Autor: Marta Camps

Fa uns quants anys, en el context d’unes formacions sobre creativitat i emprenedoria, vaig tenir l’ocasió de preguntar a més de 300 mestres de tot Catalunya: “Et sents una mestra creativa?” La resposta de més del 90% de les participants va ser un contundent i convençut “NO”. No, jo no soc artista. No, soc una persona molt pràctica. No, no soc la profe de plàstica. No, això és només per als genis de la ciència. No, jo només faig el que s’ha de fer. No, aquí acomplim amb el currículum. No, no m’ho puc permetre amb la ràtio que tinc…

Fa uns quants anys, en el context d’unes formacions sobre creativitat i emprenedoria, vaig tenir l’ocasió de preguntar a més de 300 mestres de tot Catalunya: “Et sents una mestra creativa?” La resposta de més del 90% de les participants va ser un contundent i convençut “NO”. No, jo no soc artista. No, soc una persona molt pràctica. No, no soc la profe de plàstica. No, això és només per als genis de la ciència. No, jo només faig el que s’ha de fer. No, aquí acomplim amb el currículum. No, no m’ho puc permetre amb la ràtio que tinc…