Autor: Ramon Breu
Professor de secundària de l’escola cooperativa Solc, membre d’EscolesCoop. Coordinador de Cinescola. Autor del llibre 'Desconstruint els mèdia a l’aula' (Rosa Sensat)
La silueta de Charlot o el rostre de Keaton van obligar a reconsiderar què significava llegir, mirar, comprendre, en definitiva, descodificar el complex enigma de la conducta humana. Manuel Vázquez Montalbán Nascut el 2004, aquests dies es compleixen 20 anys del projecte Cinescola. En els seus inicis va aparèixer com una separata de la revista digital AulaMèdia, amb el propòsit d’oferir recursos al professorat que volgués introduir el cinema a l’aula, per ensenyar cinema, per debatre cinema, per fer servir el cinema per aprendre altres matèries. Els impulsors de Cinescola (www.cinescola.info) foren professors i professores d’educació primària, secundària i…
L’any 2002 els qui ens interessàvem per l’educació cinematogràfica vam arribar a tenir la percepció que pel seu valor educatiu el cinema, la imatge audiovisual, aviat tindria un lloc fix en el dia a dia de les aules: la UNESCO havia apressat els governs del món a posar en pràctica l’educació mediàtica com a nucli central de les competències per afrontar el segle XXI. L’esperança va renéixer el 2012 amb la peremptòria recomanació de la Unió Europea d’implementar l’educació audiovisual en un context d’alfabetització múltiple. Però han passat els anys, i l’educació en comunicació només ha deambulat pel camins del…
Avui són els mitjans de comunicació el principal agent constructor de la memòria i de la consciència col·lectiva. El desenvolupament de nous mitjans de comunicació ha suposat una greu amenaça per al predomini de la paraula impresa, i sens dubte està canviant fonamentalment la nostra manera de fer servir el llenguatge.,
Durant anys hem estat molt cofois del nostre model de convivència. Però es tracta d’un model dèbil i parcial. El nostre model de convivència només és real i potent a l’escola
Per què cal potenciar les competències digitals? El fenomen digital ens envolta i resulta evident que l’escola té el deure de donar claus per interpretar allò que condiciona i presideix el nostre món
Seria irresponsable construir un model d’escola de cartó pedra, de somriures de Mickey Mouse, de felicitat i ambients confortables
En una societat com la nostra que venera i deïfica els 140 caràcters com a forma de comunicació, que ja li està bé tanta superficialitat, que no reacciona davant de tanta banalització, probablement li cal unes referències culturals més aprofundides, una capacitat d’interpretació més sòlida, una cultura moral més clara.
En els darrers mesos hem viscut diferents polèmiques al voltant d’actuacions de l’exèrcit espanyol en la vida civil i educativa.
Capacitant els alumnes només en l’ús de les tecnologies, sense càrrega analítica i crítica, no es garanteix que les facin servir de manera creativa o educativa.
Si ens plantegem construir un nou país de democràcia social avançada cal bastir una política educativa relativa als mitjans de comunicació. Si no ho fem així, ens tornarem a equivocar.
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2024