El mes d’abril va entrar en vigor la Llei Orgànica d’Ordenació i Integració de la Formació Professional, un canvi que el sector educatiu feia temps que esperava i que dota de reconeixement aquest itinerari formatiu que, durant anys, ha estat menystingut. Per això, la Diputació de Barcelona va organitzar el passat dijous la jornada Formació professional i noves oportunitats educatives a les ciutats educadores, una trobada que va comptar amb la presència dels principals agents implicats, des del govern de l’Estat fins a ajuntaments, passant per sindicats i representants del món empresarial.
La jornada buscava posar l’accent en les oportunitats de la llei, que contempla una inversió de quasi 5.500 milions d’euros per als propers quatre anys, dedicats a personalitzar els itineraris d’FP i a garantir una formació continuada al llarg de la carrera professional. D’aquesta manera, s’espera millorar encara més l’ocupabilitat de l’alumnat, així com garantir que les necessitats de les empreses estiguin cobertes, a mesura que evoluciona el mercat.
“Invertir en l’FP és invertir en el futur”, va resumir Núria Parlon, vicepresidenta quarta de la Diputació, durant la inauguració de la trobada. Així mateix, Parlon va assegurar que l’actual és un “moment clau” per repensar i definir com ha de ser la formació professional dels propers anys, en referència a la llei recentment aprovada. En aquesta línia, José Luis Durán, vicepresident de l’Asociación FP/Empresa de Centros de Formación Profesional i director de l’Escola del Treball de Barcelona, va celebrar que Catalunya ja té mig camí fet, perquè la llei espanyola “està en sintonia amb el que ja fa temps que treballem a casa nostra”.
Així, Durán va posar l’accent en que el nou marc legislatiu es complementa bé amb propòsits que la Diputació fa anys que treballa, com són la lluita contra l’abandonament escolar i l’aplicació de la tecnologia i els avenços digitals en els entorns educatius i formatius. Així, tot plegat es tradueix en generar itineraris que siguin atractius per als alumnes, fet que passa per oferir formació útil que generi bones taxes d’inserció laboral. “Hem de formar millor els alumnes perquè les empreses els trobin atractius”, resumeix el vicepresident d’FP/Empresa.
Millorar l’ocupabilitat
La formació professional s’ha constatat com una bona eina per lluitar contra l’atur juvenil. Segons dades de la Generalitat, les persones graduades en ensenyaments professionals que busquen feina són el 11,8% a grau mitjà i el 15,7% a grau superior. Són xifres molt inferiors a la mitjana d’atur juvenil, que se situa en el 33,4%. Aquestes dades són esperançadores en un context d’impuls de l’FP, sobretot tenint en compte que la nova llei impulsa l’FP Dual. És a dir, una modalitat que combina la formació a l’aula amb estades a empreses, fet que implica una adaptació màxima al que demana el sector empresarial.
Amb aquest model, les dades d’inserció laboral pugen encara més i se situen al voltant del 80%. “Totes les polítiques públiques haurien d’aspirar a aquestes xifres d’èxit”, va assegurar Eva Menor, diputada presidenta de l’àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona. Tot i això, es tracta d’una modalitat poc implantada al nostre país, on només el 3% dels itineraris són duals. “Tota l’FP ha de ser dual”, va declarar la secretària general d’FP del Ministeri d’Educació, Clara Sanz, que va assegurar que formar-se en un entorn de treball és la millor garantia.
“Les empreses han de saber que trobaran treballadors perfectament adaptats a les seves necessitats. Si un estudiant només s’ha format a l’aula, tindrà mancances i l’empresa l’haurà d’acabar de formar en les seves especificitats. I, si la formació final va a càrrec d’aquesta empresa, l’estudiant no aportarà cap valor afegit”, va apuntar.
“L’FP és una bona eina per a la inserció de les persones”, va coincidir Eva Gajardo, secretària d’Igualtat i Formació d’UGT. Però també va alertar que, si bé coincideix en la necessitat d’aplicar l’FP Dual, s’ha d’anar amb compte. “La dualització ha de fer de l’empresa una altra aula més on aprendre, no un lloc on treballar”, va advertir.
