Eloi Escutia – Regidor d’Educació. Ajuntament de Berga
Com a regidor d’educació com estàs vivint el confinament?
No podem dissociar la nostra condició de regidor de la de membre d’una comunitat i, per tant, vivim amb neguit el que està passant. Perquè, tot i que afortunadament no hi ha hagut afectacions en l’àmbit familiar, el patiment d’amics o de gent coneguda també és nostre. Des del punt de vista de la nostra quotidianitat el confinament el tolero prou bé: seguim treballant des de l’àrea d’educació, segueixo estant en contacte amb els alumnes de l’institut i aprofito per llegir moltes coses que tenia pendents. La manca del contacte amb la natura i la trobada amb amics i familiars és el que es troba més a faltar.
La feina de la regidoria d’educació bàsicament s’ha centrat en estar en contacte amb el departament i amb els centres per a conèixer les seves necessitats, reorganitzar aquelles activitats que s’han vist afectades per l’estat d’alarma i avançar i enllestir qüestions administratives de redacció de reglaments, convenis, subvencions…
Quina creus que ha de ser la principal prioritat de la política d’educació de l’ajuntament en l’etapa post-confinament?
Des de l’àrea d’Educació creiem que a principal afectació que s’haurà produït, sobretot en els nens i nenes més petits, serà relacional. En els nivells on els continguts són importants l’autonomia de l’alumnat ja permet que la distància no sigui gaire un problema. Per tant entenem que caldrà propiciar espais de trobada on tornar a enfortir aquest aspecte. La paradoxa, però, és que el desconfinament progressiu el que no permetrà de manera imminent són aquests espais que serien els més urgents.
L’altra paradoxa que caldrà analitzar i d’una manera més general és que ens hem també adonat que els espais educatius sobre els que es basa el nostre model són “confinats” i que malgrat aparèixer sovint la terminologia d’aprenentatge vivencial cada vegada ens hem allunyat més dels espais que ens envolten i que haurien de ser els veritables espais d’aprenentatge i cada cop més fem més aprenentatges virtuals, confinats en un espai (aula) i en un aparell (ordinador). Particularment crec que les polítiques que hauríem de prioritzar haurien d’anar en aquesta línia.
Rosabel Madrid – Regidora d’Educació, Igualtat i Participació Ciutadana. Ajuntament de Canet de Mar
Com a regidora d’educació com estàs vivint el confinament?
Molt complex, incert, amb molta feina i ara mateix no puc veure’l com una oportunitat. Estem vivint una crisi humanitària que ens obliga a replantejar el món tal com el coneixíem abans d’aquesta pandèmia, una amenaça que pot esdevenir una oportunitat, depèn de nosaltres. Cal aprofitar el moment actual per replantejar el model social i econòmic de la nostra societat.
Tot i així, en aquests moments la resposta de la gent en el nostre municipi esta sent molt gratificant.
D’una banda, el meu reconeixement i gratitud a tots els nivells educatius, a tots els docents per la feina d’acompanyament que s’està realitzant amb l’alumnat i famílies tant emocionalment com acadèmicament. Han abordat l’educació en entorns tecnològics amb totes les ganes i tota la predisposició.
D’altra banda, Canet i tèxtil van agafats de la mà, i la gent ens ha tornat a desbordar amb propostes altruistes i útils, per exemple, Canet cus, que aplega professionals i afeccionats de la moda i el tèxtil, ens està confeccionant molt material de protecció, com ara, les mascaretes per a tots els infants de Canet. Aquest grup el coordinen dues professionals amb empresa a Canet i el director i el tècnic en patronatge i confecció de l’Escola de Teixits de la Diputació de Barcelona. Tothom regala el seu temps. Només ens demanen material i alguna maquinària del CRTTT. I és clar, l’Escola de Teixits és el nostre referent quan parlem de tèxtil.
Quina creus que ha de ser la principal prioritat de la política d’educació de l’ajuntament en l’etapa post-confinament?
Garantir el desplegament de totes les accions possibles orientades a l’equitat i a la igualtat d’oportunitats. La situació ho demana ja que la crisi ajuda a evidenciar desigualtats i inseguretats, perjudica especialment qui més necessita l’acció educativa, que és el principal afectat per la segregació escolar, perills i oportunitats, que la sortida sigui millor o pitjor dependrà de les mesures compensatòries que hi apliquem.
Hem de pensar en el futur i preparar-nos per poder respondre a noves emergències. Hem d’aprendre d’aquesta pandèmia. Educació, formació professional i promoció econòmica van juntes.
Des de l’ajuntament creiem que ara és el moment per començar el procés d’acreditació per poder oferir uns productes homologats i certificats. Cal invertir en un laboratori acreditat per a l’Escola de Teixits que té prestigi al sector i un personal excel·lent. Hem d’aprofitar tot el coneixement i tota l’expertesa en instal·lacions i recursos humans per posar-la al servei de la ciutadania. Hem de poder fer assajos que puguin certificar la validesa dels equips de protecció individual tèxtil que confeccionem.
Aquesta prioritat és transversal. Ajudarà la indústria, però també l’educació. A l’Escola de Teixits, gràcies a un conveni entre el Departament d’Educació de la Generalitat i la mateixa Diputació, hi ha els ensenyaments professionals duals de Confecció i Moda i Patronatge i Moda de l’Institut Domènech. Un laboratori acreditat beneficiarà, també el centre educatiu.
Enfortir l’Escola de Teixits també és enfortir l’oferta educativa de Canet, oberta al Maresme i a tota la demarcació de Barcelona.
Montse Pérez – Regidora d’Educació i Lleure Educatiu- Ajuntament d’Esplugues de Llobregat
Com a regidora d’educació com estàs vivint el confinament?
Principalment, amb preocupació. Preocupació per una desigualtat ja existent entre l’alumnat, ara molt més evident i agreujada per aquesta situació. Són temps d’incertesa i la gestió del COVID está suposant un gran repte per totes les administracions. Ara cal, més que mai, una comunicació efectiva entre administracions; en especial, entre el Departament d’Educació, que és qui té la competència, i els Ajuntaments, que som qui fem la política de proximitat. Junts, amb lleialtat institucional recíproca, hem de treballar i vetllar per un sistema educatiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats real, que sigui més equitatiu i que redueixi l’escletxa social.
Hem d’assegurar que tot l’alumnat disposi d’accés per seguir el curs de manera telemàtica i quedi garantit el Dret a l’Educació. Cap infant o jove pot quedar enrere. Amb tot, pot ser un bon moment per aprofitar l’experiència que estem adquirint administracions, docents, famílies i alumnes per fer una anàlisi conjunta, utilitzant els espais de participació existents, que marqui les línies estratègiques a seguir per tal de dur a terme polítiques educatives més inclusives, equitatives i que permetin abordar amb la profunditat que requereix la segregació educativa.
D’aquesta situació hauriem de sortir amb un sistema educatiu i una comunitat educativa més reforçada, no més vulnerable.
Quina creus que ha de ser la principal prioritat de la política d’educació de l’ajuntament en l’etapa post-confinament?
La principal prioritat política en matèria d’educació és la de garantir als nostres infants i joves que ningú quedi enrere, que tothom disposarà de les mateixes oportunitats per tal d’assolir els seus objectius sense importar els recursos econòmics de les seves famílies.
A Esplugues de Llobregat continuarem fent política de proximitat i sempre al servei de la ciutadania. És indispensable començar a pensar en el mes de juliol, sempre i quan les autoritats sanitaries ens donin llum verda per a la realització d’activitats. Confiem que el Departament d’Educació o la Secretaria de Polítiques de Joventut anunci un paquet de beques que, juntament amb les que any rere any ja otorga el propi Ajuntament, faci tendir el sistema a la universalització de l’accés al lleure educatiu.
Els infants i joves de la nostra ciutat han de poder gaudir d’un estiu el més equitatiu possible. Des de la Regidoria d’Educació, continuarem potenciant la relació amb la Comunitat Educativa. Hem d’aconseguir una relació cada vegada més estreta amb els centres educatius, amb les famílies a través de les AFAS i AMPAS i amb l’alumnat. Tenim com a objectiu el disseny conjunt d’un pla per reduir les mancances identificades arran del confinament i per garantir la igualtat d’oportunitats. Hem de construir junts perquè només junts ho aconseguirem.
