Les limitacions d’accés al carrer i als centres esportius obligades per la pandèmia de la Covid van fer que a moltes llars i terrasses particulars s’improvisessin gimnasos. Estores de ioga, bicicletes estàtiques o peses de musculació carregades de pols en algun racó d’armari van ser rescatades per tornar a donar-les-hi una utilitat d’origen que, en molts casos, ha quedat adoptada com un hàbit saludable. Però, ¿És saludable tot l’esport que fem sense conèixer l’abast del seu impacte al nostre cos?
Pràcticament com anar al supermercat, amb molta gana, i sense saber què falta a la nostra nevera o rebost, és posar-nos les malles i les sabatilles per córrer, obrir la porta de casa i sortir a fer quilòmetres, sense saber com tenim els genolls o el cor, ni com recolzem la planta dels peus al terra.
‘No faig running perquè em fan mal els genolls, però faig spinning’; ‘Vaig al gimnàs perquè és l’única manera de fumar menys’; ‘Pilates no en faig perquè hi ha moviments que no puc fer’ o,’Per aprimar-me faig intensius de cardio perquè sopar poc i aviat per a mi és impossible’. Tot això són algunes autoregulacions molt comunes, a mig camí entre la patologia i la salut, un nedar i guardar la roba que tal vegada no faci mal, però tampoc no ens porti mai fins a l’expectativa desitjable de salut i benestar, a través de l’esport o l’activitat física.
Abans d’iniciar l’activitat
Com afirma el Dr. Ricardo Cánovas, especialista en medicina i exercici, “per fer esport, primer s’ha de tenir salut”. Però, si anem al metge només quan ens trobem malament, quan ens hem lesionat o quan ja estem farts de sentir algun dolor, ¿On comença una bona prevenció de la nostra salut i benestar corporal? “Abans d’iniciar una activitat física o reprendre un esport després d’un temps, estaria bé fer-se una revisió”, recomana l’Eva Ferrer, metgessa de la unitat de Medicina de l’Esport Clínic-Sant Joan de Déu. “Posem per cas que una persona fa deu anys que jugava molt al tenis i vol tornar a fer-ho, però la seva situació física no és la mateixa. Doncs potser el tenis no sigui el millor per recomençar”, exposa l’especialista en medicina esportiva. Conèixer-se en el moment actual per aconseguir una millora de present i de futur hauria de ser l’ordre, segons la doctora.
“L’activitat física és un gran avantatge. Córrer, per exemple, ho podem fer només obrint la porta de casa i sortint a córrer. És un valor molt positiu tot el que podem fer a casa o al carrer, però també pot generar algun problema, si no s’ha consultat prèviament un especialista. Fins i tot els youtubers que guien sessions virtual d’activitats com pot ser el cardioboxing o el ioga ho van repetint als seus vídeos, adverteixen que si ha moviments o posicions amb les què el nostre cos es ressent, és millor consultar un metge.
“Per fer esport, primer s’ha de tenir salut”, diu el Dr. Ricardo Cánovas
“Davant de qualsevol inquietud, millor fer-ho bé des del principi”, diu Ferrer, que també posa l’exemple de qui s’apunta a una classe del gimnàs d’aquesta manera: ‘Vaig amb la meva veïna a fer aiguagym per no anar sola al gimnàs, però a mi l’aigua no m’agrada en realitat’. “Així –precisa la doctora-, ni es gaudeix, ni s’aprofita l’activitat”. Per això, a la unitat de Medicina de l’Esport Clínic-Sant Joan de Déu dediquen un bon temps a conèixer les inquietuds i necessitats, el que agrada o no a cadascú, perquè el ventall d’activitats a fer és enorme i cada vegada més a l’abast de tothom.
Prescriure activitat física
Una de les ajudes en les què es focalitzen més a la unitat de medicina de l’esport és en la prescripció de l’activitat física com a eina de salut, però confirmant primer en quina situació d’estat de salut està cada persona. No es pot esperar que l’activitat física o pràctica esportiva ens porti la salut que no tenim de base, i sobre esport i salut, hi ha molts paràmetres erronis. Per exemple, com diu el Dr. Cánovas, “la gent confon el suar amb perdre pes”.
