Autor: Jose Martín Tello

Aquest curs va començar el dia 5 de setembre amb jornada matinal durant tot el primer mes. L’hora lúdica de la tarda va ser un experiment d’aquells que necessiten una anàlisi acurada. Caldria preguntar-se quin cost va tenir i quins beneficis va aportar als infants. Pensem que es va encomanar a persones que només tenien l’obligació de fer una tasca de guarda. El concepte “guarderia”, que havia caigut completament en desús, va reeixir les caloroses tardes de setembre a les escoles de tota Catalunya. Mentre a Espanya i a Europa les escoles tenen l’opció de fer jornades intensives amb activitats…

Les mesures repetides fins a l’extenuació de distància, mans, mascareta i ventilació han tingut un seguiment massiu i una eficiència innegable. Malauradament, sembla que hi ha una necessitat excessivament marcada de tornar a la «normalitat». Aquest desig implica renunciar als grups reduïts allà on han estat possibles, reduir els reforços de personal allà on han arribat, recuperar les activitats extraordinàries allà on s’han restringit… L’estiu i el proper curs són un bon moment per replantejar-se tots aquests elements de la «normalitat» que formen part de les escoles i instituts, però que potser podrien tenir formats alternatius, basats en els resultats…

Ha passat el primer trimestre i comença un nou any que segueix marcat per la nova normalitat que ens imposa el coronavirus. Vivim un temps ple d’ambivalències en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana i l’escola no és una excepció.

Fa set anys que participo com a mentor a l’escola d’aprenents de 1r curs del grau d’Educació Primària Dual de la Universitat de Lleida. Iniciar la universitat amb unes pràctiques de dos dies a la setmana durant tot el curs és una experiència educativa molt interessant. Comparteixo algunes reflexions sobre tres aspectes d’aquesta mentoria.

Les sortides són una activitat quotidiana de les escoles i instituts. Aquest curs s’han vist completament alterades, com tants altres aspectes del dia a dia a l’aula. Estem davant l’oportunitat de repensar-les.

Les escoles públiques són la garantia de la diversitat ideològica i metodològica dels seus mestres i això és la riquesa més gran que poden oferir, malgrat que molts tòpics insisteixin en veure això com una debilitat a la recerca d’una uniformitat impossible.

Ja portem dues setmanes d’un curs que difícilment oblidarem. La setmana passada vaig participar al programa especial de TV3 «El curs de la Covid», però cap de les opinions que vaig expressar van ser considerades rellevants per ser emeses a la televisió.

La política catalana porta massa anys intentant governar amb eslògans que apel·len al pensament màgic i no donen resposta a la realitat que ens envolta. Al Segrià veiem clar que, de cara al setembre, fan falta mesures clares i valentes.

Comença el compte enrere pel setembre. La Covid19 ens ha portat a viure en la incertesa permanent. Els plans de reobertura han recaigut en les direccions dels centres, ocasionant múltiples respostes a diferents realitats.

La tornada a l’escola presencial és l’oportunitat de repensar-la. El Departament d’Educació ha apostat per l’autonomia de centre per tal d’afrontar aquest repte. Però l’autonomia de centre té un límit.