amb altres entitats de la ciutat

Qualsevol espai educatiu vinculat a l’entorn no pot eludir la política. Cada vegada hi ha més col·lectius, com és el cas d’Esplac, que s’ocupen d’aquesta relació.

“Sota la pell del llop. Acompanyar les emocions amb els contes tradicionals” i “L’educació en vers”, dues joies literàries per descobrir aquest Sant Jordi.

Aquest va ser el crit més corejat a la manifestació del dissabte a Barcelona, convocada per la comunitat educativa en defensa de la immersió lingüística i contra els atacs que està rebent l´escola catalana arran de l’aplicació de l’article 155.

La col·laboració d’aquesta escola amb el MACBA, iniciada fa sis anys, a més d’enriquir la creativitat i el pensament crític dels alumnes, ha aconseguit posar fi al l’estigma de centre marginal que feia temps que arrossegava. Avui dia hi ha quinze centres Magnet a Catalunya, i se’n volen crear més.

El Centre de Formació d’Adults de Canyelles (Barcelona) és un reflex del que passa i es treballa en aquest àmbit educatiu massa oblidat. Un dels seus mestres, Ángel Marzo, m’acompanya en la visita a aquest centre.

El neoliberalisme inventa nous mecanismes i llenguatges per penetrar en l’educació. Una de les últimes paraules inventades és (en castellà) la de “profesario”