Una formació a mida
Sanz va posar de relleu un dels altres punts claus de la llei, que estableix la necessitat de generar itineraris adaptats i flexibles, que comptin amb la cooperació del sector empresarial. “Jo no sé què necessita el sector químic, però el sector químic sí que ho sap”, va resumir. Però l’adaptació dels itineraris formatius no aplica només a la part contractant, sinó també a l’alumnat. I és que, segons Sanz, “no és la persona la que s’ha d’adaptar al sistema educatiu, sinó el sistema a la persona”.
Amb això, la secretària general d’FP feia referència als itineraris formatius pensats per dur-se a terme al llarg de la vida, per tal que qualsevol persona pugui accedir a la formació professional quan ho consideri, fent-la compatible amb una altra feina o uns altres estudis. A més, un dels objectius de la llei és, també, garantir l’actualització formativa dels professionals ja titulats, per tal que puguin adaptar-se a l’evolució del sector en el qual estan empleats.
“Hi ha evolucions tècniques en tots els àmbits que és important conèixer i aplicar per continuar sent un treballador que aporti valor afegit. Però no té sentit que, per assolir aquests coneixements, un torner torni a fer tota la formació”, va assegurar Sanz. Així, garantir la formació continuada dels treballadors és un objectiu essencial que, per a ser assolit, requereix d’un “canvi de marc mental que comenci a contemplar els treballadors com a persones i no com un simple bé de mercat”, va alertar Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO.
En aquest sentit, Josep Monràs, diputat president de l’àrea d’Educació de la Diputació, va destacar que la llei genera un “gran consens” entre tots els agents implicats en la formació professional. Aquesta afirmació va ser confirmada per Manuel Rosillo, president de la Comissió de Formació de Foment del Treball, que va assegurar que el sector empresarial està plenament compromès amb l’impuls de l’FP i que aquesta nova llei “genera confiança en el futur”. En la mateixa línia s’expressava Sílvia Miró, directora de l’Àrea de Treball de PIMEC, que confia en les oportunitats d’aquesta nova etapa i que va instar les administracions a garantir el número de formadors i places “per no morir d’èxit”.
La importància del món local
Si els qui millor coneixen les necessitats del món empresarial són les mateixes empreses, l’administració que millor coneix la casuística i les necessitats del jovent i l’alumnat és el món local. “Gran part de la innovació educativa del país ve dels municipis, no de cap altra administració. Comptar amb els ajuntaments ens garanteix noves oportunitats per als joves i per al sector econòmic”, va assegurar Monràs. Sobre això també es va mostrar d’acord Clara Sanz, la qual va assegurar que la figura de les Ciutats Educadores suposaven un “gran salt qualitatiu” en la formació, que ha estat capaç d’unificar el sistema educatiu i la formació de treballadors.
La comunió entre aquests dos sectors, imprescindibles per a la salut de l’economia i la societat, també va ser posada de relleu per Fabian Mohedano, president executiu de l’Agència FPCat. Va destacar que la cooperació entre els diferents agents educatius i les diverses administracions permet tenir “un sistema que s’entengui, amb una ordenació molt clara i amb un rol molt clar de les empreses, dels governs i dels ajuntaments”, els quals, segons va apuntar, són una figura clau.
Precisament per donar valor a aquestes figures municipals, la jornada Formació professional i noves oportunitats educatives a les ciutats educadores va comptar amb la participació del món local, representat per Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers; David Bote, alcalde de Mataró; Marc Castells, alcalde d’Igualada; Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell; Eloi Hernández, president del Consell Comarcal del Bages, i Ferran Teixidó, president de la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària La Plana, els quals van explicar les noves oportunitats formatives a les ciutats educadores.
La lloança de la tasca dels municipis va marcar el final de la trobada, que va ser clausurada per Javier Silva, diputat de Joventut de l’Àrea d’Educació, Esports i Joventut amb un discurs en què va destacar la “llarga experiència dels governs locals donant suport a la formació i inserció laboral dels joves i adults més vulnerables dels nostres municipis”. Així, va destacar la importància de la figura de les ciutats educadores com a eina per capacitar la ciutadania i va considerar que la cooperació de tots els agents i actors està “articulant polítiques públiques de noves oportunitats” que poden esdevenir una “resposta estructural davant reptes també estructurals”.
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 4 “Educació de qualitat” i número 8 “Treball digne i creixement econòmic”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció e suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
