“És vital saber quin és el paper de les mestres en l’escola bressol”

El coneixement de les diferents mirades pedagògiques que existeixen pot contribuir a entendre perquè estem fent les coses de determinada manera. Així ho creu Marta Martínez, docent del curs “Infants, educadors/es i famílies: cap a una nova mirada pedagògica a l’escola bressol” de la Diputació de Barcelona.  Amb ella parlem sobre el paper de l’educadora, de les famílies, dels espais i dels materials així com dels actuals corrents pedagògics a les escoles bressol.

El curs “Infants, educadors/es i famílies: cap a una nova mirada pedagògica a l’escola bressol” repassa els principals corrents pedagògics que, d’una manera o una altra, han incidit en el model d’escola bressol que coneixem avui en dia. Per què és important aquest coneixement?

El coneixement de les diferents mirades pedagògiques que existeixen pot contribuir a entendre perquè estem fent les coses de determinada manera. Moltes d’aquestes mirades, per exemple, han estat transgressores en un determinat moment. Per això, conèixer la situació i el context històric en el que van néixer, ens aporta una visió de conjunt que ens pot ajudar a prendre decisions de cap a on dirigir la línia pedagògica de la nostra l’escola.

Pel que fa a l’educadora, quin ha de ser el seu paper?

Aquest és un dels temes que més es treballen a la formació. És vital saber quin és el nostre paper en l’escola bressol. En aquest sentit, promovem un perfil d’educadora que se situa en un segon pla, deixant el protagonisme a l’infant i tenint molta cura quan interacciona amb ell; fixant-se en com el mira, com el toca, com li parla…amb l’objectiu d’establir una relació afectiva de qualitat i confiança amb cadascun dels infants.

A més, l’educadora també és la que pensa com ha de ser un espai perquè l’infant sigui protagonista i pugui ser constructor dels seus aprenentatges.

Sovint es fa referència al poder educador que té la distribució dels espais i dels materials en un centre educatiu. Hi estàs d’acord?

És important destacar que, com deia Malaguzzi, l’espai és el tercer educador. L’espai per si sol permet que els infants tinguin una determinada relació amb els materials educatius. Fins i tot, l’harmonia i l’estètica han de poder ser reflexionades en funció dels interessos del grup. Per tant, és bàsic que les educadores i els equips de treball partim de l’observació dels infants per poder organitzar els materials i espais amb un objectiu pedagògic. Una distribució pedagògica de l’espai i els materials ens permetrà provocar i promoure l’acció de l’infant, la seva autonomia i capacitat decidir.

Com han de ser aquests materials?

Han de ser objectes multi funcionals, procedents de la vida quotidiana de l’infant, que li permetin actuar-hi d’acord amb les seves voluntats i interessos, per tal de poder desenvolupar la seva capacitat investigadora i observadora. A la vegada, han de ser materials oberts, propers, de diverses procedències… i han d’aportar riquesa sensorial (metall, fusta, llana, roba…).

Anteriorment has fet referència als equips de treball. Per què és important que les persones que integren l’escola actuïn com un equip?

Les persones que integren l’equip han de sentir que tothom és important; que les aportacions de totes són importants i que hi ha d’haver un suport mutu i molta comunicació. Com a resultat de la dinàmica quotidiana, apareixen moltes situacions que s’han de poder parlar i compartir. Hi ha canvis organitzatius o de model educatiu que requereixen d’unió i cohesió grupal.

Com es pot fer per afavorir la participació de les famílies?

La participació i la relació de les famílies a l’escola és essencial i imprescindible. Perquè les famílies puguin entendre el projecte pedagògic de l’escola i sentir que en formen part, és molt important que formin part de la vida de l’escola, entrar-hi i establir un contacte diari amb les educadores. L’escola ha de poder disposar d’espais físics pensats per acollir a la família, generar espais de comunitat perquè les famílies participin i puguin interaccionar entre elles; fomentant la seva participació en el dia a dia a l’escola, en la creació de nous espais pedagògics, que participin en l’AMPA i en el Consell escolar…

I la mestra què en pot fer pel que fa a la participació de les famílies?

La mestra ha de fomentar el diàleg amb les famílies per afavorir un clima de confiança, establint una relació amable, oberta, comprensiva i d’escolta. El moment de l’entrada i la sortida és molt propici perquè les famílies comparteixin amb l’educadora els seus interessos, dubtes, neguits… És important conèixer-los per poder enfocar les trobades amb les famílies d’acord amb els seus interessos. És important que la família i l’escola trobin espais per la comunicació, per estimular la relació i la participació.

Per finalitzar, com pot contribuir aquesta formació a la millora del servei de l’escola bressol?

La formació ajuda a les mestres a conèixer la globalitat del projecte d’una escola bressol, i a reflexionar sobre les necessitats que tenen com a equip. La formació situa molt bé en què consisteix l’educació de la petita infància i, quan hi participa tot l’equip, ajuda a crear un projecte comú en el que tots els membres poden trobar-se i sentir-se importants.

[ aquesta entrevista es va publicar originàriament al Butlletí Educadiba de la Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona: https://www.diba.cat/es/web/educacio/-/-es-vital-saber-quin-es-el-nostre-paper-en-l-escola-bressol- ]