Autor: Víctor Saura
Periodista i professor de secundària (anglès i història). Exdirector del Diari de l'Educació i secretari de la Fundació Periodisme Plural. Autor de 'La Catalunya més fosca' (Ed. Base)
Del BOE a l’aula hi ha un món i això s’està fent evident aquests dies, en els quals els centres que es troben en territoris que han entrat en la fase 1 del desconfinament estan començant a fer tímides passes per retornar a l’activitat. Parlem amb dos centres públics de Terres de l’Ebre i Alt Pirineu i Aran, i amb un centre concertat del Camp de Tarragona.
El Govern comença a perfilar com hauran de ser els casals i colònies d’aquest estiu: només les podran organitzar territoris que estiguin en fase 3 (si tot va bé, al juliol hi seran tots) i s’hauran de mantenir estrictes mesures de prevenció. El sector veu amb preocupació, per irrealitzable, l’obligació de mantenir una distància de dos metres entre infants.
Les escoles d’estiu no seran presencials. El Departament d’Educació ha preferit evitar riscos. La notícia va caure com un gerro d’aigua freda entre els diferents MRP quan la van saber, però ràpidament s’han reorganitzat i la major part seguiran oferint una formació virtual, readaptada a les circumstàncies i amb una part del programa compartit.
Les autoritats educatives posen l’èmfasi en l’estiu i la idea que sigui un moment de reconnexió amb els infants que pitjor hagin viscut el confinament. Les entitats que organitzen casals, colònies, campus esportius i camps de treball són conscients del repte i treballen per tenir-ho tot a punt, però admeten que ara mateix ningú sap si es podran fer.
Una entitat de Madrid acusa el Govern espanyol de voler aprofitar l’Estat d’alarma per tancar tots els centres d’educació especial amb nocturnitat i traïdoria. Malgrat el ràpid i reiterat desmentiment oficial, l’acusació ha quallat amb força entre les famílies amb fills amb discapacitat. La Fundació Aspasim ho qualifica de ‘fake news’.
La neurobiòloga Mara Dierssen espera que d’aquesta crisi aprenguem la necessitat de canviar la nostra forma de vida, que les decisions polítiques s’han de basar en el coneixement i que hem de col·laborar. “Que ni en moments així siguem capaços d’unir-nos, als ciutadans ens crea una gran sensació de desassossec”, afirma.
El temps del migdia d’infantil i primària als centres públics serà de 12 a 14 hores, en comptes de l’actual franja de 12.30 a 15 hores. Això permetrà que l’horari lectiu pugui acabar a les 16 hores, si bé fins a les 18 hores els centres romandran oberts. A secundària no hi ha canvis, a excepció dels instituts escola, l’horari dels quals s’assimila a la primària.
La crisi del coronavirus podria comportar la desaparició d’un gran nombre d’escoles 0-3 privades i que el curs vinent hi hagi un problema per atendre la demanda d’escolarització de la petita infància. Cinc setmanes després de l’aturada, finalment el sector ha aconseguit que Educació els doni hora per la setmana vinent.
En un context d’enorme incertesa és quan més falta fan ments lúcides com les de Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia política de la Universitat del País Basc i col·laborador a diversos mitjans de comunicació. “De les ruïnes no sorgeix necessàriament el nou ordre i el canvi pot ser a pitjor”, ens adverteix.
La crisi del coronavirus ha posat sobre la taula la proposta de l’aprovat general, tant per l’ensenyament obligatori com l’universitari. Aquesta mesura té un origen molt concret: el curs 1974/75 i la llarga vaga dels que aleshores s’anomenaven professors no numeraris. El context polític era un altre, però la pèrdua d’hores lectives comença a assemblar-s’hi.
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2024