Francesc Arolas – Regidor d’Educació, Infància i Joventut. Ajuntament de Granollers
Com a regidor d’educació com estàs vivint el confinament?
Crec que la definició seria amb molta incertesa i preocupació, sobretot per aquells infants i adolescents que no tindran a casa una situació confortable (a nivell emocional i/o d’espai). Són i seran molts dies d’aïllament social, fins i tot sense contacte virtuals per alguns, i on els únics referents seran les pròpies famílies. Per a elles i ells totes aquestes setmanes poden ser molt dures i al final tenir conseqüències que afectin el seu estat físic i mental i el seu desenvolupament.
En aquesta situació és molt difícil o impossible poder fer front a aquestes situacions des de l’administració (malgrat l’enorme feina que se segueix fent dels Serveis Socials) quan tot el que passa es queda a casa i no surt d’allà i això crea una sensació d’impotència que s’amplifica amb el fet de no saber de quants ni de qui estem parlant.
D’altra banda també visc amb preocupació la decisió del Departament de voler engegar un trimestre virtual, sense estar preparats per a fer-ho ni com a administració (ni el Departament els docents) ni les pròpies famílies. No podem pretendre que de cop i volta les famílies que no disposen d’eines informàtiques els n’hi facilitin i puguin i sàpiguen utilitzar-les i acompanyar els seus fills i filles en el seu ús, ni que els pares, mares, avis es converteixin en professors a casa.
Per mi això tindrà dues conseqüències molt negatives: d’una banda s’incrementarà la segregació escolar, l’escletxa entre aquells que tenen possibilitats i/o recursos i els que no, i contra la que fa temps que lluitem però no acabem de sortir-nos-en. De l’altra, en una situació de confinament, en què la convivència, per bona que sigui, es fa complicada, afegir pressió a les famílies i als infants i adolescents amb les feines que reben i han de retornar no ajudarà a les relacions entre els membres que conviuen i pot afegir més malestar entre l’alumnat i les famílies, ja sigui per la dificultat d’organitzar totes les tasques a la llar, per la impotència de no poder/saber ajudar els fills en allò que l’escola els hi demana.
Crec que el més important en aquesta situació (i sobretot pensant en el futur) és garantir el benestar emocional d’infants i adolescents i el manteniment del vincle amb l’escola (i en la mesura del possible amb els companys) de manera que el teletreball que s’enviés des dels centres fos com a reforç d’allò ja fet, amb un cert caire lúdic (que ajudés a passar aquestes difícils setmanes) i aprofitant els aprenentatges que pot suposar també viure a casa i amb la família durant tants dies.
Quina creus que ha de ser la principal prioritat de la política d’educació de l’ajuntament en l’etapa post-desconfinament?
La prioritat a curt termini ha de ser intentar poder fer una bona oferta d’activitats a l’estiu per a infants i adolescents. Repensar el que fins ara hem fet, programant conjuntament amb els diferents serveis que duen a terme activitats orientades a aquestes edats (en el nostre cas Cultura, Esports, Serveis Socials, Joventut, Roca Umbert i Educació). I fer-ho mirant d’introduir una mirada educativa en totes aquestes activitats i tenint molt present la importància del component emocional i vivencial per la situació de la que vindran els infants i adolescents; alhora que mirant també de donar resposta a les noves necessitats de les famílies per les situacions que la crisi sanitària provocarà.
A mig termini espero que aquesta nova manera de treballar, fruit de la necessitat que ha generat aquesta greu situació, ens serveixi per seguir treballant amb aquest model, on entenguem el fet educatiu d’infants i adolescents com un tot, que es puguin barrejar els diferents tipus d’aprenentatges, amb diferents disciplines, modalitats i espais i en la que seria un gran pas endavant (i necessari) que el Departament d’Educació també hi apostés convertint “l’escola” en un concepte més enllà del propi edifici, els seus docents, els horaris.
I en un pla més polític i general, espero que aquesta crisi pugui servir per fer veure la importància de les administracions locals en referència a l’educació d’infants i adolescents, encara que no tinguem competències, i que això pugui propiciar un canvi en la política educativa del país on des del Departament s’actuï amb una major corresponsabilitat (real) vers els ajuntaments i ens vegin i tractin com un element capil·lar del sistema educatiu del país a l’hora de pensar i desenvolupar les polítiques educatives.
Jaume Graells, Tinent Alcalde d’Educació, Esports i Joventut. Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat
Com a regidor d’educació com estàs vivint el confinament?
Com a la majoria, aquesta crisi tan sobtada de la pandèmia m’ha resultat totalment inesperada i tot el que s’ha derivat d’aquesta, inclòs el confinament, l’estic vivint amb un cert desconcert i preocupació. A la ciutadania se li ha demanat un enorme esforç i la veritat és que aquest confinament ha estat un repte personal i familiar que hem sabut portar majoritàriament de maner cívica i amb una certa creativitat.
Hem recuperat el plaer de les petites grans coses. El confinament, com a exercici asocial d’aïllament per se, paradoxalment ens ha permès el retrobament amb nosaltres mateixos i amb els nostres també a través de les xarxes, ara millor dites que mai, socials. Hem exercit amb plenitud, el plaer de la conversa, de la lectura, del temps per a la reflexió o el plaer de compartir taula fins i tot de manera no presencial amb els ciber sopars o les ciber birres que dirien els més joves. En definitiva, hem recuperat el plaer de ser nosaltres i valorar-nos més pel que som i pel que compartim i no pas pel que tenim o acumulem.
Dir que en el meu cas, el confinament ha estat relatiu perquè com a regidor ha estat molta la dedicació durant aquests dies per poder donar resposta a les necessitats ciutadanes sobrevingudes i que hem afrontat com hem pogut: dia a dia. Mai com ara aquella frase tan nostra de “qui dia passa any empeny” ha guanyat tant sentit.
Hem abordat l’aturament en la prestació de serveis com el de neteja de les escoles, les llars d’infants, els poliesportius, els programes d’entorn etc. A més hem hagut de preparar-nos davant la possibilitat de transformar algun equipament esportiu en hospital de campanya. Hem organitzat el repartiment de 6700 targes moneder als domicilis de les famílies més vulnerables per l’alimentació dels infants de beca de menjador. O també destacar el pla d’acció que hem endegat per dotar de connectivitat i mitjans informàtics als domicilis de l’alumnat de famílies més vulnerables.
Ara ens estem preparant per al retorn a l’activitat i a la relativa normalitat, cosa que no serà fàcil. Ens espera un estiu molt excepcional i intens.
Quina creus que ha de ser la principal prioritat de la política d’educació de l’ajuntament en l’etapa post-confinament?
El sistema educatiu s’ha mostrat incapaç de donar resposta als profunds canvis que s’han produït en aquest món global i multicultural, amb forts desequilibris socials i amb l’aparició de nous formats i llenguatges derivats de la revolució tecnològica i cultural. La crisi del coronavirus no ha fet més que agreujar aquests dèficits. Precisament, la pel·lícula recentment estrenada “Els professors de Saint Denis” aborda amb mestria les mancances que pateixen les escoles de les barriades més pobres. No som capaços de respondre a les aspiracions i necessitats d’aquests alumnes, ni de compensar les desigualtats.
La prioritat dels ajuntaments passa per revertir aquesta situació que s’ha agreujat amb la crisi del coronavirus. Es tracta de reforçar tot el que venim fent des dels municipis com els plans d’entorn, els programes d’orientació i suport a les famílies, els tallers d’estudi assistit, l’orientació i acompanyament dels alumnes més vulnerables, el foment dels casals estiu i de l’esport, l’impuls de la renovació pedagògica, la millora dels processos d’escolarització equilibrada etc.
Em sembla molt important que entre tots siguem capaços que aquest estiu també sigui extraordinari i que els mesos tradicionalment de vacances, de llargues i excessives vacances escolars, no facin més que perllongar la inactivitat educativa. Molts professionals estan disposats a col·laborar perquè els mesos estivals no esdevinguin estèrils i una prolongació del confinament. Cal oferir a l’alumnat espais de socialització i de retrobament en entorns lúdics d’aprenentatge.
