Autor: Neus Giménez Tur

En els últims temps s’han publicat informes amb bones notícies que ens fan saber d’una disminució sistemàtica de l’alumnat amb nivells baixos en competències i, simultàniament, altres publiquen de dolentes que ens informen d’una creixent pobresa infantil i reducció de la despesa pública compensadora. Així per exemple, la reducció de la despesa destinada a l’accés a l’habitatge, al suport a la família, a les activitats esportives o a professorat per alumne/a. M’han cridat l’atenció algunes notícies i informes recents: En primer lloc, la preocupació de múltiples institucions (Departament de Benestar Social i Família, Ajuntament de Barcelona, Badalona, L’Hospitalet, Creu Roja,…

Aquest és el segon article de la sèrie de publicacions que ens proposa l’IDHC per compartir les visions i aportacions dels experts que van participar a la taula rodona sobre educació organitzada en el marc del 32è Curs Anual de Drets Humans.

Vull compartir unes paraules amb vosaltres sobre l’emergència del valor de l’empatia en la nostra societat, un valor universal que està a la base de molts altres com la col·laboració o la solidaritat i que, sens dubte, motiva el compromís social de les persones. Essencialment, vull expressar dues idees relacionades: primer que la crisi global està despertant una major empatia en la ciutadania; i segon, que aquest valor està promovent tota una cadena de canvis importants relacionats amb el que anomeno ‘talent social’, un talent que està transformant a poc a poc la nostra societat. Autors com Daniel Goleman -Inteligència…

Mèxic va ser el primer país que, l’any 1945, va fer obligatori per als seus estudiants universitaris la prestació de serveis comunitaris per a graduar-se. En aquest cas, partint de la idea que el servei comunitari pot ser qualsevol tipus de pràctica que es faci a la comunitat, estigui o no vinculada amb els estudis que s’estiguin duent a terme. Amb els anys, aquestes 480 hores que havien de fer els estudiants es van convertir en un requisit que es valorava relativament poc. En l’actualitat, algunes universitats com el TEC de Monterrey han revifat la idea i han establert que la meitat…

El primer lloc on es va portar a terme la immersió lingüística completa va ser Santa Coloma de Gramenet, en un context on es protestava per la manca d’escoles i es reivindicava la igualtat d’oportunitats.

Davant una situació on el capitalisme i el neoliberalisme ens han conduit cap a la individualització extrema, com podem construir processos col·lectius de canvi? Què entenem per transformador? Com podem crear una estructura socioeconòmica que ens ajudi a construir “una vida vivible” i per a “la sostenibilitat de la vida”?

Hi ha una idea que es repeteix sobre el tema de la participació de les famílies a l’escola: els pares i les mares ens hi impliquem poc i això es un indicador del poc interès que tenim en l’educació dels nostres fills.  Segurament no n’hi ha per tant.  Però el cert és que, de tant repetir aquest mantra, ens hem  acabat creient que veritablement és així, que som uns pares dolentíssims.  No serà que ens veiem pitjor del que som?  Com és que hem assumit aquesta visió negativa de la nostra relació amb l’escola? Des del meu punt de vista, una…

L’alumnat és el membre de la comunitat educativa més avaluat a Catalunya. Els docents l’avalua contínuament des dels 3 fins als 18 anys, el Consell Superior d’Avaluació dissenya una avaluació diagnòstica per a 4rt de primària i 2n d’ESO, i també fa una avaluació al finalitzar primària i l’ESO. PISA l’avalua als 15 anys i la llei Wert té previst avaluar  l’alumnat a 3r i final de primària, a final de l’ESO i a final de batxillerat. Amb tanta avaluació  seria raonable pensar que hem après molt, que tots els agents que intervenen en el sistema educatiu i la societat catalana…

El que sí és necessària és una política d’igualtat d’oportunitats seriosa i generosa per a un col·lectiu molt vulnerable i de gran fragilitat social  -un 24% de joves, segons l’Anuari 2013 sobre l’estat de l’educació, amb dades del 2012 – que formaran part del nostre futur com a país. El que sí és necessari és experimentar  un model d’ensenyament i aprenentatge diferent a Catalunya que afronti tres reptes en clau de construcció del nostre país: Ser conscients que no tenim un sistema educatiu inclusiu i integrador; l’actual genera fracàs i abandó escolar. Potser és perquè no té en compte les particularitats d’alguns joves? La…

Avui dia es produeix un  xoc de trens entre, d’una banda, les evidents necessitats de connectar el nostre sistema educatiu, i de l’altra, algunes de les dificultats que ens fan avançar lentament cap a una més gran cohesió. En aquest escrit vull compartir algunes reflexions sobre aquest fet i alhora subratllar alguns elements clau que apaivaguen la interconnexió d’un actor crucial: les nostres escoles i instituts. En els darrers anys hem vist com ha crescut la necessitat de les organitzacions educatives i socials de treballar plegades davant reptes comuns. El propi pragmatisme de la feina diària ha dut els mestres…