Autor: Rodrigo Santodomingo

Els pares de Kira López, l’alumna de 15 anys que es va llevar la vida el maig del passat any després d’haver estat víctima d’assetjament escolar en un centre concertat de Sant Andreu (Barcelona), han presentat avui al Congrés dels Diputats 230.000 signatures per reclamar una llei específica que serveixi com a marc estatal en la lluita contra el bullying. El pare de Kira, José Manuel López Viñuela, ha dit a les portes de la Cambra Baixa que la futura normativa hauria de contemplar, com a punt destacat, responsabilitats penals en casos especialment tràgics com el de la seva filla.…

La meitat dels estudiants gitanos estan escolaritzats en centres on els xavals de la seva ètnia representen, almenys, el 30% del total. Es dona un 13% més d’abandonament entre l’alumnat gitano quan els centres presenten trets de segregació, categoritzada a partir d’aquest 30%. Són xifres que permeten albirar la dimensió d’un fenomen, però en cap cas extreure conclusions definitives. Els esculls per recollir una mostra representativa han fet que Myriam López de la Nieta —autora principal de la primera anàlisi detallada sobre aquesta anomalia espanyola, tan intuïda com poc estudiada— hagi optat per la prudència en la interpretació dels resultats.…

Catedràtic emèrit de Psicologia Evolutiva i de l’Educació a la Universitat de Barcelona, César Coll (Benicarló, 1950) va tenir un paper protagonista en l’elaboració de la LOGSE. De nou un govern socialista ha comptat amb la seva experiència per col·laborar en la posada en marxa d’una llei orgànica d’educació. En aquest cas, amb la finalitat de concretar —al costat d’altres sis experts— una proposta curricular que doni un cop de timó definitiu a l’ensenyament obligatori a Espanya. Coll va ser elegit per la ministra Celáa per donar a conèixer, fa unes setmanes, la proposta davant l’opinió pública. Parlem amb ell…

L’educació com a entrenament per al canvi permanent. Missatges uniformes que busquen convertir l’alumne en treballador flexible per un món que no podrà transformar. Enfront del dogma de la resignació, la filòsofa catalana Marina Garcés proposa en el seu nou llibre un aprenentatge amb vista a l’emancipació col·lectiva.

La pandèmia ha obligat a aixecar la peu en la pressió curricular que s’exerceix sobre centres i professors. L’objectiu és consolidar aprenentatges essencials comuns. Però alguns aprofiten l’escletxa per adaptar continguts al seu context. La nova llei afluixa la rigidesa dels currículums i elimina els estàndards d’aprenentatge. Aconseguirà el seu desenvolupament cedir als docents un major protagonisme per decidir què ensenyen?

La comunitat científica no té dubtes: aprendre a l’aire lliure redueix el risc de contagi. I no obstant això, les sortides a l’exterior dels alumnes han caigut en picat. Parlem amb tres professors que estan aconseguint no sucumbir a aquesta contradicció. Es neguen a renunciar a ambients més nets i aplanar així el camí al virus.

La Formació Professional ha estat l’àmbit educatiu més assotat per la pandèmia. El seu caràcter pràctic casa malament amb la formació a distància. Simulacions i realitat virtual han tractat d’omplir el buit de tallers i laboratoris. Les estades en empreses han quedat suspeses o posposades. Així i tot, el curs ha avançat per camins estranys i artificiosos.

Són la punta de llança de la renovació pedagògica. Abunden els professors que parlen meravelles sobre els seus efectes positius en el desenvolupament de competències. Pocs discuteixen que es tracta d’una estratègia idònia per motivar l’alumne. Però no tants afirmarien que el treball per projectes millora substancialment el rendiment en el seu sentit més tradicional. Un recent informe certifica aquest avantatge inesperat.