Autor: Pere Alzina Seguí

El treball per projectes exigeix una feina sistemàtica, científica, reflexiva, interpretativa i metacognitiva. No és un estudi superficial. Incorpora conceptes força rellevants en didàctica que analitzem en aquest article.

Pere Alzina –mestre, pedagog i professor a la UIB– va publicar un extens article en tres entregues que obria la porta a noves propostes per a un nou currículum escolar. Aquí teniu els articles agrupats.

Les ciències i entre elles, les ciències de l’educació, han canviat de paradigma; ara les ciències interroguen la incertesa i, nosaltres, com a mestres aprenem a interrogar la realitat i a seguir i organitzar els interrogants dels fillets.

Com pensem realment? Volem realment una escola oberta al món i que el món entri a les aules? Ventileu les aules, que hi entri el sol i el vent deien els higienistes de principis de segle XX. Ara toca rompre murs, construir escoles polièdriques

Hi ha països que han avançat en els dissenys, però el currículum d’aquest país, gairebé sempre ha estat en fila. Talment com una recepta de cuina, un text enumeratiu, una llista de coses

Ara, és hora de mirar endavant i fer front als nous reptes. I precisament per això, és l’hora de la humilitat; és l’hora d’habilitar cruïlles d’entesa i és l’hora de plantejar-nos reptes importants.

Escoltar els alumnes implicaria tenir en compte les seves propostes i materialitzar-les; tenir-los en compte per tot allò que els adults pensem que dissenyem per ells i que ells mai no han demanat.

Sembla que l’escola ho ha de resoldre tot i això no és possible. Ara bé, tampoc pot quedar-se al marge ni manifestar-se neutral, que és el més clar posicionament a favor de que els fillets i les filletes entrin en el cercle del pensament únic.

Assolir-lo esdevé una prioritat social i econòmica; esdevé un exercici de responsabilitat vers els ciutadans que, alhora, exigeix la participació activa i decidida de la xarxa social.