Autor: Juan González Martínez

Sé per les meves col·legues italianes que l’orgull patri és, aquests dies, encara més difícil que en general als nostres temps. Tot i que ens hem d’esforçar a acceptar les derives de la democràcia (i també a entendre-les per poder-ne neutralitzar les perversions), és difícil assumir que l’extrema dreta hagi arribat al poder i que, de cop, un ministre de la Lega Nord s’ocuparà d’un àmbit tan sensible i transcendental com l’educació (el neoliberalisme, amb tant criteri com cinisme, en diria estratègic). Fa uns dies, en Giuseppe Valditara (catedràtic de Dret Romà) va prendre possessió com a nou ministre del…

A la contínua campanya electoral que vivim amb aquests governs de coalició malentesos, especialment intensificada en temps de pandèmia, resulta interessant veure quina és la importància que es dona als serveis públics des de cada un dels colors de l’espectre polític. Amb tota l’experiència que portem a les espatlles en aquests mesos, però, sembla difícil entendre que haguem après tan poc sobre la centralitat que hauria d’ocupar allò comú i que això ens impedeixi combatre de manera definitiva els populismes que amenacen els pilars de la societat democràtica i l’estat del benestar entès d’una manera inclusiva (per a tothom). I…

A la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG, amb els actes de graduació, fa unes setmanes acomiadàvem les noves promocions de mestres d’educació infantil i primària que d’aquí a poc formaran d’un col·lectiu professional que, als darrers mesos de pandèmia, ha representat a la perfecció la idea del compromís amb la societat, amb una feina sovint menystinguda i amb uns infants que són el futur. Un col·lectiu, també, que assumeix amb una certa resignació que ha de conviure amb una crítica crònica basada en una figura de mestre en gran mesura obsoleta i amb una absència general del reconeixement…