Autor: Neus Giménez Tur

El Departament d’Ensenyament continua amb la seva política de ràtios altes i aplicarà, abans o després del repartiment de places escolars, la seva “llei de l’oferta-demanda”. Això vol dir que eliminarà grups amb poca demanda. en comptes d’aplicar mesures simples i efectives per millorar la qualitat educativa i la distribució de l’alumnat.

Decidir a quina escola volem que els nostres fills i filles estudiïn no és una elecció qualsevol. És un moment clau i és necessari reflexionar, i molt, sobre allò que relament valorem quan parlem d’educació. Siguin quins siguin els factors que influeixen en la nostra decisió, durant aquests dies de preinscripció escolar hem de defensar encara més l’escola pública.

Va ser un espai d’esperança gràcies al qual van poden néixer 597 criatures entre els anys 1939 i 1944. Un espai d’esperança per les persones que hi van trobar refugi.

Salvador Carrasco, sociòleg i membre del patronat de Fundesplai, reflexiona sobre la importància dels valors i l’ètica en les organitzacions.

Un dels reptes que l’escoltisme té avui és el de revertir la tendència social de construir les relacions humanes basant-se en la sospita i a la desconfiança. És a dir, fer dels caus espais de conreu i creixement de la confiança

Lafede.cat llança el vídeo “Eduquem per a la transformació social” per tal de reflexionar sobre el paper de l’educació i els seus professionals en la construcció de la Justícia Global. El vídeo forma part de la campanya FentiPensant la Justícia Global.

Proposo quatre línies que crec que podrien i haurien d’orientar el futur de l’escoltisme a casa nostra: autenticitat, catalanitat, radicalitat i significativitat

El projecte Escola Nova 21 ha despertat un sector important de l’opinió pedagògica catalana totalment alarmat per la presència del sector privat dins de l’escola pública. Això ja fa molt de temps que dura a l’escola pública catalana. Podem estar a favor o en contra de la innovació, però cal una escola millor. Allò que la societat exigeix a l’escola és que sigui capaç d’oferir un futur que no reprodueixi fil per randa les actuals injustícies socials.

Després d’una setmana amb la campanya activa “Abaixem les ràtios” per demanar abaixar la ràtio a 20, el Departament d’Ensenyament només ha contestat que no hi ha massificació i ha recordat que la ràtio mitja per aquest curs és de 22,2 a Infantil i de 22,4 a Primària. La realitat és ben diferent. Un bon exemple, la situació que vivim al municipi de Ripollet.

El futur de les noves generacions dependrà de com es treballi a l’escola i de quins canvis socials som capaços de provocar. Noves metodologies pedagògiques o una societat més justa? Sembla que té més a dir la societat que l’escola, i són els canvis socials la clau de volta d’un futur positiu per als nostres fills.