Autor: Jaume Martínez Bonafé

A Antoni Benaiges, mestre del poble, se’l van emportar a la muntanya i cara al sol les pistoles del feixisme li van disparar un tret al clatell. Tenia vint-i-tants anys i una enorme passió per la seva feina. Per això, va portar la vida al centre de l’aula i des de la vida ensenyava a pensar. Va fer de l’escola un lloc apropiat, és a dir, un espai propi, dels xiquets i les xiquetes, un lloc plaent i tranquil en el qual se sentien feliços aprenent i ensenyant. Va posar la màgia de la impremta al servei de les paraules…

La Primavera entrava per la porta de l’aula de la mà de la Falla. Ens enganxava a tots i totes i ens treia al pati de l’escola per celebrar junts una nova forma d’estudi i aprenentatge. Per a mi la Falla Escolar va estar cada curs una oportunitat de treball pedagògic que trencara amb la rutina  dels llibres de text i la separació artificial de la vida en assignatures inconnexes. També –vull confesar-ho ja d’entrada- la Falla era la possibilitat d’experimentar amb el meu alumnat un model de contrast molt crític amb el món faller adult i institucional que ells…

Quines persones defensen aqueixes 24 propostes? Homes? Dones? Tecnòcrates? Teòrics de la filosofia política? Pràctics de llarga i reconeguda experiència? Persones sàvies? Experts disciplinars? Postcrítics? Conservadors? Antropòlegs?, Psicòlegs? Economistes? Algun o alguna és docent en exercici? Mestres d’infantil? Professores de música? La pregunta no és irrellevant perquè la visibilitat de l’autoria ajuda a situar el text en un determinat context discursiu. Al cap i a la fi, en aquest país hem parlat molt de la urgent i necessària reforma de la professió docent, i s’ha fet des de contextos diferents, això sí, amb l’absoluta coincidència en què no podem continuar…

Dret a la desobediència. Entès com un dret legítim que suposa l’incompliment de lleis i normes que es consideren injustes, abusives o inútils. S’exerceix, per exemple, quan s’infringeixen drets humans que afecten la llibertat d’expressió o a la justícia social. Quan la sobrecàrrega de tasques administratives i burocràtiques acaben colonitzant els centres. O quan algunes polítiques i decisions sobre el currículum o sobre la gestió del centre suposen una involució educativa. (Punt 24 del Manifest per una educació transformadora i emancipadora. 25 principis i propostes. Foro de Sevilla) El món està cada vegada més colonitzat per normes administratives i…

Els veïns del barri acabem de rebre una invitació de l’Ajuntament per a participar en els pressupostos participatius, valga la redundància. L’assumpte consisteix a respondre a una enquesta telemàtica en la qual cadascun de nosaltres hem d’optar per tenir més papereres al parc, asfaltar algun sot de la calçada i una cosa relacionada amb tenir més banquets per a descansar. Ah! també hi ha una opció perquè tu digues alguna altra proposta alternativa. Però es comprendrà que, amb les opcions anteriors, poc ànim queda per a imaginar una altra possibilitat que no tinga a veure amb els nyaps urbanístics. A…

Estant jo un jove mestre, militant en les tècniques Freinet, va arribar un dia a l’escola la inspectora i ens va dir que calia ser científics, com als EUA i ens va sotmetre a intensius cursos per aprendre a programar per objectius operatius. “Donat un camp de tarongers de 3 hectàrees i mitja l’alumne serà capaç d’identificar amb un marge d’error de més menys…” Afegeixin vostès qualsevol ximpleria. Jo guardava aquestes programacions en el calaix a l’espera de la visita de la inspectora, però continuava amb els meus alumnes les exploracions pels horts, la recollida de materials, els quaderns de…

En el meu cas, recorde les reunions nocturnes aprofitant algun espai de l’escola en les quals ens ajuntàvem mestres de diferents escoles de la comarca, pares i mares, algun representant municipal, alguna persona amb responsabilitat o treball cultural i qualsevol altra persona que volgués acudir. Però no ens reconeixíem des de la condició amb què jo he anomenat, és a dir, no érem allí com a mestres, o pares, o regidors d’un ajuntament o músics de la banda. En aquella assemblea improvisada només hi havia ciutadans i ciutadanes amb la intenció i el desig de discutir, de parlar, de compartir…

La directora del col·legi camina de pressa i preocupada cap a l’Ajuntament amb la urgència de trobar-se amb l’alcalde o el regidor de Sanitat. Ensopega primer amb el regidor i li conta el motiu de la seva visita. Un xiquet va arribar al col·legi aquest matí amb unes ferides en la galta i, en preguntar-li la mestra, la criatura conta que hi ha rates a la seva casa que li mosseguen. El professorat de l’escola ja tenia notícia de les condicions de pobresa en què viu la família del xiquet i suggereixen buscar ajuda a l’Ajuntament. El regidor escolta amb…

Imaginen una escola i un govern de l’escola en el qual els possibles canvis i millores de l’escola es corresponen amb un model d’educació pública discutit públicament. Imaginen una escola amb memòria.

No són poques les veus que venen reclamant un debat en profunditat sobre el contingut i la qualitat del que es prescriu com a currículum escolar. La pandèmia obre una oportunitat per revisar-lo i evitar que continuem amb propostes del segle XIX per a societats del XXI.