Autor: Josep Maria Cornadó

Una llegenda escolar diu: “Un bon mestre ha de posar molts deures, ser exigent, com més en posi més aprendran els seus alumnes”. Encara avui dia hi ha professionals de l’educació i famílies que pensen que els continguts acadèmics no tenen límit, i no entenen que una cosa és l’ús i una altra, l’abús.

A quina edat els nens i les nenes han de llegir i escriure? De tant en tant torna aquest debat… i és així perquè és un tema complicat, molt personal i polèmic que mai no es resol del tot. Però per les mestres d’infantil, i en especial de P5, resulta una important pressió que han de suportar.

En el nostre sistema educatiu tots els cicles escolars són de 2 anys (primària, secundària, batxillerat i cicles formatius) excepte a l’etapa infantil, que duren 3 anys. Per què això? Es podria plantejar l’educació infantil en tres cicles de 2 anys en comptes de dos de 3 anys?

Fins fa pocs anys, el concepte d’avaluació s’associava a mesura, puntuació i qualificació, amb una idea sancionadora, classificadora i molt restringida del terme. Avui ja pràcticament tothom entén que “avaluar és una altra cosa”. Però com han de ser i què han de dir els informes d’avaluació a l’educació infantil?

Les llars d’infants estan molt ben valorades i això es deu al fet que és una etapa educativa que requereix professionals molt vocacionals, que són molt conscients de la responsabilitat que tenen entre mans. L’ambient s’hi respira em recorda una mica al d’una UCI d’hospital. Són professionals amb un ‘no sé què’ especial.

Dedicar-se professionalment a educar, guiar i ensenyar als nens i nenes és una responsabilitat important i requereix determinades condicions personals, socials, culturals i acadèmiques. És evident que per aquesta professió cal tenir unes competències que no estan a l’abast de tothom.

Són gairebé 3.500 els estudiants que cada any volen iniciar estudis de mestre, i per tant necessitem que la Prova d’Aptitud Personal (PAP) sigui viable, sostenible i es pugui realitzar assegurant el criteri d’equitat i en el mínim temps possible de realització i correcció.