La crisi del coronavirus també ha evidenciat la necessitat d’afrontar el repte tecnològic. No puc evitar recordar, perquè com a Director General em vaig implicar, el projecte 1×1 de digitalització de les aules que fa 10 anys va engegar el govern tripartit. La dotació d’un ordinador per alumne, la creació de plataformes obertes de continguts digitals, o la creació de recursos online de seguiment i avaluació personalitzada entre d’altres, ens permetia avançar en la revolució tecnològica de l’educació.
Malauradament amb les retallades posteriors, totes aquestes bones pràctiques es van eliminar de manera irresponsable. Ara hem pagat greument les conseqüències d’aquest desgavell: els esforços del professorat en aquests dies de confinament haguessin resultat molt més efectius i l’activitat no s’hagués interromput de manera tan dràstica. Guanyarem el futur si sabem aprendre dels errors del passat i d’extreure les lliçons d’aquesta pandèmia.
Ma Àngels Lorés – Regidora de Cultura, Educació, CRIP, Transparència, Atenció i Participació Ciutadana. Ajuntament d’Els Hostalets de Pierola
Com a Regidora d’Educació com estàs vivint el confinament?
Com a Regidora d’Ensenyament visc el confinament amb l’esperança que em dona sempre la meva professió de docent. Quan et dediques des de fa 29 anys a la docència, tens empeltat dins teu l’esperit de lluita. Els mestres i professors no ens cansem mai d’estar al peu del canó i no ens rendim davant les adversitats. I el desafiament que se’ns ha presentat amb la COVID 19 és majúscul. Ningú no sospitava el que estava per arribar.
L’espai de la salut lògicament ha estat el més afectat, però des d’Ensenyament s’ha hagut d’assumir una adaptació molt ràpida a les noves circumstàncies. Pràcticament cada dia han sortit directrius noves per aplicar, documents per omplir, normatives que han quedat obsoletes donada la situació actual… Ha estat realment una bogeria anar assimilant-ho tot, però ara ja hi hem posat fil a l’agulla i estem encarrilant tota la casuística que tenim.
Hem estat en contacte permanent amb els equips directius dels centres educatius que tenim en el municipi: la Llar d’Infants Municipal La Granota, l’Escola Renaixença (que ara mateix està immersa en el procés d’adaptació al futur Institut Escola) i el Centre d’Estudis Musicals Cal Maristany, amb un equip docent molt valent que ha apostat per seguir fent les classes en línia. També hem interaccionat molt amb l’Institut Guinovarda de Piera, el de referència del nostre municipi, on hi tenim 118 alumnes que cursen estudis d’Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat o Cicles Formatius.
Paral·lelament també ens hem posat en contacte amb l’Institut de Collbató, i amb els instituts d’Esparreguera El Castell i El Cairat, per saber de primera mà si l’alumnat dels Hostalets que hi estudi té alguna necessitat.
Pel fet de ser un escenari nou a tots els nivells, també hem volgut preguntar com estaven gestionant la situació els regidors d’Ensenyament dels municipis veïns com Piera, Collbató i el Bruc i la capital de la comarca, Igualada. Això ens ha permès fer-nos un mapa més “afinat”.
Des de la Regidoria d’Ensenyament s’ha pogut copsar la preocupant situació en què es troben els nois i noies que no tenen resolta la connexió digital, perquè els manca un ordinador o perquè no tenen connectivitat directament. Parlem de la “bretxa digital”. És el repte més gran que tenim en aquests moments. I des de govern hem actuat d’una manera molt coordinada, intervenint Acció Social per detectar els casos més complicats o Joventut per apropar-se més als nois i noies del municipi.
Els nostres joves ho està fent molt i molt bé. De fet són els altres herois d’aquesta història que entre tots estem escrivint. S’han adaptat d’una manera sorprenent a la nova situació, estan descobrint nous espais d’aprenentatge que fins aleshores no sospitaven, potser per manca de temps i són uns genis de les eines digitals (aquest és el seu entorn natural), a la vegada que estan potenciant la seva autonomia en el treball. Crec que aquest confinament els està permetent respirar amb més calma i assaborir més estones amb la família.
Quina creus que ha de ser la principal prioritat de la política d’educació de l’ajuntament en l’etapa post-confinament?
Davant l’escenari que ens presenta l’època post-confinament, amb la crisi econòmica que provocarà un increment de les necessitats i demandes de moltes famílies, és més necessari que mai apostar per unes polítiques educatives fortes i compromeses amb la societat.
L’àmbit de l’Educació tindrà un paper clau, actuant com un agent de cohesió social. L’escola ha d’esdevenir més que mai el principal mecanisme per regular la igualtat d’oportunitats.
El fet que el curs vinent serem Institut-Escola ens permetrà que els nostres joves segueixin estudiant en el mateix municipi fins als setze anys, seguint el model educatiu d’innovació pedagògica de la nostra escola.
La principal prioritat de la política d’Educació de l’Ajuntament en l’etapa de post-confinament ha de ser apostar per polítiques educatives que fomentin la igualtat d’oportunitats, acostant les eines educatives a tota la població per tal de formar amb igualtat de condicions als nostres joves, vinguin d’on vinguin.
És necessària la implicació de tots els agents que formen la comunitat educativa: alumnat, famílies, professorat, AMPA, serveis socials, administració local i supramunicipal, entitats i associacions…). La suma de tots aquests agents educatius ha de donar una visió ben àmplia, de 360º, per fer polítiques educatives que responguin a la realitat del municipi. Unes polítiques de proximitat, connectant l’escola amb l’entorn i treballant des de l’equitat i la qualitat educativa. Els espais educatius s’han de multiplicar: l’escola n’ha de ser el principal, però també els carrers i les places, reforçant el capital social que tenim en el municipi.
Per això l’Ajuntament, com a aglutinador de diferents àrees, ha de ser el principal agent que promogui xarxes per crear aquest gran espai d’educació on els infants i joves han de gaudir d’activitats complementàries a l’escola que els facin créixer com a persones. Parlem d’esport (patinatge, futbol…), del CEM (Centre d’Estudis de Cal Maristany), dels diversos grups del Projecte Tradicions (Cercolets, Pastorets, Bastoners, Capgrossos…), d’activitats de dansa, de l’Esplai Pífies…
El repte és majúscul! Hem de casar la proximitat que tenim com a municipi petit amb la igualtat d’oportunitats per a tothom (equitat) i el fet que tots ens hem de sentir responsables en aquest procés.
Marisa Vila – Regidora d’Ensenyament, Universitats i Joventut. Ajuntament d’Igualada
Com a regidora d’educació com estàs vivint el confinament?
La paraula confinament va lligada a la paraula incertesa des de l’inici. L’11 de març el Departament de Salut anunciava que les escoles de la Conca d’Òdena s’havien de tancar per la crisi sanitària del COVID-19. Inesperadament, tot l’alumnat d’Igualada, des de les escoles bressol fins el campus universitari, s’havia de quedar a casa el dia següent.
Davant d’aquesta situació insòlita, el meu primer objectiu va ser transmetre confiança i calma a les direccions dels centres educatius que haurien de trencar amb la normalitat del curs escolar. Així doncs, aquests dies els he viscut amb la voluntat d’establir un vincle i una comunicació directa amb tota la xarxa educativa de la ciutat, tant amb els docents com amb les famílies. Tot i la incertesa, la sensació constant és que no em puc aturar, que no ens podem aturar, que cal atendre i escoltar tothom que ho demani o necessiti i trobar solucions a tot allò que, per les circumstàncies, és més complicat.
En aquest sentit, en una situació tan aclaparadora com la que vivim, ha estat fonamental la gestió i la coordinació d’actuacions concretes per aconseguir l’equitat entre tot l’alumnat, perquè cap nen o jove es quedi enrere per continuar el curs des de casa; així ho fem possible col·laborant amb el Departament d’Educació, amb els Serveis Socials, el Consell Comarcal, Creu Roja, Càrites, amb els responsables dels centres educatius, etc. Sense aquesta sinèrgia això hauria estat molt difícil.
