Autor: Liliana Arroyo

La prevenció, mitjançant la formació de nenes i nens sobre abusos i violència de gènere, és una clau que podríem aprendre d’indrets com Kenya

El primer error és pensar en el mòbil com a pantalla i no com a eina. Canviar el punt de vista és un pas indispensable per repensar les mesures des de la intel·ligència emocional, l’acompanyament i la maduració de l’autocontrol

La música és un canal directa cap a l’emoció, a l’abast de tots, i és important traslladar el missatge que prevenir l’assetjament està en cada petit acte del dia a dia

La clau? Pactar i negociar amb els integrants del grup el qui, el per a qui, el quan i el com. El consens és l’única manera d’afavorir un sentit comú

Si els néts trien l’eina tecnològica, descarten els avis i àvies. Semblen dues coses irreconciliables o de compatibilitat dubtosa. I si per un moment situem néts i nétes com a alternativa a la bretxa digital?

En resum, en matèria de prevenció del ciberassetjament, cada ciutadà digital necessita educar l’olfacte. Hem d’ensenyar els infants a protegir-se, però també carregar-los de criteri per detectar situacions poc respectuoses

El que marca la diferència és aquesta capacitat de teixir un ecosistema: aquesta comunitat de suport, de respecte mutu, de comprendre la diferència des del més genuí, d’experimentar que la unió fa la força

L’aprenentatge real no està en el ‘quant’ sinó en el ‘com’. No és el temps d’exposició, sinó la capacitat de relacionar-se en l’àmbit digital. No és la quantitat de pantalles que tenen al voltant, sinó l’acompanyament que reben

Us proposo un breu viatge al futur des del passat –de la mà d’Isaac Asimov–, i una mirada a l’escola del futur a través dels robots socials.

No m’interessen aquestes joguines mentre elles siguin els que portin la veu cantant –mai millor dit– del joc. Les ganes de jugar les posen els nens, i el dret desenvolupar-se cognitivament en llibertat i sense ser conillets d’índies, no es pot posar en dubte.