Autor: Víctor Saura

L’abandonament escolar prematur (AEP, concepte en el qual s’inclouen tots els estudiants que no completen cap formació postobligatòria, és a dir, ni batxillerat ni un cicle de grau mitjà) és “el problema objectiu més greu de l’educació a Catalunya quan compares la nostra situació amb la d’altres països europeus”, afirma Ismael Palacín. La prova és que a Catalunya es va situar l’any 2021 en el 14,8%, una dada que a tota Europa només supera un país com Romania (15,3%). Traduït en xifres absolutes, això vol dir que a Catalunya cada any al voltant de 74.000 joves deixen d’estudiar abans dels…

Barri de la Salut. Badalona. Prop de 20.000 persones apilades en mig kilòmetre quadrat de forts desnivells (mal) urbanitzats majoritàriament durant el tardofranquisme. En els últims vint anys una nova immigració multiètnica ha anat reemplaçant la vella immigració peninsular dels anys cinquanta i seixanta. Avui, acull fins a 74 nacionalitats diferents censades i el 24% de la seva població té menys de 18 anys. Un barri amb múltiples locals amb la persiana baixada, on s’hi veu alguna pintada condemnant la presència de narcopisos i en el qual hi ha una única i desangelada plaça, si és que se’n pot dir…

Jaume Funes (Calataiud, 1947) escriu i parla, i parla i escriu, i quan les neurones li diuen prou, aleshores pinta. I tot ho fa amb la mateixa intensitat. En el seu últim llibre, Quan la vida ens dol (Rosa dels Vents), exposa la seva manera d’entendre la salut mental, perquè ningú s’escapa del que anomena “els malestars”; la qüestió, sosté, és com s’aborden des d’una visió integradora i humanística. Funes es presenta sempre com a psicòleg, educador i periodista, encara que possiblement sigui moltes coses més, i els últims anys s’havia centrat en l’adolescència, de la qual s’ha convertit en…

El Consell Escolar de Catalunya s’encamina cap a una transformació per obrir-se a tot el món educatiu que té lloc fora de l’àmbit escolar, que és ampli i divers. Com ja va avançar aquest diari el març de 2021, un cop s’aprovi la llei, que ara ja és al Parlament, passarà a dir-se Consell d’Educació de Catalunya. Però el canvi vol anar molt més enllà de la nomenclatura i la composició, i entrar sobretot en el model de participació i el concepte de democràcia deliberativa. En parlem amb el seu president, Jesús Viñas (Manresa, 1953), psicopedagog, mestre i durant més…

La situació actual és crítica. Ho expliquen fonts del grup de treball de l’Atenció Educativa Domiciliària del Departament d’Educació. Crítica perquè, malgrat que la corba de casos s’ha enfilat, la seva estructura segueix sent ínfima. A Barcelona ciutat hi ha al voltant de 250 infants i joves escolaritzats a casa, però el servei el formen 9 docents de forma estable (3 de primària i 6 de secundària), als quals se sumen al voltant d’un centenar de docents domiciliaris passavolants que surten de la llista de la borsa d’interins i substituts, i que no tenen cap experiència ni preparació pel que…

“Cal un canvi cultural”. “Cal canviar la mirada”. “O potser el que cal canviar són les ulleres”. “I calen més recursos”. “Però sobretot cal no malbaratar-los o usar-los pel que no són”. “Si tot va de recursos ja podem plegar”. “Cal més complicitat amb les famílies, una comunicació més positiva i que no culpabilitzi, perquè cap nen no és un problema i el desconeixement porta a la desconfiança”. “La família pateix, però el docent que creu que no està ajudant aquell nen també pateix”. “Calen més estratègies, més formació”. “I cal creure-s’ho, perquè és un benefici pel conjunt de l’alumnat”.…

L’escolarització de la petita infància no és obligatòria, però sí molt convenient, segons apunten tots els experts, ja que aquests primers anys de vida dels infants són cabdals de cara al seu desenvolupament posterior. I en aquest sentit la Comissió Europea ha situat aquesta etapa com una de les principals destinacions dels fons Next Generation. Això ha desembocat en un primer debat, sobre si aquests diners s’han de destinar a la creació de noves places públiques, com inicialment es preveia, o si s’ha de prioritzar la gratuïtat de les existents, siguin públiques o privades. A partir d’aquí s’obre un segon…

Xiula es va crear fa 10 anys i des d’aleshores ha creat un estil propi, amb temes que combinen el llenguatge de la infància amb la música dels adults, com es pot veure a Stop Desnonaments, l’últim tema que han publicat fa només uns dies, i en el qual han participat infants dels barris de Barcelona amb més famílies desallotjades de casa. Part de l’èxit d’aquesta fòrmula s’ha d’atribuir al fet que els seus quatre integrants es van fer amics sent monitors de lleure quan rondaven la vintena, i que dos d’ells, a més, acabarien orientant la seva vocació laboral…

Una forquilla que refreda el menjar, una serp marina que engoleix els plàstics dels oceans, una bateria que mentre es toca genera energia per carregar el mòbil, un barret que conté un dispensador de mocadors, un paraigua que es lliga a l’esquena per poder caminar amb les mans lliures… Tot això són invents d’infants que han passat del dibuix al prototip a través del projecte Little Inventors, nascut el 2015 de la mà de l’artista i dissenyador anglès Dominic Wilcox. El passat cap de setmana Wilcox va passar per Barcelona en el marc del Festival Fixing the Future, organitzat al…

Fa unes setmanes, l’editorial britànica Springers publicava Global inclusive education. Lessons from Spain, un llibre sobre educació inclusiva i justícia social que han coordinat tres professors de la Universitat de Vic vinculats als grups de recerca GRAD i GREUV, que tenen una llarga tradició en aquests àmbits d’estudi. El pròleg el firma el professor britànic Mel Ainscow, un dels grans referents mundials en educació inclusiva, el qual recorda diversos episodis en les visites que ha fet a Espanya per concloure que la inclusió no va tant de la introducció de noves tècniques o de canvis organitzacionals com de contextos i…