El confinament també el visc com un temps sense horaris, pendent del correu, atenta a les informacions oficials; un temps en el qual no hi cap la desconnexió. D’altra banda, és molt enriquidor el treball en xarxa tant amb els diferents àmbits municipals com amb els regidors d’altres municipis, que ens permet compartir inquietuds, esforços i tenir una idea més àmplia de la realitat .Com tota experiència, el confinament el valoro con un aprenentatge personal que em fa créixer en el compromís amb la meva ciutat i pel pas endavant que suposa el contacte més individualitzat amb les persones referents de les escoles, instituts, escoles municipals d’arts i del campus universitari. El dia a dia és molt intens i s’ha d’anar pensant en el post-confinament, perquè ens en sortirem i hi haurà un futur pel qual hem de treballar amb força i aprofitant tot el que haurem après.
Quina creus que ha de ser la principal prioritat de la política d’educació de l’ajuntament en l’etapa post-confinament?
El post-confinament està clar que es farà paulatinament i encara hi ha molts clarobscurs sobre quan durarà. El repte més proper que tenim ara mateix és l’estiu, els mesos de juliol i d’agost després de quasi 4 mesos en què els infants i joves no van a classe. Els ajuntaments hem de preveure actuacions i continuar generant sinèrgies: Educació, Serveis Socials, Infància, Joventut, Esports, entitats juvenils, AMPAS, tos els agents hem de treballar plegats per superar la crisi. Caldrà una oferta d’activitats supeditada a l’evolució de la crisi sanitària perquè serà un estiu diferent. Haurem d’invertir esforços i pressupost a fer desdoblaments de grups i a fer activitats obertes i assequibles a tots els infants i joves, sobretot per a aquells més vulnerables. S’hauran de programar activitats de lleure lúdicoeducatives a diversos espais de la ciutat i de l’entorn més proper i que la situació econòmica no sigui un obstacle per a cap família.
De cara a un plantejament més de futur, una prioritat per al proper curs ha de ser oferir continuïtat a l’accés digital i al material bàsic per a tots els estudiants de la ciutat. No seria lògic que després del confinament es continués amb la bretxa de recursos materials que ja s’ha detectat. S’haurà de seguir vetllant per la igualtat d’oportunitats de tots els infants i joves tant en l’etapa d’educació obligatòria com de postobligatòria (dels 16 als 18).
Per això, a Igualada continuarem amb la Comissió per l’Equitat Educativa, constituïda el passat mes de gener, amb el repte que no només sigui un espai d’anàlisi sinó de presa de decisions, egons les necessitats educatives locals que s’esdevinguin.
Una altra prioritat ha de ser el lideratge local en la prevenció de l’absentisme i l’abandonament prematur dels estudis, treballant amb el Pla d’Absentisme Local que ja hem elaborat i que és compartit amb tots els centres educatius i altres agents implicats. Aquest objectiu va estretament lligat al seguiment de les famílies més vulnerables i allunyades sovint de la cultura escolar per tal que tinguin un acompanyament més enllà de l’escola o de l’institut.
Aquestes prioritats s’engloben en un gran objectiu que és el de “millors oportunitats per a tothom” i per això, com a ciutat que som a l’aliança Educació 360 haurà de ser una prioritat configurar un ecosistema que promogui circuits educatius de qualitat per connectar els aprenentatges a dins i fora de l’escola. Així mateix, des d’Educació caldrà prioritzar els recursos per l’equitat amb l’ampliació del reforç escolar, un enriquiment educatiu al temps del migdia i donar el màxim de suport als centres de màxima complexitat on un gran nombre d’alumnes son susceptibles més que mai de quedar-se enrere.
Lurdes Borrell – Regidora d’Educació. Ajuntament de Malgrat de Mar
Com a regidora d’educació com estàs vivint el confinament?
Aquests dies de confinament ens posen a prova a tots com a ciutadans. Hem hagut de fer front a una situació totalment inesperada i ho fem amb els recursos de què disposem. Des de la Regidoria d’Educació de Malgrat de Mar ens hem posat des del primer dia al costat dels centres educatius per donar-los suport en el que podem fer des de l’administració local.
Personalment, intento ser positiva i viure aquest període com una experiència enriquidora, tant pel que fa a relacions personals i professionals en què tots donem el millor, com pel que fa a aprenentatge de noves eines, de recursos tecnològics i de nous enfocaments en educació per tal que n’esdevingui un ensenyament més competencial, holístic, integral i innovador. Tanmateix, i contràriament al que sovint es prioritza, a l’escola no només s’hi aprenen continguts acadèmics, sinó que també és un espai de relacions personals, de construcció d’oportunitats i d’equitat. Ara, en canvi, els entorns i les condicions familiars poden ser molt diferents i complexes, i són l’únic referent que viuen els infants, adolescents i joves.
Quina creus que ha de ser la principal prioritat de la política d’educació de l’ajuntament en l’etapa post-confinament?
Quan haguem superat l’etapa de confinament caldrà valorar la nova realitat i engegar accions que permetin reduir les desigualtats que s’hagin pogut produir i cobrir les mancances educatives, emocionals, socials… I cal pensar en educació en sentit ampli, des dels infants de les llars i escoles bressol, els escolars de l’ensenyament obligatori i postobligatori fins a les persones adultes, que pateixen molt especialment en aquesta situació de confinament.
Es parla molt de la bretxa digital que es farà més profunda en determinats entorns però, tot i que és molt important i que cal procurar que no hi sigui facilitant recursos a les famílies que ho requereixin, haurem de vetllar perquè els infants i joves puguin tenir entorns aprenentatge prou complets, equitatius i motivadors. A Malgrat apostem per oferir un estiu d’oportunitats educatives.
Fa molts anys que organitzem el casal d’estiu municipal per a nens de 3 a 15 anys, entès com a educació en el lleure, amb un projecte educatiu sòlid. I enguany treballem per oferir un servei més que ja tenim durant el curs escolar que anomenem Projecte de Gran Recorregut (GR). Aquest projecte va néixer el 2013 per donar resposta a mancances que es detectaven des d’Educació, Joventut i Serveis Socials. Té dos àmbits: l’Èxit, per a nens i nenes de primària i secundària que necessiten un acompanyament per adquirir habilitats i competències necessàries que els permetin arribar a l’èxit educatiu. I l’Emociona’t, tallers d’educació emocional per a nois i noies de 10 a 12 anys.
La col·laboració estreta amb els centres educatius i Serveis Socials permet que es pugui derivar a aquest suport els escolars que ho necessiten. Durant aquests dies en què l’escola està tancada, els educadors continuen fent suport a distància a tots els aprenents. Creiem que d’ara endavant serà imprescindible ampliar aquest projecte, que és molt ben valorat pels usuaris, famílies i escoles. Completarem aquestes accions amb d’altres que acordarem amb Serveis Socials i agents educatius del territori, perquè Malgrat és i vol ser, un municipi educador, un ecosistema educatiu al llarg i ample de la vida.
Toni Massegú. Tinent d’alcalde d’Ensenyament, Universitat i Esports. Ajuntament de Manresa
Com a regidor d’educació com estàs vivint el confinament?
La veritat és que amb molta preocupació i treballant molt ja que el moment és absolutament excepcional i la ciutadania ens demana solucions. Des que ha començat la crisi del COVID19 hem hagut de prendre moltes decisions algunes sobre la marxa, producte del moment canviant i, d’altres producte d’un procés gran de reflexió.
A nivell educatiu ens estem adaptant a les necessitats específiques del municipi i, per tant, donant una resposta feta a mida de les necessitats de cada centre per donar resposta a totes les famílies, atenent especialment les més vulnerables. Així, s’ha fet, des del municipi diferents campanyes per proporciona wifi al màxim possible de famílies per tal que els seus fills i filles puguin accedir i seguir els seus estudis i s’està organitzant, juntament amb els centres, el repartiment dels ordinadors i connectivitats a les famílies que han quedat excloses de la primera fase que ha organitzat el Departament d’Educació.
En aquest sentit des de l’Ajuntament s’ha fet una crida per tal que els veïns comparteixin la Wifi, especialment, amb aquelles famílies que tenen fills i filles en edat escolar. Aquesta campanya s’ha engegat per xarxes socials, a nivell de premsa i s’ha fet arribar també a les AAVV per tal que en facin difusió i, òbviament, també s’ha fet arribar a les direccions de tots els centres educatius; s’han obert les wifis dels espais municipals i donat les contrasenyes a totes les direccions dels centres educatius per tal que es puguin donar a les famílies que ho necessitin i se’n puguin aprofitar; s’ha fet des de l’Ajuntament una bona comanda de mòdems amb targetes sym i ordinadors per tal que puguem assegurar la connectivitat a aquells alumnes que hagin quedat exclosos de la primera fase de repartiment impulsada pel Departament d’Educació a l’hora que estem parlant centre per centre per organitzar el repartiment d’ordinadors de la segona fase.
