Autor: Santiago Giraldo

Mirem la part positiva del confinament pel coronavirus. Un procés d’educació a distància ens ensenya a organitzar millor el nostre temps, a ser autònoms, a tenir altes capacitats de resolució de problemes i d’autoaprenentatge. Aquí ho expliquem.

Viure en una bombolla a les xarxes socials ens fa menys tolerants, menys plurals i menys capaços de construir una societat dialogant, democràtica. Per això hem de saber com els algoritmes creen aquestes bombolles.

Els pares que aprenen dels fills perquè la tecnologia (gairebé) sempre ha estat un assumpte de joves. Però ser un nadiu digital capaç d’administrar pantalles i likes amb solvència implica també l’adquisició de competències de comprensió crítica en l’ús tecnològic.

El paper de la universitat és construir el consens argumentatiu a les aules, diverses. Amb aules buides perquè els estudiants atenen i donen suport a la paralització emotiva de l’activitat política i universitària, la possibilitat de construcció discursiva del consens queda anul·lada.