Potser no s’és conscient, tampoc, d’una realitat que el Dr. també comenta: “Córrer multiplica per tres el nostre pes, i si ja tenim malament els genolls, si els posem a córrer els estarem castigant”. D’aquí que ell, cinturó negre i professor de karate des del 1974, que havia estat preparador físic de la selecció catalana de judo, consideri que equiparar esport i salut és un error. Com diu ell, “per fer esport s’ha de tenir salut”, i per això ha creat un mètode on, a través de senzills exercicis molt localitzats, però que es poden fer a casa, ell prescriu exercicis d’activitat física com a tractament mèdic. Ho fa en cas de rehabilitacions i, sobretot davant de pèrdua clara de massa muscular. “Ja a partir dels 45 anys, la sarcopènia (pèrdua de massa muscular) comença a treure el cap”, puntualitza el metge.
Les patologies més freqüents amb les què es troben a la seva consulta són problemes d’esquena i osteoporosi. “Una esquena forta no coneix el dolor, per això, nosaltres treballem la dosi mínima d’exercici eficaç per enfortir. El múscul es pot recuperar. Fem servir l’exercici com un fàrmac. Si fos massa dosi, et podria fer mal, i si la dosi és per sota del que et cal, no notaràs cap millora”, diu.”Per tenir un cos operatiu no es necessita molt de temps”, afegeix. Un cop per setmana i durant 20 minuts de treball dirigit és com funciona el seu sistema. 20 minutos a la semana para estar en forma (Planeta).
Motivació individual
A Santa Coloma de Gramenet, l’octubre del 2001 naixia l’Associació Esport i Salut Santa Coloma, com a entitat sense ànim de lucre, per al desenvolupament, la promoció i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva. La seva filosofia és que, amb objectius recreatius, lúdics, formatius i socials, l’activitat física contribueixi a crear hàbits de salut, sense prioritzar els resultats competitius. “Tenim un programa dirigit a persones de qualsevol edat, amb activitats físiques i esportives que fem en col·legis, i activitats físiques per adults i persones grans”, explica el president de l’associació, Javier Arias. “Els nostres consells van dirigits principalment a mantenir la salut i millorar la condició física i salut mental, sense objectius de rendiment, i en base a la motivació que cada persona té”.
Per a una correcta elecció de la pràctica esportiva, segons exposa Arias, és convenient:
– Buscar la pròpia motivació i planificar les activitats en concordança amb la condició física de cadascú.
– Sol·licitar una valoració mèdica prèvia per conèixer la forma física abans de programar l’exercici, especialment si s’ha patit o es pateix alguna malaltia. És important, abans d’iniciar una activitat física, saber com està el propi cos.
Javier Arias, que va estudiar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, també recomana:
– Una planificació correcta abans de començar, que inclogui avaluar els pros i contres de l’activitat que s’inicia.
– Plantejar-se objectius raonables i triar activitats d’intensitat, volum i freqüència d’acord amb els propis objectius.
– Practicar de forma regular l’activitat física que es triï, que és important que resulti satisfactòria i divertida.
Des de la seva experiència amb els valors de l’exercici amb gent de tota edat, Javier Arias confirma que “entre els impediments que generalment fan aturar la pràctica d’una activitat física està superar la fase de sedentarisme en la què s’ha pogut estar fins ara i entrar en la rutina d’exercici físic regular. Per això és important començar de manera suau i progressiva, que permeti al cos adaptar-se a la nova activitat i a la vegada evitar possibles lesions. Fixar-se objectius realistes, explorant noves opcions, com caminades o natació i buscar la companyia que ens motivi”, apunta.