També estem treballant amb els centres i serveis socials per mirar d’atendre aquells casos de famílies i d’infants de més risc que poden estar desconnectats del medi o referent escolar durant tot aquest temps sigui amb l’ajut de Serveis Socials, les entitats socials de la ciutat o, en una fase posterior organitzar des de la regidoria Casals d’estiu específics per aquest alumnat per tal de deixar-los a la graella de sortida quan comenci el curs 2020/21.
A banda de les mesures i accions per tal de donar suport al centre i l’alumnat per tal de poder fer el seguiment on-line del tercer trimestre que hem explicat anteriorment se n’han pres d’altres com assegurar juntament amb serveis socials l’alimentació dels alumnes de les escoles i les llars d’infants municipals que tenen beques menjador fent el repartiment de les targetes també; s’ha assegurat la realització de la fira de l’estudiant de manera virtual mantenint la major part de xerrades i informació per tal de poder orientar els alumnes de 4t d’ESO, 2n de batxillerat i cicles formatius; tant el conservatori com l’escola de música, com l’escola d’art han seguit la seva activitat lectiva on-line; s’han modificat contractes per tal que activitats previstes per aquest trimestre es puguin realitzar el primer trimestre del curs 2020/21 especialment aquelles més lligades a fomentar la igualtat i l’equitat entre l’alumnat per assegurar o tendir a la igualtat d’oportunitats (Natació a l’escola, esport a la carta, serveis de traducció, classes de reforç…).
Finalment, també, s’ha suspès les qüotes mensuals de l’escola d’art, l’escola i el conservatori de música i les llars d’infants de titularitat municipal atenent a dues premises d’una banda que el servei no es donava amb les mateixes condicions de presencialitat previstes i de l’altra atenent a la situació econòmica i laboral de moltes famílies usuàries d’aquests serveis municipal.
A més a més ara i, en paral·lel també estem dibuixant escenaris per planificar tots els processos de preinscripció i matrícula escolars i dels centres propis (llars d’infants, escola d’art, escola de música i Conservatori); pensant en què ens trobarem a nivell educatiu en el període post confinament (preparació de casals d’estiu, inici de curs). De fet, malgrat totes les dificultats i el moment que estem vivnt, estic content de la feina que estem fent des de la Regidoria d’Ensenyament i de tot el personal que hi treballa.
Quina creus que ha de ser la principal prioritat de la política d’educació de l’ajuntament en l’etapa post-confinament?
Des de a Regidoria d’ensenyament ens preocupa un target de famílies que costarà molt que puguin fer retorn pel que fa a la feina, independentment de si tenen el dispositiu o la connectivitat resolta: alumnes de primer cicle (1r i 2n de primària) i cicle mitjà (3r i 4t de primària) de primària amb pares i mares que no entenen l’idioma o tenen greus dificultats per llegir o escriure. Estem parlant d’unes etapes educatives on els alumnes són poc autònoms i, en general, necessiten un adult que els vagi guiant. En condicions de normalitat aquest adult és el mestre o la mestra però ara aquest referent ha de ser el pare o la mare.
En aquest sentit, doncs, durant l’estiu es preveu la realització d’activitats que contemplin un reforç educatiu i que especialment estarien adreçades a l’alumnat vulnerable que durant aquest darrer trimestre ha patit més per un seguiment deficient del curs on.line.
A banda, ens preocupa la tornada als centres educatius dels i les nostres alumnes i, sobretot, en quin estat emocional tornaran. Molts hauran perdut familiars o coneguts que ni tan sols s’hi hauran pogut despedir, d’altres simplement tindran por i alguns, és possible, que no hagin tingut el referent positiu de l’escola des de fa mesos a nivell de normes, confiança, esforç i referents positius.
De cara a l’inici del curs, doncs, caldrà d’una banda intentar fer aquelles activitats més destinades a l’equitat de tot l’alumnat i que durant aquest tercer trimestre no s’han pogut realitzar i de l’altra estar en disposició d’atendre les demandes dels centres educatius tant des del punt de vista acadèmic com també, si fos necessari donar prioritat a accions d’acompanyament emocional amb projectes propis com el Lotus Blanc i Lotus Blau destinats a treballar les emocions i el seu control.
A la mitja ens preocupa que es pugui fer més gran les diferències entre alumnes no tan sols per la situació de confinament d’aquests mesos que també; sinó per què en la crisi econòmica que se’n pugui derivar es pugui augmentar de manera decisiva les desigualtats i més famílies puguin entrar en situació o de vulnerabilitat o de no poder donar i posar tots els mitjans als seus fills per seguir la seva escolarització amb normalitat (mitjans, activitats extraescolars, activitats complementàries, activitats esportives, activitats culturals).
Un altre element que ens preocupa són tots aquells alumnes del conservatori o de l’escola de música o de l’escola d’art que com a conseqüència de la situació econòmica o laboral de les seves famílies es vegin obligats d’abandonar aquests estudis. Exactament pot passar amb les llars d’infants però en aquest cas la situació podria ser més estructural ja que en l’etapa de 0 a 3 anys es fa una tasca pedagògica i d’aprenentatge essencial.
Miquel Àngel Vadell. Regidor d’Urbanisme, Educació i Formació Professional. Ajuntament de Mataró
Com a regidor d’educació com estàs vivint el confinament?
Compromès, preocupat i agraït. Compromès perquè, durant aquests dies d’incertesa, és la nostra obligació no deixar a ningú enrere i hem de gestionar urgentment totes aquelles indicacions que ens donen des del Departament d’Educació de la Generalitat i que no poden esperar, com són les targetes moneder, la connectivitat, el repartiment de dispositius, etc…
Preocupat, perquè, durant aquests dies, malauradament, tot i l’enorme esforç dels docents, de les famílies i de les administracions, s’evidencia que a dia d’avui, res pot suplir la presència física dels nostres alumnes als centres educatiu, i que aquesta absència provocarà, inevitablement, l’augment de les desigualtats socials entre molts alumnes de la nostra ciutat. Agraït, perquè és admirable l’esforç i el compromís que estan mostrant els professionals del món educatiu i moltes famílies per acompanyar i guiar els seus alumnes i fills durant aquestes setmanes de confinament.
Només amb la suma d’aquests esforços, entre tots plegat, sumant, podrem combatre aquesta pandèmia i estat d’alarma que patim milions de ciutadans.
No són dies fàcils, però durant aquests anys, per la meva experiència personal (tinc un fill d’onze anys amb una discapacitat del 84%) he après que cal treure els aspectes positius de qualsevol situació i que la col·laboració i la solidaritat són requisits indispensables per a millorar com a ciutat i com a societat.
Les persones tenim l’erràtic costum d’oblidar massa aviat les coses… passem pàgina amb certa celeritat i tornem al nostre dia a dia d’una forma molt natural… però ens faríem un bé mutu si recordéssim aquest procés d’excepcionalitat que hem viscut aquests dies per a valorar-ne tots els que vindran.
És un bon moment, doncs, per ajudar aquells a qui més durament colpejarà aquest virus, ja sigui a nivell social o econòmic.
Quina creus que ha de ser la principal prioritat de la política d’educació de l’ajuntament en l’etapa post-confinament?
En primer lloc i, sens cap dubte, cal treballar per l’acompanyament emocional dels alumnes. Pot donar-se el cas, si finalment no es pot accedir als centres educatius abans de finalitzar el curs, que, tot i l’esforç i seguiment per part del professorat, alguns alumnes estiguin sis mesos (des del 13 de març fins a inici del curs vinent) desconnectats totalment i, per tant, serà el primer que caldrà abordar si no volem que aquests tinguin moltes dificultats per seguir amb normalitat el curs 20-21.
Serà prioritari identificar a aquests alumnes i fomentar activitats complementàries (educatives, de lleure, artístiques, esportives…), adaptacions curriculars per recuperar continguts, reforçar les competències bàsiques i al mateix temps actuar en les famílies vulnerables impulsant accions formatives per facilitar les eines necessàries per si es repetís en un futur una situació similar.
