Autor: Neus Giménez Tur

El camp: cultius, formes de conreu, àrees i perímetres i maquinària agrària; bodegons de natura morta; el clima, les estacions i la lluna; els productes transgènics, els ecològics i els de proximitat; les formes de vida al camp, l’èxode rural i el turisme. I tot això en anglès, a excepció del refranyer popular. El camp, aquí, és un contenidor, un centre d’interès o una excusa global. A dins s’hi troben tots els coneixements curriculars necessaris sense una fragmentació per matèries i des d’una perspectiva competencial i integral. Les noies i nois de 12 anys que abordin el camp seran subjectes…

Les veus crítiques a l’aprovada LOMCE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa), que tants debats monotemàtics ha provocat en els últims mesos, haurien d’haver inclòs la defensa de l’educació artística en el seus missatges, però malauradament no n’han defensat la seva pervivència. En l’última dècada, cada vegada que hem defensat la importància d’aquesta matèria i les demanades de millores als responsables polítics, com la temporització continuada al llarg de tota l’etapa obligatòria, se’ns ha explicat que l’estructura curricular no es podia modificar. I s’ha fet amb arguments diferents: al·legant que perseguíem interessos corporativistes, per impossibilitats pressupostàries, ja que potser…

El Gener de 2012 vaig participar com a convidat a les Jornades d’Educació Emprenedora a Girona, on es van reunir 100 experts en la matèria. Vaig revisar la llista d’assistents, un per un. De les 100 persones presents, només tres havíem creat al menys una empresa que doni feina a més de 10 treballadors. És a dir, només un 3% dels  experts convocats sabíem per pròpia experiència què era això de l’emprenedoria, al menys en el seu vessant empresarial. No vull dir que els acadèmics o responsables d’ensenyament no siguin emprenedors o no hi entenguin gens en la matèria. Vull…