Exploració mèdica
La unitat de Medicina de l’Esport Clínic-Sant Joan de Déu es va posar en marxa fa set anys a l’hospital de Sant Joan de Déu, amb l’objectiu d’assessorar els pares sobre l’estat de salut i condicions físiques dels seus fills que practicaven o volien practicar esport, ja fos com a esportistes federats en algun club esportiu o de manera individual. Però els pares i mares també es varen acabar interessant en el mateix servei mèdic per a ells, i així va ser com fa tres anys, el Sant Joan de Déu va establir el tàndem amb l’Hospital Clínic per oferir l’atenció de la seva unitat també a majors d’edat.
A la unitat es fan exploracions físiques mèdiques per revisar a fons l’estat de l’esquena, els genolls, les espatlles, els peus… “perquè depenent del que vulgui fer la persona, potser no interessa que comenci per allò, o potser sí, però d’una manera determinada”, diu la doctora Eva Ferrer. M’ofego, em canso, em fatigo, quan tinc la regla tinc més problemes, vull posar-me en forma, vull perdre pes… tot això són consultes possibles en la unitat on treballa.
Depenent de l’esport, es fa una prova d’esforç. “’N’hi ha de diferents nivells. Pot ser corrent sobre una cinta o en bicicleta, i es poden veure moltíssimes coses, com per exemple si la persona s’ofega o no. Com està monitoritzat, veus la resposta cardiològica en cada moment i etapa de l’esforç que li demanes”, explica Ferrer. Amb un electrocardiograma basal poden veure coses també. “Segons el que trobem, derivem al cardiòleg”, diu.
Els especialistes també veuen si la persona es col·loca bé a la bicicleta, com pedaleja, i com fa la petjada en córrer
A nivell més físic, els especialistes també veuen si la persona es col·loca bé a la bicicleta, com pedaleja, i com fa la petjada en córrer, si és neutra, prona o supina –segons cap a quin cantó carrega més força- i, en funció del que veuen, assessoren sobre el millor tipus de calçat per evitar lesions. Avaluen totes les qüestions de biomecànica i emeten les seves recomanacions.
Les proteccions solars per tot l’esport fet a l’aire lliure, per evitar el risc de problemes dermatològics, i la protecció del cap, també per evitar que s’escapi l’energia del cos durant l’hivern són altres de les moltes casuístiques que repassen a la unitat, que és multidisciplinar. Compten amb especialistes en nutrició, podologia, fisioteràpia, atenen també consultes d’otorrino, respiratori i traumatologia. “El nostre objectiu és la promoció de la salut a través de l’activitat física”, explica la doctora, que dins de la unitat s’ha anat especialitzant encara més en les necessitats pròpies de la dona que practica una activitat física o un esport. “En general, l’activitat física i l’esport, a nivell afició, aporta millores, a banda de qui ho fa a nivell elit. Però si fas moviments que no toca, el benefici pot no arribar”, afegeix.
Invertir en prevenir
La Medicina de l’esport no és traumatologia, no només es focalitza en les lesions, “és com si fos el metge de capçalera d’aquella persona que fa esport, amateur o professional, aquesta última amb molta més càrrega, està clar que no és igual anar de tant en tant a esquiar que entrenar per competir, però nosaltres tenim cura, vetllem per la salut de la persona que fa activitat física o esport reglat”, puntualitza la doctora d’aquesta especialitat MIR.
Per aquells que puguin dubtar d’una consulta en una unitat com la del Clínic-Hospital de Sant Joan de Déu, que és un servei no inclòs en la seguretat social, cal plantejar-se la inversió com a prevenció. I, tal com diu la doctora Ferrer, si et compres una bici de 2.000, 3.000 o 4.000 euros i en canvi, no contemples l’assessorament d’especialistes, de 150 o 200 euros, depenent de la consulta que et puguin servir, perds la possibilitat de treure més partit a l’esport que fas. Estàs treballant amb el teu cos i potser hi ha certs moviments, posicions que no toca que facis, perquè tens una hernia, per posar un exemple, o artrosi a l’espatlla. Des del punt de vista de la prevenció, que hauria de ser el gran objectiu, la consulta a l’especialista és una inversió.