Accions formatives i eines que també s’han de fer extensives als docents. Durant aquests dies estan fent grans esforços per portar a terme aquest trimestre virtual, però no estàvem tan preparats com voldríem i cal dotar de dispositius no només als alumnes, sinó també al professorat (per posar un exemple, és molt possible que algunes famílies no hagin despenjat el telèfon perquè hagin vist un número ocult i rere aquesta trucada hi havia un docent que ha hagut d’utilitzar el seu telèfon personal).
Ens hem pogut demostrar, tots, a nosaltres mateixos, que tenim una capacitat d’adaptació important, però és evident que ha d’anar acompanyada de recursos per part de les Administracions si volem aconseguir bons resultats en una altra situació futura similar. Aquesta dissortada experiència ens ajudarà ens molts sentits.
Per portar a terme aquestes mesures necessitem recuperar el finançament de les Escoles Bressol, etapa clau en el desenvolupament dels infants; dels Plans Educatius d’Entorn, per fomentar i ampliar actuacions fora de l’horari lectiu que apostin per l’equitat; de les OME (Oficina d’Escolarització Municipal) per garantir una distribució equilibrada de l’alumnat i lluitar contra la segregació escolar; de la reducció de ràtios, millorant així l’atenció dels alumnes, perquè serà més necessària que mai durant el proper curs…
Que aquests dies no només serveixin per reflexionar sinó també per actuar, per apostar i per prioritzar les millores en el centres educatius.
Jessica Segovia – Regidora d’Educació. Ajuntament de Montcada i Reixac
Com a regidora d’educació com estàs vivint el confinament?
Aquesta pregunta no la contesto únicament com a regidora sinó com a mare i regidora. Mare d’un nen de tres anys i d’un altre d’un. Viure el confinament amb dos infants tant petits és complicat. Compaginar a casa la feina de regidora amb les cures en aquest moment d’aïllament, no és gens senzill. Al principi tot és una novetat i tot funciona bé, amb tranquil·litat. Però el pas del temps i l’allargada del confinament fa que tot comenci a trontollar. Les rutines diàries per les quals portem molt temps treballant, comencen a ser difícils de mantenir. Arriben els nervis i les angoixes per tothom.
La incertesa de no saber quan tornarem a la normalitat és una mica desesperant. Per una banda, perquè vols i necessites tornar a la rutina familiar i per l’altre, perquè necessites també la mateixa tranquil·litat i rutina a l’Ajuntament.
La gestió Municipal i la gestió del confinament educatiu, s’està treballant des de les llars amb les millors intencions, i sobretot amb un objectiu comú: donar resposta a les necessitats de les famílies i alumnes més vulnerables.
Treballem des de la distància, però en contacte diari. La coordinació i treball en equip continua sent l’essència de la nostra feina. Cert és, però, que trobo a faltar el contacte i la relació directa amb el meu equip, perquè tot i parlar a diari, no és el mateix. Encara amb més desig, trobo a faltar el contacte físic amb els meus familiars. Trobo a faltar el dia a dia amb els meus pares i sogres, ja que gràcies a ells i a la meva parella, puc desenvolupar aquesta feina. Sense la seva col·laboració tot seria més difícil.
Des de l’Ajuntament intentem treballar amb rapidesa i agilitat per tal de donar resposta a la bretxa digital. Ens hem trobat però, que les dades de vulnerabilitat del Departament d’Ensenyament, no ens han arribat tan ràpides com ens hagués agradat, tot i que entenem que la gestió d’aquesta situació extraordinària que estem vivint, no ens senzilla. Si més no, podem estar molt contents dels resultats.
Dins de les nostres possibilitats, estem donant resposta a les necessitats d’alumnes vulnerables tan expressades per les direccions dels centres com pel Departament. Això ha estat possible gràcies a la bona coordinació entre els diferents departaments de l’ajuntament, les direccions dels centres educatius, la inspecció, i com no, a totes i tots els voluntaris del municipi que junt a molts mestres dels centres educatius s’han sumat al repartiment. Gràcies a totes i tots hem pogut facilitar que molts alumnes puguin seguir aquest curs amb “normalitat”.
Viure aquesta aventura com a mare i regidora està sent tot un repte de supervivència. Hores de converses telefòniques acompanyada del petit en braços, vídeo conferències on de cop el gran es puja a la cadira amb la intenció de ser un més de la reunió o amb moments en els quals has de sortit corrents de davant de l’ordinador perquè s’ha iniciat una lluita campal entre germans.
La resiliència educativa farà que ens en sortim i tot quedarà en un capítol més de la nostra història. Continuarem treballant per una educació pública, equitativa, inclusiva i de qualitat.
Quina creus que ha de ser la principal prioritat de la política d’educació de l’ajuntament en l’etapa post-desconfinament?
L’impacte de la crisis del coronavirus a l’educació ha posat l’accent a la bretxa digital. I no només a la bretxa digital, si no també a la bretxa social i educativa. Com bé sabem, no tots els alumnes poden accedir en les mateixes condicions a l’educació telemàtica, que lligat als canvis laborals familiars estant provocant un malestar emocional a moltes famílies.
La crisis educacional que iniciem, s’ha de combatre amb unes polítiques d’educació que posin al centre l’equitat i la inclusió. No només hem de pensar a curt termini, si no també a llarg. Ara mateix el futur és incert i hem de començar a replantejar diferents accions per tal de donar resposta a les conseqüències que ens pugui deixar el COVID-19.
Ben segur que aquesta crisis educativa provocarà més absentisme escolar del que hi havia fins ara. Molts mesos desvinculats dels centres educatius provoca la desafecció i desvinculació dels alumnes cap als centres, i per tant, hem de liderar projectes atractius per tal de que els joves i les joves vulguin retornar a les escoles.
Per altra banda, ens hem de replantejar la programació a l’estiu i hem de repensar com seran els casals i les activitats extraescolars. Ens haurem de reinventar i programar diferents escenaris en funció del post- confinament. Hem de ser capaços de mantenir els espais de lleure adaptant-los a les noves necessitats en relació al coronavirus. Diversificar grups i activar més entorns per tal d’oferir espais de seguretat per alumnes i educadors. Hem de plantejar també activitats de reforç escolar, per tal de donar resposta a les desigualtats provocades per l’absència escolar. En resum, s’ha de diversificar l’oferta educativa a l’estiu, tenint en compte activitats de lleure, d’acompanyament educatiu i sense oblidar-nos del suport socioemocional. Dins d’aquestes mesures hem de prioritzar la participació d’infants i adolescents dels entorns més vulnerables, assegurant la seva participació amb beques. Tots els agents educatius hem de sumar esforços per fer polítiques educatives i crear entorns educatius 360. I des d’ aquesta mirada conjunta treballar tots plegats per lluitar contra la segregació escolar.
Des de l’administració local conjuntament amb les direccions dels centres, hem de ser referents en l’orientació educativa efectiva i equitativa, per oferir un retorn a les escoles el més amable possible. I no ens podem oblidar de la importància de les AMPA/AFA, agents educatius de referencia per les famílies, infants i escoles. Des de el món local hem d’estar al seu costat per tal de garantir el seu manteniment i reforçament.
Per altra banda, també s’ha de donar suport i col·laborar amb aquelles entitats que treballen a medi obert. L’educació informal també ha de ser un espai de referència pels infants i joves, ja que normalment aquest espais de proximitat són un element bàsic per construir el vincle educatiu. Plantejant l’educació des de l’acció comunitària ens possibilita obtenir millors resultats.
Entrem en el moment de treballar per una educació resilient. Ben segur que superarem aquesta crisi educativa amb l’esforç de totes i tots
Casandra García – Tinenta d’Alcalde d’Educació, Comunicació i Salut. Ajuntament de Parets del Vallès
Com a regidora d’educació com estàs vivint el confinament?
He passat per diverses etapes durant el confinament. Una primera va ser el moment que va arribar l’ordre que les escoles havien de tancar i, en constatar que la cosa aniria per llarg, no vaig deixar de preguntar-me que passaria amb aquells nens, nenes i joves que a casa viuen situacions complexes.
