Autor: Víctor Saura

La pandèmia ha relegat a un tercer pla una notícia i un debat que, en altres circumstàncies, avui seria protagonista: el pla pilot del Departament d’Educació per incorporar l’assignatura optativa de religió islàmica. El conseller afirma que l’escola pública hauria de ser aconfessional però que la llei no ho permet i per tant cal obrir-la a totes les religions.

El 2 i 3 d’octubre se celebra el Festival d’Educació per la Sostenibilitat (FES), un esdeveniment impulsat pel Museu de la Vida Rural (Fundació Carulla) amb la idea d’abatre els murs mentals que sovint separen la cultura i l’educació dels reptes ambientals i socials. Parlem amb la seva directora, Gemma Carbó, segons la qual a les escoles “la sensibilitat és extrema, perquè estem treballant amb nens i nenes que s’hi juguen el seu futur”.

El nombre de ‘grups bombolla’ confinats segueix creixent a un ritme exponencial una setmana després de l’inici de curs, però se suposa que la major part de contagis es produeixen a fora dels centres. Dilluns començaran els cribatges a diversos centres situats en barris i ciutats on la incidència de la covid és elevada.

L’escola concertada està vivint aquest inici de curs amb les mateixes incerteses que la pública, i amb algun altre ‘handicap’ afegit: les seves plantilles s’han vist menys reforçades i els sobrecostos derivats de les mesures sanitàries han anat a càrrec de la titularitat del centre. A banda, el professorat es jubila més tard i passa més hores amb els alumnes.

Tres professors de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la UVic que a la vegada són pares de nens i nenes que practiquen esports federats publiquen ‘Des de la graderia’, un llibre en el qual reflexionen sobre els diversos aprenentatges que envolten l’esport base, reivindiquen el paper de les famílies i advoquen per uns clubs més oberts i comunicatius.

El sector de l’educació en el lleure està vivint amb gran preocupació aquest inici de curs, perquè un nombre considerable de centres està decidint que, per seguretat, aquest any no es faran ni colònies ni sortides, ni es contractaran tallers ni es cediran les instal·lacions per a extraescolars. Diverses veus recorden que el dret a l’educació no s’acaba a l’escola.

Comença el curs més incert, i més intens, amb l’educació al centre del focus mediàtic i polític, i amb missatges confrontats que transmeten a parts iguals entusiasme i alarma. Els primers 15 dies seran claus, diuen. Al diari ens hem apropat a l’institut escola Baldomer Solà, un centre de màxima complexitat de Badalona sud.

L’alumnat amb necessitats de suport educatiu no ha de ser separat del seu grup estable amb l’excusa de les mesures de seguretat contra la Covid19. Aquesta és la indicació que dona el Departament d’Educació, però no és el que sembla que estigui passant arreu. A banda, els alumnes sords tenen un greu problema: la màscara impedeix la lectura labial.

El personal educatiu docent o no docent de l’escola pública que necessitarà una baixa mèdica serà, finalment, aproximadament l’1% de la plantilla, un percentatge força inferior a les estimacions inicials. De les 12.800 persones que han al·legat incompatibilitats amb l’ensenyament presencial a causa de la Covid19, 800 podran agafar la baixa laboral.

El rector de la UB, Joan Elias, ha explicat avui en roda de premsa que esperen una caiguda de la matrícula del 20% en els postgraus i màsters, mentre que en els graus la previsió és que es mantingui. Això, però, no fa perillar la plantilla, que fins i tot podria ampliar-se per atendre desdoblaments, ha dit. Aquest any l’ensenyament serà semipresencial, si bé “som una universitat presencial i ho tornarem a ser quan sigui possible”.