Pels infants és imprescindible el món de la fantasia, el món dels contes i del símbol perquè a través seu generen molt contingut emocional. A través de personatges fantàstics ells hi projecten els seus sentiments. Un llenguatge universal que permet a l’infant expressar-se lliurement i que té molt poques barreres. Així ens ho explicava la Pilar Lleonart, una de les organitzadores de l’exposició “Estimat Diari”, un projecte que va començar amb la creació d’una pàgina web on es recollien diverses creacions on els infants expressessin les seves vivències durant la situació de confinament i ha culminat en una exposició itinerant que recorre els diferents barris de Barcelona. Allà s’hi recullen dibuixos fets pels infants durant el confinament, i s’hi incorporen noves creacions que aporten els infants que visiten l’exposició.
La Pilar, juntament amb la Gretel Vila, la Sandra González, la Mireia Mestre, la Nodes Roda i la Laura González, va crear aquest projecte amb la intenció de recollir la veu i la mirada dels infants, tenint-los en compte com a ciutadans de ple dret, per incloure’ls a la creació d’una memòria col·lectiva de Barcelona.
La Pilar critica que al llarg de la història a Espanya costa trobar la mirada dels infants, i conèixer com han viscut fets històrics, com ara guerres o pandèmies. “Els infants tenen moltes ganes d’expressar-se i és cert que hi ha certes vivències comunes, però alhora cada infant viu realitats absolutament diverses, que tenen moltes ganes de donar a conèixer”. Així ens ho explica Laura González, guia de l’exposició.
“Estimat Diari” és una mostra d’aquest recull de creacions dels infants que han anat recopilant les organitzadores del projecte. En un primer moment es van exposar a través d’una pàgina web i actualment es troben recollides en una exposició itinerant a diferents centres cívics de Barcelona. L’exposició reflecteix de manera fidedigna com els infants han viscut aquesta pandèmia. Es tracta d’una exposició oberta, que periòdicament visiten diferents escoles i on els mateixos infants que la visiten, participen de la construcció del relat, exposant els seus dibuixos.
“Hi apareixen moltes realitats diverses: hi ha qui ha pogut viure el confinament amb més comoditat, d’altres amb menys, alguns infants s’han hagut d’enfrontar a la mort d’algun ésser estimat, n’hi ha que han viscut naixements…”, explica Laura González. Uns fets que han generat sentiments molt potents i els infants tenen la necessitat d’expressar i ho fan perfectament a través del dibuix.
Els infants necessiten poder parlar en clau d’esperança, com en els contes tradicionals, narratives en què es planteja algun perill, que genera molta ansietat, però al final tot acaba bé, el dolent mor i el bo guanya.Per això, en la majoria dibuixos apareix el virus en forma de monstre malvat i, per contra, el personal sanitari juguen el paper d’herois i heroïnes. Hi apareixen dibuixos que simulen l’escena d’una pel·lícula d’acció, la pantalla d’un videojoc o, fins i tot, un taulell d’escacs on els virus s’enfronten a elements sanitaris, com gel hidroalcohòlic o farmacioles.
A més, els infants també són molt conscients l’abast mundial que està tenint aquesta crisi sanitària. “Saber que tots els infants i adults del món estan junts en aquesta aventura els reconforta. Els agrada pensar que tota la humanitat està unida per combatre aquest virus”, explica l’Eva Martínez, L’Eva Martínez és terapeuta i mestra i també la creadora de la “Carpeta d’aprenentatges: Estimada escola, estimat infant”, un recull d’activitats per facilitar la reflexió i la integració d’emocions i aprenentatges viscuts pels infants durant el confinament i en el context actual de pandèmia.
El moble cognitiu dels infants sovint no està prou construït i els costa identificar i gestionar les emocions que estan sentint. El teatre, el joc o el dibuix els permet expressar-se de forma simbòlica.
Gràcies a aquests recursos, els infants s’han significat aquesta realitat d’una manera que el seu aparell cognitiu pugui concebre. Un imaginari que demana estar impregnat de fantasia. Necessiten un conflicte encapçalat per un protagonista i un antagonista que s’enfronten i la certesa que l’heroi o l’heorïna vencerà. És per això, també, que en els dibuixos dels infants apareixen constantment missatge en clau d’esperança o s’apoderen d’elements recurrents durant la pandèmia, com els arcs de Sant Martí que apareixen després de la pluja, o el missatge de “tot anirà bé”.
És cert, però, que de vegades aquest tipus d’elements denoten una falta de sinceritat per part dels infants a l’hora d’expressar-se. De vegades, segons l’acompanyament que rep l’infant a l’hora d’expressar-se, pot haver-hi el perill que vulgui complaure l’adult i es limiti a adoptar el seu discurs o el discurs que creu que l’adult vol sentir.Hi ha un seguit d’emocions que els infants reconeixen com “aquelles que els adults volen sentir”.
Per això, la terapeuta Eva Martínez ens recalca que és vital que els infants estiguin ben acompanyats pels adults. És necessari que des de la família, l’escola o altres espais es creïn escenaris de confiança on puguin expressar lliurement i contextos on hi tingui sentit utilitzar eines com el dibuix, que considera “un dels recursos d’expressió emocional i simbòlica més fiables”.