Un dels principals objectius va ser treballar amb la regidoria de drets socials per garantir que no s’estiguessin produint situacions de risc en cap infant de Parets. En aquesta línia, durant les últimes setmanes hem coordinat, juntament amb les direccions dels centres, el dispositiu per tal que cap alumne de Parets es quedés enrere acadèmicament per no tenir dispositius tecnològics o connectivitat a casa seva. Finalment hem coordinat, juntament amb les direccions de tots els centres educatius, uns paquets informàtics per a tots els alumnes que mostraven necessitats tecnològiques i els hem fet arribar a casa seva.
Ha estat una feina molt laboriosa perquè he hagut de fer moltes gestions teletreballant alhora que tinc cura del meu fill i la meva filla de 2 i 3 anys, una situació molt intensa com passa a la majoria de famílies amb nens i nenes, però no podia deixar que l’alumnat sense recursos no poguessin seguir el curs telemàticament.
El teletreball està ajudant que moltes empreses puguin continuar amb les seves activitats i això és important pel país i l’economia, una economia que sens dubte quedarà tocada per aquesta crisi i n’haurem d’afrontar amb polítiques innovadores i protegint a les persones més vulnerables, però el teletreball també està sent un element d’estrès per a moltes famílies amb nens i nenes que necessiten l’atenció dels progenitors. És per això que han estat moltes les famílies que s’han posat en contacte amb mi per demanar més o menys tasques escolars segons la situació.
Les realitats que hem afrontat des del servei d’educació han estat molt diverses, però el meu objectiu sempre ha estat el mateix; les prioritats han d’estar clares, el més important és la salut i la tranquil·litat de les famílies, no podem permetre afegir un factor extra de pressió a les famílies, ara més que mai, des dels centres educatius, toca ser flexibles i adaptar-nos a les necessitats personals de cada infant o jove.
Quina creus que ha de ser la principal prioritat de la política d’educació de l’ajuntament en l’etapa post-confinament?
L’acompanyament gradual als nens i nenes i a les famílies. Sabem que els infants s’adapten ràpidament a les noves situacions, la capacitat resilient que tenen és immillorable, així i tot cal la màxima empatia amb ells i elles. Hem de pensar com rebrem a l’alumnat, amb quines inquietuds ens podem trobar i com farem front a les noves situacions.
Cal ser conscients que aquesta crisi canviarà la nostra manera de relacionar-nos. Hem de pensar que fins ara la consigna als infants havia estat: ‘fes-li un petó’, ‘fes-li una abraçada’… a partir d’ara serà: ‘no t’apropis’, ‘no us toqueu les mans’, ‘vigila’, ‘una mica més separats’, ‘no us feu petons’, ‘res d’abraçades’. Tots aquests canvis caldrà tenir-los presents i veure quina és la millor manera d’acompanyar emocionalment a professorat, infants, joves i famílies.
Per la vessant acadèmica sóc conscient que el dret a la igualtat d’oportunitats que s’intenta garantir amb l’escolarització obligatòria pot quedar afectat després d’aquesta crisi. Si a les aules ja és habitual trobar-nos amb uns nivells educatius molt desiguals, després d’aquest confinament segurament la bretxa de coneixements entre uns alumnes i uns altres augmentarà significativament. Hi ha famílies que poden, saben i volen acompanyar els seus fills i filles en aquests aprenentatges durant el confinament, hi ha famílies que no tenen aquests recursos i, per tant, aquests infants i joves és possible que pateixin un retrocés acadèmic. Des dels centres educatius hem d’estar preparats per afrontar aquestes situacions i intentar redirigir-les com més aviat millor.
Cal un pla educatiu a les escoles i instituts per tal de no perdre cap alumne en aquesta crisi i blindar que no hi hagi fracàs escolar per frustracions adquirides per part de l’alumnat en veure a la tornada als centres que no estan al nivell que s’espera d’ells. Estic segura que entre tots i totes ho aconseguirem, els nostres docents han sigut capaços de planificar en uns pocs dies la realització d’un trimestre escolar en línia. Això feia uns mesos era impensable.
Amb aquesta estructura de mestres i professors, que donen la cara en els pitjors moments, que trauran hores d’on sigui per garantir que tots els seus alumnes estiguin bé, no tinc cap dubte que la tornada als centres educatius es farà de la manera més optima possible. I des d’aquí m’agradaria expressar tot el meu reconeixement al cos de docents.
Pilar Eslava – Tinenta d’alcalde d’Educació i Cultura. Ajuntament d’El Prat de Llobregat
Com a regidora d’educació com estàs vivint el confinament?
Evidentment amb preocupació. La crisi sanitària que vivim està afectant de forma directa a moltes persones que veuen alterada la seva vida per molts motius, fins a la pèrdua de persones estimades.
I preocupació també per l’impacte social que està provocant i el que provocarà en el futur immediat. La crisi sanitària ha esdevingut crisi econòmica i social, i tot plegat quan encara no ens havíem recuperat de l’anterior. Estem veient com s’agreugen les desigualtats i s’incrementa la fractura social entre els que poden fer front a la situació i els sectors més vulnerables. I tot això en un nou escenari, una realitat diferent doncs de ben segur canviaran hàbits i rutines socials, on un cop més els recursos personals i socials dels que disposem, marcaran la diferència.
Per altra banda, un aspecte que valoro molt i personalment m’encoratja és la resposta que he vist en la majoria de les persones. Evidentment tot el personal que està en primera línia, siguin als hospitals, supermercats o netejant els carrer. Però també de la gent que veig treballant al meu voltant: mestres i professorat, educadors i educadores o personal municipal. Les ganes i compromís que he vist em fa pensar que la feina serà dura, però com molt bé es diu en moltes pancartes, ens en sortirem.
Aquesta crisi ens dóna també oportunitats, oportunitats per millorar i aprendre de les dificultats actuals, amb una mirada de futur diferent, fer d’aquesta societat una societat més justa, més igualitària, on la mirada sigui posada en les persones per damunt d’altres interessos.
Quina creus que ha de ser la principal prioritat de la política d’educació de l’ajuntament en l’etapa post-confinament?
Com comentava anteriorment, ens trobarem en un escenari diferent i amb una important crisi que un cop més afectarà més intensament als sectors amb més vulnerabilitat. En aquest sentit el principal problema que veig és incrementar la dualització social entre els que tenen oportunitats i els que no.
Per nosaltres aquesta és la principal prioritat, que tothom tingui les mateixes oportunitats i les mateixes possibilitats d’exercir-les. Treballar per l’equitat ha de ser la primera prioritat
En aquest sentit, un tema que considero cabdal és el de la connectivitat digital que ha d’anar acompanyada de mesures de seguiment i acompanyament a l’alumnat de famílies més vulnerables i amb poques capacitats o recursos culturals per a que els aprenentatges telemàtics siguin una realitat. El confinament ens ha posat encara més en evidència que les connexions via internet són, i encara seran més, un element fonamental en tots els àmbits de la vida, i per tant també a l’educació.
Són encara masses les famílies que no disposen de les condicions necessàries per a aquesta nova dinàmica social. Hem de prioritzar que tothom pugui accedir als recursos tècnics, però també formatius, i poder participar activament dels processos educatius però també socials i culturals de forma normalitzada per part de tothom.
Com també hem de prioritzar el seguiment a tot l’alumnat i a les seves famílies que tenen més dificultats, un seguiment molt més personalitzat, que en molts casos pot passar per un tema de connectivitat digital i en altres per un seguiment més d’acompanyament personal i emocional.
Un gran repte que tenim immediat, són les activitats d’estiu, aquí tenim l’ oportunitat de marcar acords entre institucions, entitats, educadors i educadores, treballant de manera transversal i col·laborativa per garantir una oferta de programes d’estiu adaptada a les necessitats de cada territori, per fer d’aquest estiu, un estiu amb igualtat d’oportunitats per a tots els infants i joves, donant més suports a aquell alumnat vulnerable que s’ha vist més afectat en aquest període de confinament.
Alba Martínez – Regidora de Ciutat Educadora, Cooperació, Solidaritat i Pau. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Com a regidora d’educació com estàs vivint el confinament?
Durant aquests dies de confinament reconec que m’ha espantat comprovar la vulnerabilitat de l’espècie humana i fins a quin punt no estàvem preparats per una crisi sanitària, econòmica i social d’aquesta magnitud. Tot i viure en l’era de la immediatesa i del canvi constant, sabem que les administracions públiques no són conegudes per la seva flexibilitat, però comprovar com la maquinària d’un ajuntament com el de Sant Boi s’anava adaptant en temps rècord a la nova situació ha estat molt esperançador. Com també m’ha omplert d’esperança comprovar fins a quin punt la solidaritat i la intel·ligència col·lectiva han aflorat com autèntics salvavides d’un estat del benestar que, per moments, hem sentit que se’ns escapava de les mans.
La incertesa crec que ha estat el sentiment més predominant del meu confinament: incertesa davant una amenaça desconeguda, davant el repte de donar resposta en temps rècord a reptes que ja sabíem que teníem però que encara no havíem abordat o a nous desafiaments que la Covid-19 ens està deixant al seu pas. Com a societat, hem de ser capaces d’aprofitar aquesta situació per fer les coses de manera diferent a com les havíem fet fins ara: l’organització del treball, la nostra relació amb la natura, els nostres hàbits de consum, la priorització de les polítiques públiques… Són molts els aspectes a repensar i millorar si no volem repetir els mateixos errors així que tenim molta feina al davant i obligatòriament haurem de canviar el marc mental des del qual prenem les decisions, també en l’àmbit educatiu.
Em considero una persona optimista i en les múltiples converses telefòniques i reunions en línia que he tingut aquests dies he intentat comunicar des de l’afecte i l’empatia, conscient del patiment que moltes famílies estan experimentant i reforçant la idea de la necessitat de seguir enfortint la xarxa comunitària per aconseguir una ciutat més cohesionada i integradora que no deixi ningú enrere.
Quina creus que ha de ser la principal prioritat de la política d’educació de l’ajuntament en l’etapa post-confinament?
Encara que pugui sonar redundant, la principal prioritat és fer de l’educació una veritable prioritat a la nova agenda política post-confinament. Com deia abans, només canviant l’ordre d’algunes qüestions podrem sortir d’aquesta situació amb una certa esperança de canvi; un canvi que requerirà compromís i treball incansable; l’objectiu és aconseguir posar al centre de la política qüestions que fins ara sabíem que no funcionaven del tot però sobre les quals no estàvem actuant.
La crisi provocada pel coronavirus ha evidenciat les desigualtats ja existents i els àmbits relacionats amb l’educació, la protecció de la infància, l’adolescència i la joventut s’han vist fortament impactats. Per tant, en aquesta etapa post-confinament, haurem de seguir abordant les urgències i garantir la cobertura de les necessitats més bàsiques, sense abandonar els grans reptes als quals l’educació estava fent front. No podrem deixar de repensar el propòsit de l’educació, haurem de cercar solucions duradores per fer front a la bretxa digital, hem de seguir aprofundint en el concepte d’educació 360 o haurem de seguir abordant la segregació escolar, entre altres tasques que no ens podem permetre abandonar.
Com deia fa pocs dies el pedagog Francesco Tonucci a una entrevista: “si tot ha canviat, l’escola no pot seguir igual que abans (…) no és possible seguir fent el mateix de sempre quan totes les condicions han canviat?”. És aquesta capacitat d’adaptació i a la vegada de reinvenció la que caldrà posar en pràctica des dels ajuntaments: intensificant el treball entre equips diverses àrees municipals, potenciant la comunicació amb la ciutadania, enfortint el treball en xarxa i prenent decisions compartides amb els professionals de l’educació i amb tota la comunitat educativa que permetin dissenyar solucions col·lectives. El mitjà -abans presencial i ara digital- no pot ser l’únic canvi que haurem d’assumir si volem convertir aquesta crisi en una oportunitat.
Meritxell Montserrat Mestres – Regidora d’Educació i Relacions Internacionals. Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Com a regidora d’educació com estàs vivint el confinament?
Es fa difícil poder-ho veure amb la perspectiva necessària que permet adonar-se de tot el què hem viscut, crec que només el temps ens permetrà adonar-nos de la dimensió dels fets. Els dies han estat molt intensos i amb experiències i sensacions molt variades, tot i això ho he viscut amb una altíssima implicació i molta responsabilitat.
És una situació que ningú s’hauria imaginat mai, amb pocs dies un món accelerat s’ha aturat totalment. En poques hores vam passar de demanar calma i precaució a trobar-nos immersos en una situació de gran excepcionalitat que ha impactat especialment en l’àmbit sanitari però que també ens ha afectat a tots en l’àmbit personal, familiar, social, i de ple també en l’educatiu amb el tancament de tots els centres sense data d’obertura. Una situació molt complexa que ha generat molta tensió i que d’una manera molt brusca ha fet replantejar la dinàmica del funcionament de l’administració i de l’àmbit educatiu.
Com a Administració més propera al ciutadà hem hagut i estem donant respostes immediates, amb incerteses, sense disposar d’informació tret de la publicada als mitjans, sense poder tenir directrius clares ni diagnosis i, sobretot, sense tenir competències (però assumint-les totes) amb l’objectiu de reduir l’impacte negatiu en la població de la nostra vila.
Davant d’aquest escenari, on la situació és molt canviant, vam tenir clar dues premises: no actuar precipitadament (sinó amb la calma necessària per poder alçar la vista) i prendre decisions que poguéssim mantenir en el temps per si la situació s’allargava.
No ha estat gens fàcil. Han estat i són dies de molts nervis, d’emocions intenses, de preocupacions, d’haver d’oferir respostes ràpides, de molta coordinació i reunions. Amb la vivència d’aquests dies la sensació és d’agraiment a tothom qui ha sumat per poder col·laborar en superar aquest repte, i d’orgull i emoció de compartir equip amb grans professionals on tot i la situació l’esperit de servei públic preval amb la voluntat d’oferir el millor servei al ciutadà i especialment als infants. Això fa treure forces d’on sigui i permet albirar un horitzó d’esperança ja hem pogut constatar la força que tenim les persones per trobar una sortida a tots els reptes plantejats, per difícils que siguin.
Quina creus que ha de ser la principal prioritat de la política d’educació de l’ajuntament en l’etapa post-confinament?
Els objectius principals de l’Ajuntament en el camp educatiu abans del COVID-19 eren: treballar per reduir l’abandonament escolar prematur i millorar l’èxit educatiu de tots els alumnes. Ara, més que mai, continuen sent plenament vigents.
Quan es pugui tornar a l’escola, caldrà conèixer en quin escenari ens trobem, quina és la situació de cada centre després del COVID-19, i no només per la falta de continuar amb el temari, si no per falta d’aquest acompanyament emocional, d’hàbits, d’espai de trobada que ofereix l’escola. Poder mantenir el vincle alumne, família i escola és el més important en aquest temps de confinament. Com Ajuntament estem oferint suport als centres educatius amb accions que afavoreixin el vincle i l’acompanyament educatiu amb les famílies més vulnerables a través de figures de referència, sent un equip de professionals propi qui amb el contacte telefònic, ajuda a reforçar el rol educador de les famílies amb suport en qüestions escolars, rutines d’estudi, etc.
En aquest sentit, seguirem recolzant i sumant-nos a la tasca d’orientació educativa que es fa des dels centres, tan important i imprescindible per donar a conèixer els diferents itineraris educatius o laborals que permeten potenciar aquelles capacitats que tothom té.
Un altre àmbit en el que ja estàvem treballant i que ara es fa més necessari que mai, és tot el que té a veure amb els reptes de l’Aliança 360 i la voluntat de complementar l’educació formal amb la no formal, si pot ser dins l’horari lectiu, ja que ofereix un aprenentatge d’oportunitats educatives valuoses i és on podem arribar a tots els alumnes.
Per últim també caldrà millorar els espais de coordinació tant amb l’administració competent (que és la Generalitat de Catalunya) com amb d’altres administracions així com també amb els propis centres educatius. Cal que l’experiència viscuda permeti incidir en allò que es pot millorar. Tots treballem pels mateixos objectius, que són apropar oportunitats d’aprenentatge que afavoreixin el creixement integral d’infants i joves per tal d’esdevenir persones competents i compromeses, així com poder oferir la millor resposta possible a la ciutadania davant els grans reptes que puguin sorgir.
Pots llegir el reportatge periodístic aquí.
